La tràgica història de Sonia Martínez

Als anys 80, la televisió espanyola va consagrar a la fama una presentadora gairebé adolescent, Sonia Martínez. La seva frescor i naturalitat van donar un aire nou als programes infantils i juvenils de TVE com 3, 2, 1... Contacto, Dabadabadá i En la naturaleza. Amb només 18 anys, es va convertir en un dels rostres més representatius de la cadena i es va fer amb la jet set, però només una dècada després moria víctima de les drogues i la sida, amb 30 anys, després d’haver-se vist obligada a exercir la prostitució per sobreviure. ¿Com va poder produir-se aquesta caiguda als inferns de manera tan abrupta? Això és el que explica el nou documental de RTVE Play La última noche de Sonia Martínez que, de passada, serveix per realitzar un reflexió sobre el pes de la fama, la imatge que s’esperava de les dones en la transició i l’estigma que van arrossegar els primers malalts del VIH.

Unes fotos en topless van ser el punt d’inflexió en la carrera de Sonia Martínez, tal com mostra aquesta pel·lícula dirigida per Ángela Gallardo i César Vallejo, que explica amb testimonis d’amics i personalitats que van viure aquella època com els actors Pepe Carabias i Charo Reina; els periodistes Chelo García Cortés, Nieves Herrero i José de Santiago; el seu exnòvio Fede Castaños, l’escriptora Rosa Montero i el seu amic José Luis Sánchez, que la va acollir, en els seus últims anys. I també de la seva família, com la seva germana, Irene, i el seu fill, Hugo Padilla, que va perdre la seva mare quan tenia 3 anys.

Van ser unes fotos en topless a la revista Interviú, a tall de robat, però que segons el paparazzi que les va fer, Tino Torrubino, ella va cobrar. "Cap de nosaltres vam pensar que tindrien la repercussió que van tenir", reconeix el fotògraf. La publicació d’aquestes instantànies li va tancar les portes de TVE, que la va acomiadar perquè "una presentadora de programes infantils no podia sortir despullada", assenyala Fernando L. Rodríguez, director d’En la naturaleza. Un reflex de les contradiccions d’una Espanya que transitava entre el conservadorisme del passat i la modernitat, en plena època del cine del destape.

Notícies relacionades

Fede Sardà passa el testimoni a Luz de Gas

La sèrie de misteri que es fica a la teva ment

No sentir dolor

A partir del seu cessament, i tot i que va participar en pel·lícules com Epílogo, de Gonzalo Suárez, i Perras callejeras, de José Antonio de la Loma, la seva carrera no va tornar a arrencar i el seu drama personal es va agreujar per la mort de la seva mare. "Amb poca feina, molts diners i quantitat de temps lliure, va començar a beure i a fumar porros com una manera de no sentir el dolor", recorda la seva germana. Després va arribar l’addicció a les drogues i el seu "descens als inferns". La seva vida "va ser el reflex del que passava als carrers amb l’arribada de l’heroïna, d’una generació una mica inconscient. Ella va ser la cara visible de tot això", ressalta l’escriptora Valeria Vegas. Va haver d’entregar el seu fill als serveis socials, va dormir al carrer, va confessar en programes televisius que era toxicòmana i que exercia la prostitució... "Va tenir una vida injusta. Va tocar el cel i l’infern", resumeix la seva germana.