L’estètica d’una gesta punk

Cutter, cola y fotocopias. Memoria gráfica de BCore 1989-2007 celebra els 35 anys d’un dels segells independents més veterans d’Espanya a través de 300 cartells, octavilles i entrades de concerts que va organitzar o va coorganitzar en el període referit en el títol. Poca broma: Fugazi a KGB el 1990, Green Day a La Bàscula el 1991 i al Garatge Club el 1993, At The Drive In a Zeleste el 2000, així com la tira de bolos de Subterranean Kids, Corn Flakes, Aina, 24 Ideas i moltes altres bandes de la casa barcelonina o la seva òrbita. Una aventura victoriosa que arriba fins avui. El llibre és la referència número 400 de la marca.

El títol del volum al·ludeix al mètode utilitzat per Jordi Llansamà (Barcelona, 1967), cap de BCore, per realitzar els pòsters de les actuacions fins al 1993. Aquell any la seva eina va passar a ser un Macintosh Quadra 800 comprat amb la liquidació de l’estudi de disseny en el qual treballava. "Això va generar rebuig en una part de l’escena hardcore –diu–. No era autèntic utilitzar ordinador. La radicalitat era extrema".

Gust per l’ordre

El sector crític els anomenava pijocores. Ramon Mas, escriptor i editor de Males Herbes, assenyala en el pròleg Un mundo a punto de desaparecer...: "Els dissenys de BCore es desmarcaven pel seu minimalisme i la seva estilització, gairebé com si busquessin una estètica oposada a la que tradicionalment es relacionava amb la cultura punk".

Llansamà atribueix als seus primerencs llocs de treball en estudis de disseny l’allunyament del "caos i la brutícia" que fins aleshores havien caracteritzat la cartelleria punk. Però: "Suposo que per la feina vaig adquirir gust per l’ordre i les tipografies". També hi va tenir a veure, admet, l’estètica dels segells nord-americans Dischord i Jade Tree. Era un altre punk, més esvelt i menys busca-raons.

Quan Llansamà era un nen, el seu pare treballava a Bruguera i cada divendres portava a casa els còmics de l’editorial. Li agradaven, però no l’entusiasmaven. Tot i que potser van sembrar aquests Mortadel·lo, Zipi i Zape i Lily un interès pel grafisme. Pot ser. Reflectir-se en la cartelleria de BCore no es reflecteix Bruguera. El que és segur és que el pare de Llansamà anava a buscar bolets amb Ibáñez.

Impacte més clar va tenir en la gènesi de BCore la perruqueria que la mare de Llansamà havia tingut "al fons de l’entrada de la finca" en el principal de la qual vivia la família, a Gràcia, explica Llansamà a Cutter, cola y fotocopias: va ser la primera oficina de BCore, assecadors de casc inclosos. Els B-52’s haurien estat a la seva salsa.

Les entrades dels concerts s’havien de declarar prèviament a la SGAE, que obligava a dipositar el 10% de l’import que s’aconseguiria amb l’aforament complet i trepava les butlletes per a autentifcar-les. Una obligació econòmica dissuasòria per a una promotora aficionada. BCore va fer martingales per saltar-se-la. En els bolos a la sala Màgic estaven protegits. "Diu la veu popular que les primeres vegades que van aparèixer per cobrar no van ser gaire ben rebuts i que ja no van tornar a deixar-se caure mai –relata Llansamà al llibre–. Deixo per a la vostra imaginació l’amenaça que va processar el Maradona [àlies del responsable ja finat de Màgic] al representant".

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

"La majoria dels grups amb què tractàvem no estaven representats a la SGAE –al·lega Llansamà–. No tenia sentit que seguíssim les seves normes perquè els diners es repartissin entre Julio Iglesias, Alejandro Sanz...".

BCore, de fet, va començar la seva activitat amb la distribució de cassets, samarretes i fanzins abans d’organitzar els primers concerts el 1989 i de publicar el 1990 el primer elapé de Corn Flakes No problem, el seu debut com a discogràfica. Corn Flakes, Aina i 24 Ideas, considera Llansamà, marquen les tres línies musicals sobre les quals s’ha construït l’edifici BCore. 400 referències i mirant al futur.