‘El 47’ puja a dalt de tot en el camí dels Goya

Unes altres dues pel·lícules de directors catalans es van enfilar als primers llocs, Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, surt amb 11 nominacions, mentre que Casa en flames, la tragicomèdia de família burgesa de Dani de la Orden –i l’altre gran èxit del cine català del 2024 junt amb El 47– en va rebre vuit. La infiltrada, amb 13; La habitación de al lado, amb 10; La virgen roja, amb nou; La estrella azul, amb vuit, i Marco, amb cinc, són les pel·lícules que van obtenir un nombre més alt de nominacions.

Sempre hi ha sorpreses. No ho és que, d’acord amb la quantitat de nominacions, les tres produccions catalanes estiguin a la graella de sortida com a millor pel·lícula, juntament amb La infiltrada i La estrella azul, però sens dubte estranya que La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar, no estigui convocada en aquesta categoria malgrat ser un dels films amb més nominacions i estigui firmat pel cineasta espanyol més internacional.

El film d’Almodóvar

Pot ser que hagi jugat en contra seu el repartiment anglosaxó, la llengua anglesa o que l’acció s’esdevingui als Estats Units, que en principi no hi hauria d’influir, però estem una mica en allò de sempre. Si nominem Almodóvar en els apartats de millor direcció i guió adaptat, i també en els responsables de fotografia, so, vestuari, direcció artística i maquillatge, música, i les dues protagonistas, Julianne Moore i Tilda Swinton, ¿té sentit que la seva pel·lícula no estigui entre les cinc candidates al premi gros?

De fet, la correspondència entre aquests dos premis és bastant asimètrica aquest any: només coincideixen el binomi Lacuesta-Rodríguez per Segundo premio i Arantxa Echevarría per La infiltrada, però si bé Almodóvar, Paula Ortiz (La virgen roja) i el col·lectiu Moriarty (Marco) poden ser considerats els millors directors de l’any, les seves pel·lícules no obtindran el principal guardó. Enlloc d’aquestes poden guanyar-lo El 47, Casa en flames i La estrella azul, de les quals no es considera que tinguin una direcció tan bona com per competir, amb l’excepció de La estrella azul, nominada en la categoria de direcció novella.

La habitación de al lado va guanyar el Lleó d’Or a Venècia, però ha fet menys caixa que algunes de les nominades com a millor pel·lícula. ¿Prioritza l’art, la notorietat, la possible carrera internacional, la qualitat o la indústria? De tota manera, malgrat el prestigi que generen, els premis continuen sent un joc en què de vegades beneficien i en d’altres no serveixen de res.

En algunes coses s’ha sigut coherent. Si Segundo premio havia sigut la pel·lícula seleccionada per l’Acadèmia per anar a batallar als Oscars, tot i que no va passar el primer tall, és normal que sigui una de les més nominades. Ja va passar amb Alcarràs, de Carla Simón, malgrat que en l’entrega final dels premis se n’anés de buit en una de les decisions o votacions més estranyes de tota la història dels Goya: no només va ser el film seleccionat de cara als Oscars, sinó que va guanyar l’Os d’Or a Berlín.

Segundo premio té una carta emotiva al seu favor. No és un as ni un comodí, però el film està plantejat com una no biografia del grup granadí i indie Los Planetas, i la gala dels Goya se celebrarà el pròxim 8 de febrer al Palau de Congressos i Exposicions de Granada. ¿Justícia poètica? Maribel Verdú i Leonor Watling exerciran de presentadores de l’esdeveniment i Aitana Sánchez-Gijón, l’actriu a qui, sent una nena, Rafael Alberti va dedicar el poema Aitana, niña nueva, rebrà el Goya d’Honor a tota la seva trajectòria.

Notícies relacionades

Quan tot s’enfonsa

Un viatge pel Nadal de mig món

Actrius i actors

Fora d’això, altres categories importants no van oferir sorpreses. Les dues protagonistes del film d’Almodóvar, Patricia López Arnaiz (per Los destellos), Carolina Yuste (La infiltrada) i Emma Vilarasau (Casa en flames) partien com a gairebé segures en la cursa a la millor actriu i així ha sigut. Més estranya és la categoria masculina, amb Eduard Fernández (seriós candidat per Marco) i Alberto San Juan (Casa en flames) com a noms segurs, completats pel sempre animós Vito Sanz de Volveréis, Urko Olazabal fent de polític maltractador del PP a Soy Nevenka i el xilè Alfredo Castro per Polvo serán.