La pintura comuna ferida oberta

La pintura comuna ferida oberta
1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Malgrat la delicada Perfect days, tornada de Wim Wenders al més interessant del seu cine de ficció, fa anys que el director realitza millors documentals. Anselm, rodat en 3D però exhibit sense el relleu, és un acostament a l’obra i la personalitat del pintor i escultor alemany Anselm Kiefer, artista titllat de neoreaccionari al seu país però cotitzat als EUA i altres parts del món. El seu ideari essencial és el de protestar contra l’oblit, sobretot el del nazisme i la Segona Guerra Mundial. El seu tema: la ferida oberta de la història alemanya. Aquesta frase el defineix a la perfecció: "No es pot pintar sense més ni més un paisatge que han travessat els tancs". La guerra va deixar unes empremtes que Kiefer vol mantenir vives a través de les textures disconformes dels seus quadres de grans dimensions en els quals fa servir plom o en crema fragments.

A través del film queda clar que Kiefer pot i vol apropiar-se d’elements del nazisme perquè ells el van malinterpretar. Aquí entrarien Richard Wagner o Friedrich Hölderlin. Les reflexions se succeeixen a través d’imatges d’arxiu i les rodades al seu estudi de treball, tan gran que l’ha de recórrer amb bicicleta. I d’aquestes teles enormes, inquietants i neoexpressionistes.

Notícies relacionades

‘Anselm’

Wim Wenders (Estrena: 13/12/2024)

Temes:

Cine