Adeu a l’imperi adolescent de Disney Channel

Miley Cyrus tenia 12 anys quan va començar Hannah Montana (2006-2011), Hilary Duff va protagonitzar Lizzie McGuire (2001-2004) amb 14, i Selena Gomez i Demi Lovato en tenien 15 quan van estrenar Los magos de Waverly Place (2007-2012) i Camp Rock (2008), respectivament. Quatre adolescents que es van convertir d’un dia per l’altre en estrelles mundialment conegudes i representants de tota una generació gràcies a Disney Channel. Però la fama de vegades mostra la seva cara més fosca, i els desordres alimentaris, els problemes de salut mental, els escrutinis mediàtics i les dificultats d’estar davant els focus des d’una edat molt primerenca no van trigar a arribar. Aquest 7 de gener, el canal temàtic infantil deixarà d’emetre a la televisió lineal a Espanya després de 27 anys com a referent per al públic juvenil i després de fer arrencar la carrera de grans estrelles, en aquell moment, massa joves i innocents.

"Quan ets adolescent, ¿pots prendre decisions informades? ¿Ets conscient de com això es traslladarà al llarg de la teva vida?", es pregunta l’escriptora i periodista nord-americana Ashley Spencer, que analitza una indústria fructífera, però que de vegades pot resultar ser una mica perillosa, al seu llibre Disney High: The untold story of the rise and fall of Disney Channel’s tween empire (Disney High: la història no explicada de l’ascens i caiguda de l’imperi adolescent de Disney Channel).

Diversitat amb matisos

En el seu moment, Disney Channel va ser una cadena pionera en la seva aposta per la diversitat. Un dels seus grans èxits va ser Raven (2003-2007), amb l’actriu Raven-Symoné com a protagonista, que es va convertir en una de les primeres dones negres a tenir el seu nom en el títol d’una sèrie de comèdia. A més, en la dècada del 2000, quan les supermodels i les desfilades de Victoria’s Secret marcaven els cànons de bellesa, la jove actriu mostrava un cos no normatiu a la televisió infantil. "Va ser revolucionari i positiu per a moltes nenes que ella estigués a la televisió. Fins aquell moment no hi havia dones negres o de talles grans representades a la pantalla", destaca Spencer.

Però era una arma de doble tall i, al seu torn, la companyia també estava preocupada per com els espectadors rebien a les seves estrelles i el que pensarien els nens i els seus pares. "Amb Raven hi havia preocupació sobre si estava massa desenvolupada o si semblava massa madura. El pes era un gran problema i van arribar a editar imatges perquè semblés més prima", explica l’escriptora. De fet, l’actriu va arribar a fer-se dues reduccions de pit i una liposucció abans de complir els 18 anys. "Si bé ella va ser revolucionària, hi va haver un cost que va venir amb això i amb estar a l’ull públic de molt jove", afegeix.

La pressió de la fama era sempre present. Tot i que a finals dels 90 ja hi havia sèries a Disney Channel, a partir dels 2000, amb Lizzie McGuire (protagonitzada per Hilary Duff) i Raven, ser actor a Disney Channel es va convertir en garantia de fama. Però encara va anar més enllà amb High School Musical i Hannah Montana. "De sobte, a aquestes estrelles adolescents se les tractava com a Jennifer Aniston i Brad Pitt, se les seguia, s’especulava sobre les seves relacions i es comentaven els seus cossos", assegura Spencer. I Disney Channel es va convertir en un "fenomen global" que traspassava fronteres i generacions. De fet, el disc de High School Musical va ser l’àlbum més venut del 2006, superant artistes com Beyoncé i Taylor Swift.

¿Com es va gestar aquesta revolució? Disney tenia una estructura perfectament dissenyada (tot i que poc explotada) per promocionar talents i projectes, amb la seva pròpia divisió musical, de cine, una estació de ràdio i un canal de televisió. Aquest esquelet es va començar a desenvolupar amb Lizzie McGuire, que va tenir tant èxit com a sèrie que la productora va decidir portar-la als cines. A més, Hilary Duff volia ser cantant i també li van produir un àlbum. "Van començar a aplicar aquest model i així és com apareixen Miley Cyrus, Selena Gomez i Demi Lovato. De sobte, ja no ets només una estrella jove d’un canal infantil, també tens un àlbum supervendes, pots estar fent pel·lícules al cine i el teu nom és conegut arreu del món".

Contingut infantil aprovat

Totes aquestes artistes també havien d’estar "aprovades per Disney" pel que feia al contingut. "La cadena rebia reaccions negatives dels pares quan emetien vídeos musicals de Britney Spears perquè no se sentien còmodes amb les seves lletres i era massa atrevida", destaca Spencer. Amb uns intèrprets sobre qui tenien el control total del projecte, aquests problemes desapareixien. "Així és com va sorgir Hannah Montana, una estrella de pop fictícia, que era model Disney, segura per a la seva audiència i que no forçaria límits. Miley Cyrus sí que ho va fer després, però Hannah Montana no, perquè no existia".

Notícies relacionades

La premsa rosa el 2024

Els museus municipals de BCN reben 4,7 milions de visitants

Cyrus va passar gairebé d’un dia per l’altre de ser una noia Disney a ser una dona que explorava la seva sexualitat, que provocava amb les lletres de les seves cançons, que apareixia amb poca roba als videoclips i que promocionava les drogues. "És un veritable desafiament per a la jove intèrpret que passa per això. Està descobrint el seu lloc al món i s’està fent adulta i, no obstant, té aquesta pressió, tant de la indústria com també dels fans", explica l’autora.

¿La companyia nord-americana protegia tots aquests nens? "No sé com es pot protegir completament un nen quan es tracta d’una empresa comercial, que té com a objectiu guanyar diners. Hi ha moltes lleis per al treball infantil i perquè les coses siguin segures, però, en última instància, hi són per treballar", analitza l’escriptora. Per a molts d’aquests menors, la feina es tornava més important que el seu propi benestar. "¿És saludable per als nens estar en aquest entorn? Com a societat hem decidit que el treball infantil no és una cosa bona, però l’entreteniment és una de les poques indústries en les quals els menors de 14 anys poden tenir una feina".