Joan Manuel Sevillano: "Hem vingut a ajudar a canviar Barcelona"

Joan Manuel Sevillano: "Hem vingut a ajudar a canviar Barcelona"

VICTORIA ROVIRA

3
Es llegeix en minuts

¿Quin serà el seu paper en el futur Museu Thyssen de Barcelona?

El meu paper, com el de gairebé tots els que estem implicats ara en el projecte, és el que faci falta. Jo estic en els òrgans de govern com a representant de Stoneweg en la Fundació Art i Llegat, que és la institució que s’ha creat per governar el museu i tot el relacionat amb la seva activitat.

¿Hi ha director ja?

No, encara no.

La baronessa havia insinuat que seria un home molt important i conegut.

És cert, però no és que hi hagi una persona escollida, sinó que volem algú a l’altura del projecte.

¿I arquitectes? Es va parlar d’un estudi d’aquí i un altre d’internacional.

El que no transcendeix és perquè no pot transcendir. No és que estiguem guardant secrets, és que estem acabant de lligar els compromisos. Fins fa tres setmanes, per exemple, estàvem treballant amb uns paràmetres ben diferents: anàvem a llogar un edifici, i el nivell de compromís amb la transformació de l’espai era un altre.

¿Què va canviar perquè es decidís comprar el Palau Marcet?

És l’última gran cantonada de Barcelona que necessitava una estabilització, i és un exemple tangible del que volem fer en la divisió de cultura. No veiem els espais només com uns llocs que es construeixen i venen, sinó que són també els podem convertir en llocs on la gent viu la vida i practica cultura .

Sabater també va dir que era aviat encara per parlar de terminis i dates d’inauguració. ¿En quin punt està el museu?

Estem acabant de perfilar el projecte museològic. S’ha allargat una mica perquè la compra ens obliga a realitzar una actualització. El mateix amb els programes arquitectònics. Tot això portarà unes setmanes, i després començarà la creació del projecte concret. La construcció començarà en el moment que tinguem les llicències , però jo diria que un any per començar no ens el treu ningú. El que és notícia és que comprem i això ens permet fer un salt quantitatiu i qualitatiu. És un punt de no retorn.

Quantes obres contempla l’acord amb Carmen Cervera?

L’acord és molt més ampli que un lloguer d’obres. No serà tan sols un museu de presentació de col·lecció, és un museu llegat que farà un treball inspirat en el seu perfil, la història de la seva vida, les relacions que ha tingut, els projectes en què ha participat, els quadres que ha comprat i els que no va poder comprar… És un personatge extraordinari que fa anys que vol tornar a Barcelona. Tot això permet crear uns continguts que poden anar de quadres que són el seu petit tresor personal a la col·lecció de vestits fets a mida pels grans modistes de París.

¿Saben ja com "fluiran" les col·leccions, per utilitzar una expressió de la baronessa?

És una paraula molt bonica que reflecteix bastant bé les converses que hem anat tenint. El museu neix amb una voluntat de complicitat i de col·laboració primer amb els museus Thyssen i després amb tot el teixit d’institucions culturals de Barcelona. Hem vingut a ajudar a enriquir i canviar la ciutat.

¿Acabarà entrant Stoneweg al Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols?

Notícies relacionades

En un context de complicitat i col·laboració, Sant Feliu està com a prioritat. La voluntat existeix, i a més hi ha molts exemples d’èxit de col·laboracions i organitzacions que tenen diverses seus.

El dia de la presentació estava en el Saló de Cent Isak Andic, de qui s’ha dit que podria haver estat involucrat d’alguna manera en el museu.

Hi estava com a convidat, sí. Hi ha moltíssima gent en qui, d’alguna manera, s’ha pensat que pugui formar part, però és una cosa que no puc confirmar. Ho sento molt per ell, perquè hem perdut un personatge que encara tenia anys d’aportació i dinamisme per endavant.