Deixeu de grapejar-nos

Era el meu primer any a la facultat i feia poc que residia a Barcelona. A mitja tarda, vaig agafar el metro. En un moment del trajecte, el vagó anava tan ple que tots ens vam encongir. Al meu costat, un home de mitjana edat carregava unes bosses. Vaig voler ser amable i fer-li tot el lloc que vaig poder. Al cap de pocs segons, alguna cosa es refregava al meu darrere. Em vaig girar, sorpresa, i vaig topar amb el somriure brut del subjecte a qui havia intentat ajudar. Es van obrir les portes i vaig sortir corrents. No era la meva parada, però necessitava recuperar-me de l’ensurt, l’emprenyament, el fàstic, la frustració i la culpa (sí, la culpa: perquè, a sobre, per la merda d’educació en la qual el cos de la dona se suggereix pecaminós, sempre ens preguntem si aquesta fastigosa actitud l’hem provocat nosaltres).

Com en el cas de la majoria de les dones, no va ser la primera ni, per descomptat, l’última agressió que he patit d’aquesta mena (en comunicació no verbal, envair l’espai íntim d’un altre animal es considera i es viu com una agressió). Una mà que, sense venir a tomb, es posa a sobre de la teva en meitat d’una reunió; una salutació en què t’estiren del braç per plantar-te dos petons que amb el teu llenguatge corporal ja havies deixat clar que declinaves; una manotada al cul per part d’un desconegut quan vas caminant tan tranquil·la pel carrer... Són tantes les vegades que un home penetra sense permís l’espai personal d’una dona que fins i tot en perdem el compte. Si aquesta circumstància es produís entre homes, ho recordarien, perquè haurien acabat a cops de puny.

Dilluns, en el funeral celebrat a València pels polítics víctimes de la dana (bé, per això ocupaven les primeres files de la catedral, ¿no?), una de les salutacions a la Reina es va acabar viralitzant. En les imatges es veu un home que agafa i acaricia Letizia per la cintura. Tot i que la Reina li aparta la mà per alliberar-se’n (i fer-li notar que l’incomoda), el senyor fa una esquivada i recupera immediatament la posició inicial, afegint unes quantes carícies. La Reina, molesta, abaixa la mirada, s’acaricia el cabell (intenta tranquil·litzar-se per afrontar la situació), agafa aire (forces) i toca la mà del seu interlocutor perquè pari (almenys de grapejar-la).

I Rosalía

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Fa uns mesos, Rosalía va viure una experiència molt semblant. Un fan que li va demanar una foto va considerar que podia agafar-la per la cintura. I, tot i que la cantant va haver de retirar-li en dues ocasions la mà, semblava que ell no volia entendre-ho. De fet, encara molta gent es pregunta què té de dolent agafar algú per la cintura. Fàcil: aquesta actitud carinyosa no la tindrien amb el cos d’un home amb qui no tenen una relació d’estreta confiança (amor, carinyo o companyerisme). L’agafarien (abraçarien, consolarien...) per la part alta de l’esquena, però mai per sota dels omòplats. I si saben i respecten l’espai personal i íntim d’un home, ¿per què consideren que poden envair el d’una dona? ¿És simplement perquè no responem a l’atac amb una plantofada?

Si aquesta mena de gestos i actituds se’ls permet públicament amb dues reines, imaginin el que passa quan no hi ha càmeres i les destinatàries són anònimes...