Alaska: "¿Em diuen musa de la dreta per col·laborar amb Losantos? És absurd"

Però aquest cop és diferent. "És un relat molt més íntim" –confessa Alaska– que, en tres episodis –Salud, Dinero i Amor–, mostra el costat més desconegut de la seva vida i la seva trajectòria de més de 40 anys com a icona de la música, la tele i el cine. Rodat durant quatre mesos en més de 30 localitzacions entre Madrid i Mèxic, la sèrie compta amb l’exclusiu testimoni de la cantant i el seu cercle més íntim, com la seva mare, América [personatge que dona per a una altra sèrie], el seu marit, Nacho Canut i Bibiana Fernández, així com Pedro Almodóvar, Miguel Bosé, Raphael, Aitana, Ana Torroja i Fabio McNamara.

¿Alaska Revelada és una "sortida d’armari de coses que no es toquen habitualment: la bisexualitat, l’ús d’unes substàncies per a la vida i la cirurgia estètica"?

Jorge Ortiz, de Movistar, que em coneix de tota la vida, em va dir que ja sabia que ho havia explicat, però no li servia que hagués parlat de les drogues a Cáñamo o de la meva sexualitat a Interviú. Els superfans s’ho saben tot, però es tractava de donar una visió que per al 99,9% de la gent no existia o era difusa. És una mica més personal.

Tan personal que fins i tot la veiem entrar a quiròfan.

Vam fer coincidir el rodatge amb la meva última cirurgia plàstica, el març passat, perquè estava en un gran moment televisiu i un gran moment de veritat.

Un dels personatges de la sèrie és el cirurgià Enrique Monereo. ¿Quantes vegades l’ha operat?

Doncs no ho sé, és com si em preguntes quants bolsos tinc, no els he comptat. Enrique era amic meu abans d’operar-me la primera vegada. Ell estava en aquella festa amb Warhol. Jo tenia 19 anys [l’artista va fotografiar Olvido amb una perruca blanca en una actuació amb Dinarama i després la va exposar com una de les seves creacions; l’obra es titula Mujer desconocida].

¿Què diria als que opinen que operar-se és una frivolitat?

Em sembla que posar-te en mans d’una persona per a un canvi, simple o no, del teu físic, és una cosa íntima. Per a algunes persones, les úniques que ens hem operat a la vida som Madonna, Cher i jo. Però qualsevol musa de la intel·lectualitat està operada. I no passa res. En aquest cas no ha sigut per la pressió exterior, sinó per la meva.

¿I quina és la seva pressió?

Jo tinc la meva idea de tot, de com vull que sigui casa meva, de com vull que sigui el meu grup, de com vull ser jo. T’ho va dient el moment. De sobte tot quadra i et fas un tatuatge, o la cara, o el pit.

¿Què és el que més s’ha fet?

El pit, i puc dir que m’ha donat una enorme felicitat personal, sexual i de tota mena.

¿Què més fa per estar divina?

Res, soc un autèntic desastre. M’encantaria haver sigut més perseverant en el món del culturisme. Admiro profundament els braços de Kalina de Bulgària. També faig dieta sempre perquè jo no tinc gana, sinó gola, desesperació, felicitat... M’encanten les porqueries, els hidrats de carboni amb greix, les patates fregides...

¿La imatge pesa molt per a una icona?

És fonamental per a tothom, és igual al que et dediquis.

Alguns la critiquen per haver passat de ser icona de la movida a musa de la dreta.

Ni jo em vaig coronar musa de la movida ni em podria coronar ara musa de la dreta. ¿Per què? ¿Perquè col·laboro amb Federico Jiménez Losantos? ¿Per què quan estava en la tele socialista no era musa socialista? És absurd. El que passa que nosaltres, això que anomeneu movida –que tampoc li vam posar nom, el va posar un periodista de la manera més tonta–, vivíem al marge de tot això. I jo continuo vivint al marge. I qui em saluda i és simpàtic, em cau bé, i qui no em saluda i no és simpàtic, em cau malament. I no faig més indagacions del seu pensament.

Allò d’icona d’estil no m’ho pot negar. Tota una generació vam flipar amb els seus looks a La bola de cristal. ¿Qui són avui els seus modistes de capçalera?

Porto moltes coses de Little Joe, la marca de JuanPe, dissenyador i guitarrista de les Nancys Rubias i amic meu des de fa 40 anys. També de Navarrete, de María Escoté, de Palomo i de David Delfín.

I de la tele, ¿què li interessa?

A mi la tele m’ha interessat sempre. Soc d’aquella generació que va néixer amb una tele a casa i mai he entès, per exemple, que als 80 hi hagués la dicotomia absurda que la tele era una merda i el cine, en canvi, era la bomba. La meva primera aparició a la tele va ser amb 17 anys i sempre agrairé l’existència de La bola de cristal, perquè em va fer entrar per sempreen la tele des de dins. M’agrada MasterChef, Cuarto milenio, els telenotícies, el reality i els programes del cor.

Entre Broncano i Motos, ¿a qui prefereix?

La qüestió és amb qui estàs més còmoda. Amb Broncano he estat un cop i amb Motos crec que soc la dona que més ha anat al seu programa. He fet 21 o 22 col·laboracions. No té res a veure. Hi ha gent amb qui t’entens millor. No tinc prejudicis d’anar a programes. Nosaltres vam ser pioners a fer actuació musical a Tómbola i Sálvame.

¿Era fan d’aquells programes?

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

El cor em torna boja. Per això no puc estar més agraïda a Federico. Ell recordava que a mi m’agradava el cor i, quan va pensar a fer la tertúlia, vaig ser la primera a qui va trucar.

En l’àmbit musical, ¿quins artistes li interessen avui?

Rosalía em sembla la millor. Més alternatiu, Rojuu. També grans dives d’ara, com Nicki Minaj.