Incògnites del futur museu

Molts aplaudiments i una mica menys de concreció per rebre un equipament del qual se sap bàsicament el que ja se sabia fa uns dies: que ocuparà el Palau Marcet i exhibirà la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de la baronessa.

Esperant resposta, qüestions de primer ordre relatives als terminis, projectes i funcionament. En l’horitzó més immediat hi ha el tràmit de la llicència d’activitat i una reforma de l’edifici que, segons una nota remesa als mitjans, començaran a finals del 2025. Encara sense projecte arquitectònic i museístic (tampoc ha transcendit el nom del director ni dels despatxos d’arquitectes, un de local i un altre d’internacional, que s’encarregaran de l’obra), es desconeix quants dels 9.000 metres quadrats es destinaran a espai expositiu i quants a la concept store, l’auditori i el restaurant.

L’art català dels segles XIX i XX "serà l’eix central i l’àncora del projecte", anuncien els promotors. A tall d’exemple se citen tres obres, tot i que falta per saber què passarà amb joies de la col·lecció com La catedral dels pobres, de Joaquim Mir, actualment dipositada al MNAC amb una vintena d’obres de la col·lecció. "El museu estarà ple d’obres meravelloses. Molts quadros conviuran junts. Totes les col·leccions fluiran juntes als museus de Catalunya. El que interessa és crear un ambient meravellós", va assegurar Carmen Cervera quan li van preguntar sobre el futur de les seves obres dipositades al MNAC i de les quals suposadament hauran d’alimentar el museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, concebut originalment per a la col·lecció de pintura catalana de la baronessa i que es preveu que estigui acabat també el 2027.

Abans que transcendís la notícia del museu barceloní, tots els esforços semblaven centrats en Sant Feliu de Guíxols, localitat en la qual la baronessa ja disposava d’un espai permanent per exhibir part de la seva col·lecció i que fa gairebé deu anys que projecta un Museu Thyssen que es preveu que estigui a punt, també, el 2027. És més: el 15 de juliol del 2017 es va firmar un acord de cessió per 20 anys pel qual 400 quadros de la Col·lecció Carmen Thyssen de pintura catalana s’instal·larien en el futur museu de la localitat gironina i 150 d’aquestes obres s’exhibirien de manera permanent. Amb l’entrada de Barcelona en l’equació, cal veure com es repartirà el pastís.

Iniciativa íntegrament privada

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

El museu anuncia una "ambiciosa programació d’exposicions temporals que portaran a la ciutat artistes clàssics, moderns i contemporanis de primer nivell internacional, avantguardes artístiques i col·leccions excepcionals d’arts decoratives, moda i joieria". Un enunciat que bé podria resumir l’esperit del Palau Martorell, espai expositiu que Stoneweg va posar en marxa el desembre del 2022 a la plaça de la Mercè. Amb l’arribada del futur museu, potser ja no és necessari mantenir aquest espai de 1.200 metres quadrats i imponent claraboia amb vidriera noucentista.

El Museu Thyssen de Barcelona és una iniciativa íntegrament privada. El fons d’inversió Stoneweg finança el projecte. A més, la firma ha arribat a un acord per llogar la Col·lecció Carmen Cervera. "És un acord privat entre Stoneweg i la baronessa que va més enllà d’un lloguer. Vol ser un llegat", va apuntar el CEO de la companyia, Jaume Sabater. Per això, la fundació creada per coordinar el projecte del museu, s’ha registrat amb el nom d’Art i Llegat Barcelona.