Relacions a la terra promesa

La recrudescència del conflicte a l’Orient Mitjà motiva tota mena de reflexions. El documental ‘No other land’ (Filmin) i el còmic ‘Amor, sexo y tierra prometida’ (Norma) proposen dues mirades.

Relacions a la terra promesa
5
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Presentada en el festival de Berlín d’aquest any, No other land és un projecte personal de dos joves, el palestí Basel Adra i el jueu Yuval Abraham, que s’encarreguen de la direcció, guió, muntatge i fotografia junt amb Rachel Szor i Hamdan Ballal. Mostren en la seva pel·lícula la despietada manera en què l’exèrcit israelià va començar a fer fora de la seva terra les famílies palestines que vivien a Masafer Yatta, una zona de 19 llogarrets a la Cisjordània ocupada. És una de les primeres pel·lícules realitzades conjuntament per membres de les dues faccions enfrontades.

Per la seva part, la periodista Salomé Parent-Rachdi i el dibuixant Zac Deloupy han creat, amb Amor, sexo y tierra prometida, un còmic de traç molt clar que pren la forma d’un reportatge periodístic sobre les relacions sexuals a Israel i Palestina. És un tema que el cine ha tractat en alguns documentals i en films de ficció com Los informes sobre Sarah y Saleem, pel·lícula del 2018 sobre l’amor prohibit entre una dona casada israeliana i un home casat palestí a Jerusalem. El còmic explora tota mena de relacions –heterosexuals, homosexuals, entre àrabs i jueus, entre israelians o palestins amb europeus, casaments de compromís, copaternitats– i la seva estructura de reportatge, amb la mateixa Parent-Rachdi trobant-se amb personatges reals a Gaza, Ramal·lah, Jerusalem i Tel-Aviv, li atorga una dimensió molt oberta.

Basel Adra és fill d’activistes palestins. De petit pasturava a les muntanyes de Cisjordània. Després va estudiar Dret, però, com ell mateix diu, no pot exercir, només hi ha feina a Israel, i és en la construcció. "Vaig començar a gravar quan vam tocar fons", explica Adra. Va agafar la seva càmera de vídeo quan l’amenaça del Govern d’Israel d’expulsar-los dels seus territoris es va convertir en realitat. Adra enregistra la seva gent obligada a abandonar casa seva, les excavadores de l’exèrcit israelià destrossant les cases i el refugi dels espoliats a les coves de la zona. L’excusa administrativa és que aquestes terres es convertiran en un camp d’entrenament militar.

Yuval Abraham, periodista israelià de Beerxeba, arriba al lloc per informar dels fets. Gràcies a la seva amistat amb Adra, es guanya la confiança dels palestins. Són supervivents i resilients, però res poden fer contra l’exèrcit israelià. Tant els vídeos que grava Adra com les compareixences en televisió d’Abraham serveixen de poc. El periodista jueu assegura: "No tindrem seguretat si els palestins no tenen llibertat".

Les imatges capturades per Adra són dures: l’assalt dels soldats israelians amb gas lacrimogen o la manera en què els militars tracten les dones i els nens. No other land es va acabar de rodar l’octubre del 2023. Els atacs de Hamàs i l’inici d’un dels períodes més cruents del conflicte es van esdevenir el 7 d’octubre. Només sis dies després, el 13, Adra va gravar les últimes imatges del seu film: en aquestes imatges veiem l’arribada de colons armats per assaltar els llogarrets palestins i com un d’ells dispara gairebé a boca de canó el seu fusell contra el cosí d’Adra.

L’atac de Hamàs

En el còmic de Parent-Rachdi i Deloupy hi ha només una referència a l’atac de Hamàs, ja que les entrevistes es van fer abans, però el còmic es va acabar després. El pròleg reprodueix una conversa telefònica entre els dos autors. Comenten la conveniència d’indicar que els testimonis són anteriors al 7 d’octubre. Ella diu a Deloupy que gairebé tot el que va dibuixar de Gaza està avui destruït.

La forma del reportatge permet una pluralitat de veus i de maneres d’encarar el sexe i l’amor a Israel i Palestina. En alguns casos hi ha esperança. En d’altres és impossible qualsevol tipus de conciliació. Una jove palestina assegura que la relació del seu poble amb el sexe és esquizofrènica. Amb prou feines se’n parla i diu que només comenta la seva vida íntima amb les seves amigues jueves o estrangeres. Alguns dels entrevistats són molt populars, com l’actor jueu Tsahi Halevi, que va interpretar el general Gaddafi en la sèrie de Netflix El ángel del Mossad, i la periodista musulmana Lucy Aharish, la primera dona àrab que va presentar els informatius televisius en hebreu. El seu casament va ser celebrat fins i tot a Austràlia i criticat per l’extrema dreta israeliana.

Particularment interessant és la trobada amb un jove que ha aconseguit sortir del jou de la seva família ultraortodoxa i que explica a Parent-Rachdi com d’adolescent, perquè no es masturbés, l’amenaçaven dient-li que els espermatozoides perduts es converteixen en fantasmes que venen per turmentar. O la manera en què una dona palestina va quedar embarassada del seu marit, pres en una presó israeliana, quan ell li va passar el seu semen en una bossa de galetes i ella va anar a un centre de reproducció assistida.

El còmic té una coda interessant: els autors van proposar a tots els entrevistats que els expliquessin com van viure i viuen les atrocitats de Hamàs, els atacs indiscriminats de l’exèrcit israelià i els desplaçaments de la població. Dels 16 que apareixen en el relat, set no van voler contestar. Pocs creuen en una solució bona. "Han esborrat la meva història i ja no tinc futur", escriu un periodista local de Gaza.

Notícies relacionades

Objectiu Netanyahu

A Filmin també està disponible des del 13 de desembre Expediente Netanyahu, un documental de la realitzadora Alexis Bloom i el productor Alex Gibney (director d’Enron i Citizen K) que ha causat irritació entre els més pròxims a l’actual primer ministre d’Israel. El film analitza els casos de corrupció en els quals suposadament estan implicats Benjamin Netanyahu i familiars, i l’efecte que ha tingut en el control que exerceix sobre els seus rivals polítics i l’actual guerra amb Hamàs, vista com una cortina de fum per emmascarar el possible procés. La base està en fragments d’interrogatoris policials que van caure en mans de l’avesat Gibney. El film es va presentar en el festival de Toronto, malgrat els vans intents de Netanyahu de bloquejar la projecció, però continua sense poder veure’s a Israel.