Marisísima Paredes i el poder de la paraula

Dos encenalls de diàleg que, fora de context, s’han convertit en frases fetes, en moneda comuna, gairebé en acudits a què recórrer en situacions límit. Retalls de paraules, que al final de tot són l’únic que queda. Fa tot just nou mesos –qui ho hagués dit–, el 8 de març del 2024, Paredes va expressar una cosa semblant quan la van convidar a dipositar un llegat simbòlic a la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes, a Madrid, en una cerimònia juntament amb l’escriptora Rosa Montero i la cantautora Rosa León. Durant el seu parlament, l’actriu va agrair que la seva professió li hagués permès conèixer tants mons, tants textos i a tanta gent. Perquè, va remarcar, la cultura és el que queda. "Queda el Guernica. Queda el Quixot. Queda Lorca. Això és el que queda, i no hi ha qui ho destrueixi". La seva mort sobtada impedirà l’estrena al teatre Romea de Barcelona de Cargada de futuro, un monòleg a càrrec de Lluís Pasqual en què l’actriu anava a compartir amb el públic versos dels seus poetes favorits i reflexions sobre l’amor i la vida. Quina llàstima. Clase i presència, exquisida dicció; una intèrpret feta per al gran drama. Txékhov. Ibsen. Dürrenmatt. Ella, tan alta i lleugera, que semblava d’un altre país més al nord i que, no obstant això, per la seva trajectòria va poder haver-se erigit en portaveu d’un parell de generacions de dones espanyoles, les que escoltem en boca de les nostres mares frases del tipus: "Tu fes el que vulguis, que jo no he pogut".

Notícies relacionades

Gautier Capuçon: "L’acústica de Notre-Dame és extraordinària"

C. Tangana i Yerai Cortés: "De vegades la ignorància és superproductiva"

L’atzar ha estimat que la desaparició de Marisa Paredes hagi coincidit aquesta setmana amb el gran enrenou a compte de la possible laminació de la literatura, tant la castellana com la catalana, en els plans d’estudi del batxillerat de cara al curs 2025-26. No s’eliminaria la literatura, sinó que es convertiria en assignatura optativa, en una menyspreable maria curricular. De moment, el Govern català ha congelat la mesura a l’espera de veure com adequa, juntament amb el Ministeri d’Educació, l’encaix de la "singularitat catalana" amb els requeriments de la llei educativa aprovada el 2020, la Lomloe. A veure en què queda l’assumpte. Sens dubte, si l’alumnat català treu uns resultats paupèrrims en comprensió lectora a cada informe PISA, no s’entén la supressió del primer esglaó de la piràmide. La literatura eixampla la percepció i la capacitat d’abstracció. ¿De veritat desposseirem els joves dels referents d’una cultura secular?

Fa temps que, a força de no entendre res, donen ganes de gronxar-se en una altra frase icònica de Paredes/Almodóvar: "Excepto beber, qué difícil me resulta todo" (també de La flor de mi secreto).