Els Forqué coronen un cine que proposa un món millor

Set anys després que es posessin en marxa els Goya, l’Entitat de Gestió de Drets Audiovisuals (Egeda) va iniciar, el 1996, els premis José María Forqué, que aquest any han celebrat al Palau Municipal d’Ifema a Madrid la seva 30a edició. Un èxit que no només demostra la bona salut de la iniciativa, sinó també la traça de la mateixa entitat de gestió, que ha passat d’un centenar de socis quan es va fundar a més de 3.000 el 2024.

Una de les novetats d’aquest 30è aniversari dels guardons va ser el redisseny del trofeu, una peça creada originalment per l’escultor Víctor Ochoa.

Un dels col·laboradors de Forqué en la dècada dels 70 va ser un jove Enrique Cerezo, que, amb el temps, s’ha convertit en un dels productors més importants d’Espanya i, per què no, d’Europa. De fet, va ser justament Cerezo, president d’Egeda, el que va fer entrega dissabte a la nit de la Medalla d’Or de l’entitat a José Luis Garci, de qui va destacar la trajectòria com a guionista, productor, divulgador, amant del cine i primer Oscar espanyol.

Abans de José Luis Garci, ja havien rebut el premi La gran obra, d’Alex Lora, en la categoria de curtmetratge de ficció; Mariposas negras, com a millor llargmetratge d’animació, i dos dels grans actors espanyols actuals: Pedro Casablanc i Eduard Fernández. El primer, reconegut com a millor interpretació masculina en sèrie per Querer, va dedicar el premi a "totes les dones que, com el personatge de la Miren, estan patint en silenci aquesta xacra i aquest costum terrible que venim heretant; també als nens que pateixen la violència en la família i que cal erradicar totalment". Per la seva banda, un pletòric Eduard Fernández, la millor interpretació masculina en cine per Marco, va dedicar el premi a les filles d’Enric Marco, als actors i a tots els farsants que hi ha al món.

Notícies relacionades

Will Guidara: "Siguin irracionals en la seva hospitalitat, tindran èxit"

Un recital de màgia i emoció

Una gala reivindicativa

Entre premi i premi, la gala va estar plena de diferents actuacions. Potser la més interessant va ser una peça coral en la qual diferents actors i actrius criticaven les excuses que els directors els donen per no incloure’ls en els seus repartiments. Unes raons peregrines que tenen molt a veure amb qüestions de falta de normativitat. Quan Marcel Barrena, director d’El 47, guanyadora en la categoria de cine i educació en valors, va pujar a l’escenari a recollir el seu premi, va recordar que segons l’"article 47 tots tenim dret a un habitatge digne. D’això va aquesta pel·lícula. També tracta sobre com decidim els que més ho necessiten, que són els expulsats de casa seva, i és un homenatge de la riquesa que té aquest país amb les seves llengües".