Balanç i perspectives
La Filmoteca centra el seu programa en els ‘maleïts’ Peckinpah i Ray
La institució tanca el 2024 amb una ocupació de 115.617 espectadors, una xifra gairebé prepandèmia. I encara el 2025 amb l’aposta per la diversitat, la preservació i l’accent en els programes públics.
Primer els números: entre l’1 de gener i el 13 de desembre del 2024, les dues sales de projeccions de la Filmoteca de Catalunya van tenir una assistència de 115.617 espectadors, 10.000 més que l’any passat. Una ocupació del 98,3 per sessió de mitjana, de manera que s’acosta a les xifres prepandèmiques. Després les idees: reflexionar sobre la societat actual, la interrelació entre diversos autors i professionals del cine, l’anàlisi de la perspectiva de gènere, la preservació i conservació del patrimoni fílmic tant nacional com internacional. I finalment el projecte: la nova llei de la Filmoteca, que es portarà al Govern pròximament i representarà el reconeixement de la filmoteca amb estatus autònom.
Aquestes han sigut les línies mestres de la roda de premsa que van oferir ahir el director de la Filmoteca catalana, Pablo La Parra Pérez, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar. Rere el balanç d’aquest fructífer 2024 es van presentar els cicles i activitats del primer semestre del 2025. La Parra, que va començar amb un record per a Marisa Paredes, que va ser aquest any a la Filmoteca presentant la retrospectiva dedicada a Agustí Villaronga, va recordar una de les activitats essencials de l’equipament cultural: "Hem restaurat i digitalitzat 120 pel·lícules de la nostra col·lecció dedicada al cine amateur i al novembre vam organitzar un congrés sobre el tema amb participació d’experts d’11 països".
La Parra també va posar èmfasi en l’impacte que tenen els programes públics de la Filmoteca, els programes de mediació i educació amb accent particular al barri del Raval, amb la filmoruta Raval i diversos tallers de creació de curtmetratges. Els cicles de més èxit d’aquest any han sigut els dedicats a Agnès Varda i Alfred Hitchcock, "una combinació guanyadora", i la sala d’exposicions ha tingut 4.000 visitants.
La programació per a la primera meitat del 2025 posa "l’accent deliberat en la igualtat de gènere i en la diversitat de cineastes, estils i països", segons La Parra. Es va anunciar un cicle de cine clàssic argentí, essencialment films anteriors als anys 60 pertanyents al melodrama de tango, al cine fantàstic i al noir crioll.
Curt de l’Exèrcit republicà
Notícies relacionadesTambé un homenatge a Teresa Gimpera; retrospectives de dos cineastes maleïts nord-americans, Sam Peckinpah i Nicholas Ray; una integral de Mai Zetterling en el centenari del seu naixement, i les presències d’Ira Sachs i Tsai Ming-liang, entre d’altres.
El nou format anomenat Afins recuperarà l’obra d’Helena Lumbreras, cineasta del moviment clandestí i antifranquista les pel·lícules de la qual han sigut preservades per la Filmoteca. Els passos dobles tindrà com a protagonistes Isaki Lacuesta, Albert Serra i la dissenyadora de so Amanda Villavieja, que reflexionaran sobre la seva feina comentant el cine d’altres autors. Les golfes són les sessions gamberres amb títols seleccionats pel director Marc Ferrer. Un altre dels al·licients d’aquest any serà la restauració d’un curt trobat a Camprodon (Ripollès) que pertanyia a l’Exèrcit republicà i va quedar perdut quan es va acabar la Guerra Civil.
- Els Mossos conclouen que el fundador de Mango va tenir un accident fortuït
- Accident Un minibús escolar, a punt de caure per un precipici a Barcelona
- Actriu icònica El xoc de Marisa Paredes amb Isabel Díaz Ayuso en una capella ardent: "Què hi fa aquí? Fora!"
- PER AL CURS 2025-2026 Física i Química es fusionen i el TR perd pes en el batxillerat
- El drama de la fama La tràgica història de Sonia Martínez
- Educació a Catalunya Els docents no comparteixen els canvis ni la retallada en ciències
- El ministeri va demanar el 2022 que s’ajustessin els currículums a la llei
- El Govern rectifica i no rebaixarà les literatures a matèria optativa
- Llei antienganys El Govern aplicarà als ‘influencers’ la llei de dret de rectificació
- Anàlisi Causa contra el fiscal general