Petrenko i Lisiecki, aclamats amb l’OBC

E n la setmana en què s’ha anunciat que el gerent de l’Auditori i de la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Robert Brufau, ha sigut nomenat director de la programació de la Konserthuset i de la Filharmònica d’Estocolm, el conjunt català tornava a rebre al podi Vassili Petrenko, amb qui hi ha una química evident. Això quedava clar en el concert d’ahir, en el qual van prioritzar els detalls d’expressió, una molt bona resposta dels solistes de l’orquestra i un so matisat.

Als faristols, obres postromàntiques de dos genis encara no prou reivindicats. D’Edvard Grieg es va poder escoltar el seu venerat Concert per a piano en la menor, datat l’any 1868, i d’Alexander von Zemlinski, el seu poema amb forma de simfonia Die Seejungfrau (La sireneta), escrit entre 1902 i 1903.

Amb un extraordinari Jan Lisiecki al piano, la imprescindible obra de Grieg té gran interès per als aficionats, ja que brilla en la profusa obra per a teclat del compositor noruec que tot pianista, aficionat o professional, ha estat relacionat amb les seves peces. Ja des de l’icònic redoblament de timbals del començament, tot va estar al seu lloc, amb un Lisiecki virtuós que va tornar a enlluernar amb la seva barreja exacta de lirisme i potència devastadora, digitació delicada, accent precís en cada una de les veus, so timbrat en els passatges delicats i molt caràcter van enriquir la seva entrega. En contrast amb l’artifici del començament, Petrenko va apostar per un Adagio bonic i íntim, amb unes cordes a punt, atacant l’Allegro final amb energia, moviment en el qual el flauta solista, Francisco López, va tenir el seu especial moment de glòria. Molt aplaudit, Jan Lisiecki va regalar un preciós Nocturn de Chopin.

Alexander von Zemlinski va escriure la fantasia (així la va batejar) Die Seejungfrau –segons s’afirma en diverses fonts– després de trencar la seva relació amb qui més tard es va convertir en la coneguda Alma Mahler, inspirat en l’amor i desamor irreal del conte tradicional d’Andersen. El compositor vienès va trigar a estrenar-la, i no va ser fins a 1905 quan la va donar a conèixer en una vetllada en la qual va compartir programa amb Schoenberg. Però el músic va retirar l’obra, la va fragmentar més tard i va regalar el primer moviment a Viena, mentre que els altres dos van acabar a la Biblioteca del Congrés de Washington. No va ser fins a 1984 quan va tornar a a la seva forma original, amb tot el seu regust wagnerià i brahmsià. Una mica ombrívola però tímbricament ambiciosa, narrativa i teatral, La Sireneta de Zemlinsky està carregada d’accents romàntics, i així ho va remarcar el mestre en una lectura vibrant en un mà a mà amb una OBC motivada i amb un fantàstic Joel Bardolet com a concertino convidat.

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

Jan Lisiecki – Vassili Petrenko – OBC

Auditori, sala 1 (13/12/2024)