Context
¿On són les muses?
L’ecosistema està degenerant. Les franquícies estan arrabassant àmbits que podrien haver sigut ocupats decentment per iniciatives locals
MNAC
Les muses inspiradores estan als museus, però també en centres de creació, ateneus, fundacions, associacions i desenes d’antres de tota mena, que ajuden la gent a delectar-se, instruir-se o les dues coses alhora. Fins i tot a entretenir-se, que sembla pecat, i no està malament, ja que qui entra en un pseudomuseu, d’eròtica o del cànnabis, pot ser que perdi la por d’entrar en altres de més nutritius. Barcelona necessita de tot, museus municipals, nacionals, estatals (com hauria d’haver sigut el de disseny, d’àmbit espanyol, però situat aquí) i privats. Important distingir que entre els privats no és el mateix les aportacions qualificades de la Fundació La Caixa, La Pedrera o Vila Casas, que el Museu de les Il·lusions o el de la Xocolata.
La mateixa ciutat, els seus carrers, són alhora un extraordinari museu a l’aire lliure de bona arquitectura. Però l’ecosistema està degenerant. Sembla que la turistificació i les franquícies estan arrabassant àmbits que podrien haver sigut ocupats decentment per iniciatives locals. La vel·leïtat de l’Hermitage, afortunadament, no va arribar a bon port.
Per a qui li agradin els rànquings, Barcelona té, segons Statistica, 104 museus i Madrid només 89. Però només el Reina Sofia rep tants visitants com tots els museus públics de Barcelona, uns 4,5 milions. I el Prado, 3,5 milions, sis vegades més que el MNAC. La reflexió ha de ser revisar, actualitzar i reforçar la xarxa de museus públics, que des del principi sempre han anat coixos d’ambició i de pressupost. Fins i tot tenint al davant directors molt capaços, després de pagar infraestructura i personal no queda a penes per a l’acció. Esperem amb ganes l’ampliació tant del MNAC com del MACBA.
Com que Barcelona assegura 15 milions de turistes anuals, la cultura i l’art s’han mercantilitzat apel·lant a la sensibilitat i la butxaca del visitant. La majoria dels que van al Moco ni tan sols volen saben què significa aquesta paraula en castellà. Rep més de mig milió de visites amb una col·lecció bastant fluixa però de firmes cèlebres, que no estan presents en cap altre lloc de la ciutat. La reflexió és la següent: ¿com van deixar escapar els pròcers locals un emplaçament tan significatiu com el Palau dels Cervelló? El negoci amb el nostre turisme està sent explotat per companyies estrangeres, com passa amb hotels i apartaments turístics. Almenys el Museu de l’Art Prohibit ha consolidat patrimoni local amb un singular projecte a la Casa Garriga Nogués.
I aquesta és una prioritat: reconvertir, reutilitzar, donar nova vida a edificis que tenim i que podrien allotjar usos culturals. En aquest sentit, l’arribada de la col·lecció Thyssen és positiva i afegeix al passeig de Gràcia un complement perquè els compradors d’articles de luxe que emboteixen l’avinguda facin un break cultural abans de l’atipament gastronòmic posterior.
Notícies relacionadesDavant aquesta conjuntura, esperem amb ganes veure si el museu previst per la Generalitat per a Foneria de Canons, dedicat a la cultura digital, consolida aquest àmbit abans que vingui una franquícia de fora a ocupar-lo.
Juli Capella és arquitecte
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
