El futur Thyssen corona l’auge dels museus privats a BCN

La presentació, ahir, del projecte del futur Museu Carmen Thyssen no fa més que coronar una tendència que en els últims cinc anys s’ha traduït en obertures i inauguracions de pes com les del Moco Museum, el Museu d’Art Prohibit o el centre de fotografia KBr. I no només això: l’auge de les tecnologies immersives ha propiciat que es multipliquin espais com el Centre d’Arts Digitals Ideal, especialitzat en grans exposicions d’alta tecnologia i realitat virtual; el White Rabbit, centrat en la cultura de Barcelona; i el Centre d’Art Amatller.

L’impuls del Moco

Nous reclams amb impuls internacional i atractiu turístic que, a més de configurar una xarxa de vegades paral·lela de vegades complementària del sistema de museus públics, alimenten el debat del museu com a artefacte purament crematístic, i extensió de la marca Barcelona com a imant turístic. "Al final, tots aquests museus el que fan és enriquir la vida cultural de la ciutat, que estava una mica abatuda", reflexiona la crítica, comissària i historiadora de l’art barcelonina Victoria Combalía. "Al Moc se li ha criticat que només mostra obres de grans del disseny i la moda, però el seu gust respon al gust del col·leccionista i li dona a la gent el que demana avui dia", afegeix la també autora de Ver para vivir.

El cas del Modern Contemporary Museum (Moco), al costat del Museu Picasso, és tan significatiu com insòlit: va obrir l’octubre del 2021 sense gairebé publicitat prèvia i és tot un reclam. És més: el primer que veu qualsevol turista que arriba a Barcelona amb avió és un anunci mida XXL del museu que, blanc sobre rosa, promet una sobredosi de superestrelles d’art contemporani. Andy Warhol, Keith Haring, Banksy, Yayoi Kusama i Damien Hirst saludant des de la marquesina i més de 530.000 visitants, segons dades del 2023, retratats en taquilla.

Unes xifres amb què molts museus públics de la ciutat ni tan sols poden somiar (l’any del centenari de l’artista, el Museu Tàpies ha sumat 65.000 visitants) i que compten a més amb reconeixements imbatibles. Com oblidar el desembarcament de celebritats que van voler acompanyar Springsteen en l’arrencada de la seva gira europea del 2024 i la imatge dels Obama i els Spielberg visitant no el MNAC o el MACBA, sinó el Moc Museum.

"Benvingudes siguin les iniciatives privades sempre que estiguin ben fetes i aportin alguna cosa al panorama museístic, no que sota l’etiqueta museu només hi hagi el negoci turístic per fer caixa", apunta Joan Vicens i Tarré, president de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC). "Un museu és un centre cultural i patrimonial que ha de tenir una missió educativa, un paper social. I és clar que alguns d’aquests autodenominats museus no tenen aquesta vocació ni aquesta missió de difondre, conservar i investigar", remarca.

Definir el museu

Per això una cosa és posar en marxa un museu i una altra arribar a ser, segons la definició del Consell Internacional de Museus (ICOM) del 2022, "una institució sense ànim de lucre, permanent i al servei de la societat, que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exhibeix el patrimoni material i immaterial". Qüestió de semàntica, sí, però també una mica més. "Si tu no tens la carrera de Dret no diràs que ets advocat, ¿veritat? Doncs el mateix", il·lustra Vicens.

Avui hi ha a Barcelona una vintena llarga de museus privats impulsats per col·leccionistes o entitats. Són Caixaforum i Cosmocaixa; el Museu Egipci; Can Framis i l’Espai Volart; el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM); Foto Colectania; el centre KBr de la Fundació Mapfre; el Banksy Museum, que va obrir pocs dies abans del confinament pandèmic; els museus temàtics dedicats a la marihuana i la xocolata... Entre tots, ja sumen gairebé tants visitants com els 4,5 milions de persones que van passar pels museus públics de Barcelona el 2023.

Uns números que de segur creixeran quan el futur Museu Carmen Thyssen entri en funcionament i posi el Palau Marcet, històrica seu del ja desaparegut cine Comedia, al servei de la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de la baronessa.

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

"A Carmen Thyssen li demanaria que ensenyi obra de primer nivell, que doni més importància a l’obra que a la firma", apunta Combalía. Per a Joan Vicens, la gran incògnita està en saber què passarà amb el museu Thyssen que es projecta des de fa anys a Sant Feliu de Guíxols, una cosa semblant al que ja va dir fa uns dies la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que va expressar el seu desig que el museu barceloní de Carmen Cervera "no vagi en detriment de l’aposta per Sant Feliu de Guíxols".

Obrir un museu privat, expliquen fonts consultades, és relativament senzill. N’hi ha prou amb obtenir la llicència d’activitat corresponent i, sobretot, disposar dels diners necessaris. De nou, el cas del futur Museu Carmen Thyssen és significatiu: davant els més que previsibles problemes urbanístics que planteja la coexistència de l’antic cine amb tres botigues, la firma inversora Stoneweg, promotora del projecte, va comprar fa un parell de setmanes el Palau Marcet per uns 75 milions d’euros. Adeu traves i via lliure per a un nou museu que, en paraules de l’alcalde, Jaume Collboni, "suposarà un salt qualitatiu en l’oferta museística de Barcelona i diversificarà culturalment el centre de la ciutat". "Els museus privats com un revulsiu per a la ciutat i un acte de generositat del col·leccionista privat que decideix compartir la seva col·lecció", constata Combalía.