Gisèle Pelicot, la persona de l’any

Fa uns dies, la revista Time anunciava que la seva persona de l’any era Donald Trump. Per segona vegada en una dècada, el magnat repetia aquest honor. Perfectament de vint-i-un botó, la corbata vermella ben nuada (cosa rara en ell), destacant els bessons dels punys de la seva camisa, el cabell en un ros cendra (i no taronja com acostuma); aquesta foto va ser del grat de Trump ("no com l’anterior", va puntualitzar el magnat). Comprensible, aquesta vegada la imatge no assenyala el protagonista com una amenaça per al món (el 2016, molt es va parlar de la semblança amb la portada que el 1938 se li va dedicar a Hitler). En el retrat del 2024, el poder social que li concedim a un misogin, racista, delinqüent i mentider es presenta com a una cosa atractiva, triomfant.

Tot l’oposat

Molts coincidim que més valent hagués sigut que la distinció del Time la concedissin a Gisèle Pelicot. La francesa simbolitza tot l’oposat del que representa Trump. Gisèle és dignitat, veritat, fortalesa, serenitat, vulnerabilitat, elegància i poder personal. Des de fa tres mesos i mig, aquesta dona de 72 anys assisteix a totes les audiències judicials a Avinyó contra el seu exmarit i 50 homes més acusats de violar-la mentre estava drogada. La insistència de Gisèle Pelicot perquè el judici fos públic i "la vergonya canviï de bàndol" li ha valgut una immensa admiració i agraïment internacional.

Mentre ella apareix amb la cara descoberta i el cap alt; el seu marit i la resta d’homes que la van violar reiteradament estant sedada oculten el seu rostre i abaixen la mirada quan les imatges de les violacions es projecten a la sala. Assegura que no és valenta, que només pretén "canviar el món". I malgrat que s’ha divorciat i ha recuperat el seu nom de soltera, va demanar que durant tot el procés es continués utilitzant (assenyalant) el cognom del seu marit. Pelicot: el seu company de vida durant 50 anys i que ha admès haver-la drogat durant gairebé una dècada perquè ell i desenes de desconeguts reclutats per Internet poguessin violar-la mentre estava inconscient.

Al setembre, Gisèle es va presentar davant el públic amb la seva ja icònica melena caoba i les seves ulleres de sol. Així que desenes de dones es van concentrar per donar-li suport en una espècie de passejades de sororitat, Gisèle es va desfer també de les lents i fins i tot va començar a agrair amb somriures aquell immens afecte, respecte i admiració que li brindaven centenars de dones des d’infinitat de llocs del món. També des d’Austràlia, on una associació de dones grans per la igualtat li va enviar un mocador de seda de colors brillants que representava la resiliència femenina i que Gisèle no va dubtar a lluir en diverses ocasions.

Perquè així com les dones que denuncien violència sexual es veuen obligades a canviar el seu vestuari (més "sobri" i "cast") i modificar l’actitud perquè el seu perfil encaixi dins el que la societat i la justícia considera que és una víctima; Gisèle Pelicot ha decidit acabar amb aquest estereotip estètic i no renunciar a l’estil femení (poderós) que caracteritza les dames franceses. Xals, suèters mariners, vestits vaporosos pel genoll, sandàlies, peces de colors intensos com el corall o inclús carmí rosa als llavis.

Perquè tot i que Gisèle Pelicot admeti que està trencada i destrossada per dins; ningú hauria de pretendre i molt menys obligar que les víctimes després del que han patit a sobre reprimeixin un somriure o el seu estil (identitat) per resultar creïbles.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

La seva imatge, que ja és icònica, ha sigut estampada en samarretes, banderes o grafitejada en places i carrers. Vogue Alemanya, el país on va néixer Gisèle, li va dedicar fa unes setmanes la seva portada digital amb una il·lustració en tons de coure com el color dels seus cabells. I malgrat que el periodisme segueixi desprestigiant les revistes de moda pel simple fet de considerar-les "femenines"; no solen fallar amb les tendències: "¡La vergonya canvia de bàndol!"

Merci, Gisèle.