McCartney abrasa Madrid

Però va ser quan Macca va sortir per fi a l’escenari, 82 anys que semblen deu menys, embolicats per la pirotècnia que es projectava a les pantalles gegants, i va començar a entonar els primers acords de Can’t buy me love, quan va quedar clar que en aquesta festa no hi hauria marxa enrere. No es veu cada dia ni s’escolta un gran geni de la història de la música.

McCartney va començar molt rocker: a Can’t buy me love la van seguir Junior’s farm i Letting go, aquesta última amb els tres vents enfilats en un passadís d’una de les grades laterals, a uns 40 metres de l’escenari, una de les sorpreses divertides de la nit. Eren dos temes de la seva altra banda, Wings, i van ser celebrats i ballats pel públic, igual que els de la seva posterior carrera en solitari, pràcticament amb el mateix entusiasme i emoció que els dels Beatles, amb pics com els Let me in, que va arribar una estona més tard: un preciós i emocionant mig temps ple d’arranjaments coloristes que va portar McCartney al piano i el va fer xiular com si fos un nen content. Al llarg de la nit se’l va veure tocar en diferents moments: baixos, guitarres acústiques i elèctriques, banjos, ukeleles... El gran multiinstrumentista dels Beatles no té final quan es tracta de treure melodies de qualsevol lloc.

La major part de les cançons dels Beatles de la nit s’interprestaven en format quartet, com van ser concebudes originalment, amb el cantant flanquejat per Rusty Anderson i Brian Ray a les guitarres i puntualment algun baix, els tres músics madurs amb bon cabell i elegantment vestits de fosc. Al darrere estaven el bateria, Abe Laboriel Júnior, i Wix Wickens als teclats quan tocava. Va dir el cantant, en castellà: "Aquesta nit miraré de parlar una miqueta d’espanyol", i de seguida es van disparar els acords de Drive my car, una altra cançó que és una revetlla. Dels Fab Four van anar caient Got to get you into my life, molt festiva; Getting better, de tornada perfecta per corejar, i I’ve just seen a face, de to més country.

Si Macca va dedicar un record a Jimy Hendrix tocant ell mateix a la guitarra els acords de Foxy Lady, també en va tenir un altre per a la seva dona actual, Nancy Shevell, que estava a la sala aquella nit i a qui va dedicar la romàntica i un punt cursi My Valentine, que va compondre fa una dècada per a ella.

Va ser poc abans de començar una secció de pura arqueologia en la qual van sonar In spite of all the danger ("la primera cançó que vam gravar els Beatles") i Love me do, un clàssic imbatible en la seva endimoniada senzillesa. El WiZink es va sumir en la foscor absoluta i McCartney es va elevar a les altures en una plataforma des de la qual va cantar, sol, amb la guitarra acústica, Black bird, per seguir amb Here today, que va dedicar al seu amic John ("Juan", va dir). Va ser la primera vegada que es va percebre certa debilitat en una veu que va aguantar perfectament tota la vetllada, però una tuneladora de metro no hauria sigut capaç de fer-se pas entre l’emoció cristal·litzada del moment.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Gran tema ‘glam rock’

Now and then, l’últim tema Beatle, presentat l’any passat, va sonar més de veritat del que sona gravat, i per a Lady Madonna es van mobilitzar tots els instruments, secció de vent inclosa. Tot i que en realitat allò semblava només l’entrenament de la banda per a una Jet dels Wings absolutament abrasadora: un gran tema glam rock que va posar el WiZink de cap per avall. Amb l’energia perfecta per abordar una nova secció Beatles en la qual van commoure Something, que va dedicar "al meu germà George" i que va arrencar més animada del normal amb un ukelele i fotos de tots dos projectades a les pantalles. De nou, pèls de punta i una rematada enèrgica que va deixar-ho tot preparat per a la gresca amb Ob-La-Di, Ob-La-Da. Al tancar aquesta edició quedava encara tot el tram final de concert, en què s’esperava també molt Beatles. No importava, perquè seria insuficient tota la ració d’aquesta banda immortal que McCartney pogués donar a un públic ja absolutament borratxo de plaer.