L’ESCAC farà la primera formació de coordinadores d’intimitat

Des de fa uns quants anys hi ha dues figures noves que s’estan fent un lloc en els rodatges de sèries i pel·lícules: les de les assessores d’intimitat i les dels ecomànagers.

"El que costa és canviar el xip, sobretot des de la producció i de vegades des de la direcció: veure’ns com una cosa positiva i no com una cosa que et comportarà problemes", destaca Lola Clavo, professora de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals), col·laboradora del departament contra els abusos en l’audiovisual de l’Acadèmia del Cine Català i membre del col·lectiu de coordinadores d’intimitat de Catalunya Soma, que fa uns dies va participar en la Setmana del Talent Audiovisual, impulsada pel Clúster Audiovisual de Catalunya.

La cineasta, que ha portat el departament de coordinació d’intimitat de sèries com La Mesías, Yo, adicto, El mal invisible i La última noche en Tremor, remarca que, si bé el seu perfil és nou en l’audiovisual, resol problemàtiques de sempre: "S’ha posat un ordre al que abans es feia de mala manera i molt sovint mig improvisat, i hem començat a pensar què podem fer per millorar l’experiència de la gent que roda les escenes íntimes".

"Si en una escena d’acció ja no hi ha ningú que es plantegi treballar sense un especialista perquè ningú es faci mal, nosaltres som una mica el mateix. L’únic és que en aquest cas les ferides que poden aparèixer són internes i no es veuen", exemplifica la seva companya Cristina Vidal, actriu i coordinadora d’intimitat. "Abans es donava per fet que tothom havia de fer el que se li demanava, però cada cos té el seu funcionament, la seva història al darrere i els seus límits, i nosaltres advoquem per respectar-los", afegeix.

A Espanya encara no és obligatori que els rodatges comptin amb aquesta figura, com sí que passa als EUA i la Gran Bretanya, però cada vegada es demana més –apunta Vidal–. Sobretot, gràcies a la presència de les plataformes americanes", que sí que tenen una normativa. "Si hi ha intèrprets dels EUA que venen a treballar aquí que són del sindicat d’actors és obligatori que tinguin una coordinació d’intimitat certificada", destaca Clavo, que també pertany a l’AESCI (Associació Espanyola de Professionals de Coordinació d’Intimitat).

Per això, fins ara, la seva formació només s’impartia a l’estranger, cosa que n’encaria el preu. Al gener, però, Clavo començarà a donar un curs de coordinadores d’intimitat a l’ESCAC, "el primer que aconsegueix diners públics", fet que evidencia la importància que s’està donant a aquest nou perfil, "un departament que té molt espai per créixer", remarca la cineasta, que advoca per ampliar la seva presència en l’audiovisual.

Risc de denúncies

Notícies relacionades

El sector editorial tanca el millor any de la seva història

Musicveu creix en concerts i espais

"Ara mateix estem des de guió fins a rodatge, i de sobte desapareixem. Hi ha uns acords de què es pot veure i què no. De vegades el que gravem no és el que es pot muntar. I si això no està ben explicat pot ser terrible. Si ho veu l’actor, pot tenir atac d’ansietat i, a més, et pot denunciar", afirma Calvo.

Un altre dels nous perfils cada vegada més demandats en l’audiovisual és el dels ecomànagers, professionals encarregats de garantir que les produccions siguin respectuoses amb el medi ambient, de manera que redueixin la petjada ecològica i compleixin les normatives de sostenibilitat. "Som figures noves, però abordem problemes de sempre perquè, al final, aquesta indústria, encara que no ho sembli perquè estem en una mena de búnquer fent coses meravelloses de ficció, funciona com les altres i està vinculada a les polítiques vigents", insisteix Natalia Ejarque, ecologista i cineasta que va exercir com a ecomànager de la sèrie Això no és Suècia, la primera a escala nacional a aconseguir el Green Film Certificate.