Pixar expandeix l’univers de ‘Del revés’ a ‘El Sueño Producciones’

De gènere en gènere

Als seus 12 anys, Riley (veu de Kensington Tallman en la versió original) somia bàsicament amb un ball escolar que la té mig angoixada. Les preguntes són infinites: ¿anar-hi o no? ¿I si hi va, amb qui? ¿Amb algú? Però per damunt de tot: ¿què posar-se? Al seu cap, només de nit o mentre Riley dorm, El Sueño Producciones es posa en marxa per, amb sort, ajudar-la a trobar les respostes. La directora Paula Persimmon (Paula Pell) és una experta a despertar la nena amb un somriure, però això no significa que el seu treball sigui tot alegria.

A Dream Productions tenen directors especialitzats en esports, acció, malsons, comèdia… Com explica LaPointe, "el més divertit és que Riley té moltes classes de somnis diferents, cadascuna d’un gènere cinematogràfic; això permetia que dins de la mateixa sèrie hi hagués minipel·lícules". El malson de Paula és Xeni (Richard Ayoade), un auteur tremend de somiejos que s’ha entossudit a rodar una mica a l’estil del Dogma danès. És el pretensiós fill de Jean (Maya Rudolph: suma i segueix), presidenta de l’estudi. Però tampoc pensin que el conflicte s’agreuja en excés. En aquesta versió d’El joc de Hollywood, algú vol el bé per a algú, o millor, tots volen el millor per a Riley. "Aquestes pel·lícules sobre la indústria del cine solen estar poblades de personatges molt mesquins", explica Madison. "I aquesta és la diversió, l’entreteniment. Però de seguida vam veure que això no funcionava amb el món de Del revés. Aquí no es tracta de buscar la fama, sinó de veure qui ajuda més Riley". (Simon): "Això fa que sentis afecció per tots els personatges i no creguis que algun d’ells no hauria d’estar en la seva ment".

‘The office’, segons Pixar

Notícies relacionades

Bodes sense fi el 2025

Chris Ware, Rodoreda i el ‘duende’ en l’art, al CCCB per al 2025

Cuidada a l’extrem des dels crèdits inicials en clau sixties, El Sueño Producciones marca un nou pas endavant en l’experimentació de Pixar. En lloc de jugar amb el conegut, han preferit provar amb el fals documental. La referència més clara d’aquesta comèdia laboral seria The office, però també es detecten rastres del cine de Christopher Guest (Very Important Perros, Un poderoso viento). "Vam veure falsos documentals, però també veritables documentals, sobretot per estudiar el treball de càmera", apunta Madison. "Havíem de construir escenes amb una perspectiva limitada, i que la persona que portés la càmera reaccionés a les coses en el moment. És la producció de Pixar en què el punt de vista el té la càmera. També calia decidir quan un personatge miraria a l’objectiu buscant simpatia o quan, al contrari, miraria d’ocultar-se". (LaPointe): "Les entrevistes a càmera eren interessants. Quan algú està responent a preguntes, ¿què hi ha a sota? ¿Què hi ha sota del que estem dient ara mateix?".

El monumental èxit de Del revés, sobretot de la seva segona part, la pel·lícula més taquillera del 2024 a escala global, es deu, entre altres coses, que mai ens sobraran maneres de (intentar) comprendre’ns a nosaltres mateixos. (LaPointe): "Hi ha coses en comú que tots experimentem i a les quals volem donar explicació". (Madison): "Però el que millor fan les pel·lícules de Pixar és, segons la meva opinió, fer preguntes, en lloc de donar respostes. Sí, et diem ‘així és com funciona la ment’, però alhora hauries de sortir del cine preguntant-te per com penses sobre les coses i com les processes".