Les ombres de Pius XII davant Hitler

Guanyador d’un Pulitzer per El Papa y Mussolini, Kertzer explica en una entrevista telemàtica com "Angelo Roncalli, que acabaria sent el seu successor com el papa Joan XXIII, va deixar testimoni d’una reunió amb Pius XII en la qual li va veure llàgrimes als ulls pel molt que li pesava en la consciència haver guardat silenci davant les atrocitats nazis per no sacrificar o posar en perill l’Església. Li va mostrar la seva preocupació per com el jutjaria el món".

No creu que Pius XII fos col·laboracionista ni que fos "el Papa de Hitler", però queda clar que no va ser un líder espiritual precisament exemplar. "No sentia amor cap als nazis, però estava preocupat per la supervivència de l’Església si es produïa la plausible victòria del nazisme a Europa. Creia que s’havia d’entendre amb els nazis si al final hi havia de conviure per protegir la institució eclesiàstica i els seus interessos. Això és el que va motivar les seves accions durant la guerra. L’intimidava Hitler, el veia com un pagà enemic de l’Església i tenia por del que podia arribar a fer contra ella perquè ja havia tancat escoles del clergat i seminaris", continua.

Als arxius hi va descobrir que, abans de la invasió de Polònia, Pius XII i Hitler van mantenir converses secretes per explorar un acord de bones relacions a través del príncep nazi Philipp von Hessen, casat amb la filla del rei d’Itàlia. "El Papa va guardar aquestes converses transcrites, que s’han amagat durant més de 80 anys. Hitler desitjava millorar la relació amb el Vaticà perquè el Papa anterior, Pius XI, havia criticat obertament el règim nazi i havia fet publicar constants crítiques a L’Osservatore Romano, el diari del Vaticà. Amb Pius XII, Hitler va aconseguir que prohibís aquestes crítiques", mentre s’assegurava la fidelitat dels catòlics alemanys.

El que el Führer no va aconseguir del tot, afegeix, és que el Papa "recolzés públicament la seva intenció de destruir el comunisme quan va començar a envair l’URSS". "Va mantenir la figura papal com a neutral, tot i que l’Església italiana, de la qual estava al càrrec, sí que es va mostrar favorable a aquesta croada anticomunista", assenyala, si bé "quan el 1943 ja es veia que Hitler acabaria perdent la guerra, la por al comunisme si Alemanya era destruïda va pesar en els motius de Pius XII" per no qüestionar obertament el feixisme.

La batuda de Roma del 1943

L’únic gest cristià del Papa va ser durant "la dramàtica batuda de 1.259 jueus de Roma el 16 d’octubre de 1943". Els van retenir dos dies fora dels murs del Vaticà abans de deportar-los a Auschwitz. "Els informes diuen que l’Església va aconseguir alliberar els jueus batejats o fills de matrimonis mixtos que havien sigut capturats i que, per fer-ho, van parlar amb l’ambaixador alemany a la Santa Seu". Pius XII, però, no va dir res ni va actuar quan uns bisbes catòlics polonesos li van demanar ajuda quan Hitler va envair Polònia i va negar a un enviat de Roosevelt que sabés res del genocidi quan els aliats l’hi van preguntar directament el 1942.

Notícies relacionades

Quan tot s’enfonsa

Un viatge pel Nadal de mig món

El pare de Kertzer era capellà jueu de l’Exèrcit dels EUA. "Va estar en l’alliberament de Roma i jo vaig créixer sentint les seves històries. Juntament amb el rabí va estar a càrrec de la reinauguració de la gran sinagoga de Roma, un moment dramàtic, perquè molts jueus amagats van sortir després de mesos d’ocupació nazi". No és el seu únic vincle amb el nazisme, ja que els seus pares van adoptar una jove supervivent d’Auschwitz.

"Mussolini tenia problemes per convèncer els italians perquè entressin en guerra. El 99% d’Itàlia era catòlica; era un país que va lluitar contra els alemanys en la Primera Guerra Mundial i que no tenia gaire entusiasme per les idees de supremacia ària. Si el Papa i l’Església s’haguessin manifestat en contra d’entrar en guerra potser ho haurien evitat", especula Kertzer, que va parlar amb dos catòlics alemanys els pares dels quals, a més de nazis, van ser líders de la comunitat religiosa. "Deien que els seus pares no haurien exercit mai un paper tan actiu en el nazisme si el Papa s’hagués manifestat contra Hitler", afirma. A més, recorda que "el 40% de la població alemanya era catòlica". "Em centro en qui va fer possible l’holocaust: l’Església, i també altres religions, havien demonitzat durant segles els jueus com a enemics d’una societat cristiana sana. Que el Papa no parlés en contra de l’holocaust, que no digués clarament que els jueus no eren enemics o que no estava bé que un cristià matés un jueu va contribuir a l’extermini", diu per acabar.