El sector editorial tanca el millor any de la seva història

Any de rècord i números d’infart. Endinsant-se en aquesta tendència a l’alça que es repeteix des del 2019, el sector editorial es prepara per acomiadar el 2024 amb les millors xifres de la seva història. El mai vist en llibreries i caixes enregistradores de tot Espanya. "Per primera vegada, podem superar els 1.200 milions d’euros de facturació", va avançar el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, durant el tradicional balanç anual del sector. En el cas de Catalunya, va matisar, la facturació total del llibre d’interès ronda els 260 milions d’euros anuals.

"Si el llibre continua sent el regal estrella, clarament podem superar aquests 1.200 milions, cosa que suposaria un creixement de prop del 10% respecte a l’any passat", va abundar Tixis hores abans de la 39a Nit de l’Edició, vetllada literària en la qual el paleontòleg Juan Luis Arsuaga va recollir el premi Atlàndida "per la seva passió pels llibres" i la llibreria Sendak, especialitzada en literatura infantil i juvenil, va fer el mateix amb el Memorial Fernando Lara per la seva tasca empresarial.

L’estrella de la nit, no obstant, va ser la mateixa indústria editorial, embarcada des de fa cinc anys en una espiral ascendent sense sostre aparent. "Tenim un sector molt dinàmic que des del 2019 ha tingut un creixement acumulat del 35%", va detallar Tixis. El gran impulsor, va afegir, va ser la incorporació dels joves a la lectura a través de gèneres a l’alça com el romantasy: l’últim any, el mercat de la literatura juvenil ha crescut un 16%, mentre que des del 2019 acumula un creixement del 45%.

"Cada vegada hi ha més lectors i el llibre s’ha convertit en un element d’entreteniment cultural preferent per a la gent", va valorar el president del Gremi d’Editors a l’hora de plantejar un escenari de futur en què, va avançar, "res fa pensar que es pugui trencar aquesta tendència". A més, va afegir Tixis, "cada vegada hi ha més sectors que, com l’audiovisual, beuen del llibre; hi ha fins i tot qui diu que el 50% de les històries del cine i la televisió tenen el seu origen en un llibre".

Còmic i llibre de butxaca

Conquistat el públic lector jove, tot summa i gairebé tot creix en un balanç final que es recolza també en la ficció i no ficció, les vendes de la qual han crescut un 10%, i en el còmic, que torna a dibuixar una línia ascendent d’entre el 2% i el 3% després d’un parell d’anys estancat. També el llibre de butxaca, "el fons d’armari", està creixent "gràcies al comerç electrònic" i representa ja un 10% del mercat.

El llibre en català, per la seva banda, representa un 30% de les vendes de llibres a Catalunya, però amb uns comportaments "molt diferents", ja que depèn de moments com Sant Jordi, en els quals funciona molt bé i dona "xifres espectaculars".

Tixis va aprofitar la seva compareixença per mostrar la seva preocupació per l’ús il·legal de continguts per entrenar la intel·ligència artificial i deplorar la "marginació" de les literatures castellana i catalana a batxillerat, que deixen de ser de modalitat de segon i passen a ser optatives de primer. "Ens ha sorprès, però sobretot ens ha indignat. És una contradicció que els mateixos que reconeixen la importància de la lectura prenguin decisions d’aquest tipus quan tenen la clau. Són decisions que ens allunyen de corregir dèficits estructurals en matèria de comprensió lectora", va valorar. En paral·lel, la consellera d’Educació, Esther Niubó, se’n desdeia i anunciava que el Govern mantindrà la literatura catalana i castellana de modalitat.

Guardó a Irene Solà

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Va arrasar l’any passat en les llistes del millor de l’any, es va emportar el premi Finestres de narrativa en català i ara, any i mig després que Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama) arribés a les llibreries, ha tornat a fer podi. La seva autora, Irene Solà (Malla, Osona, 1990), fenomen omnipresent de les lletres catalanes des que va publicar el 2019 ‘Canto jo i la muntanya balla’, va ser ahir distingida amb el premi Lletra d’Or, prestigiós guardó, sense dotació econòmica, creat el 1956 i que reconeix cada any el millor llibre publicat en català l’any anterior.

Segons el portaveu del jurat, Borja Bagunyà, Solà explora el misteri de les paraules, fa aterrar el llenguatge per cobrir-lo de fang i farina i celebra la màgia, «la màgia com a pràctica d’adoració del misteri». Va dir Solà que escriure la novel·la «va ser un repte, un procés d’imaginació i un gaudi espectacular».