‘Rockdelux’ passa revista a 40 anys

Una observació ingrata per començar. "Les estrelles pop avui no necessiten els periodistes musicals, perquè es comuniquen directament amb els seus fans a través de les xarxes socials. El que volen són revistes de moda que els facin fotos guapes amb el seu estilisme i a tot estirar una entrevista complementària en la qual no els preguntin per qüestions musicals que els són incòmodes de respondre", ventila sense anestèsia Santi Carrillo, el veterà director editorial de Rockdelux. Capçalera que celebra el seu 40è aniversari amb un d’aquests números especials en paper per assaborir i guardar a la prestatgeria, amb 204 pàgines de llistes, anàlisi i panoràmiques d’ahir i avui.

Rockdelux, revista barcelonina creada el 1984, arriba a les portes del 2025 mantenint el seu perfil informatiu i crític, obrint l’enquadrament una mica més enllà de la música (cultura i imaginari pop), ara amb un peu a la web (gratuïta amb accés a tres articles al mes o de pagament amb el contingut complet) i un altre en aquests rotunds números de paper que publica dues vegades l’any (estiu i Nadal). Així és des que, el 2020, mig any després d’haver posat el tancament en plena pandèmia, la publicació va renéixer, acollida pel Primavera Sound. Una integració assumida "orgullosament", remarca Carrillo. "És un dels millors festivals del món i sempre ens hi hem identificat. Són com uns mecenes: ens donen carta blanca i no ens qüestionen".

La mirada oberta

Aquest especial de Rockdelux, en el que han pres part dos centenars de col·laboradors (entre ells el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, firma convidada) suma a les tradicionals llistes del millor de l’any un recorregut als "200 artistes essencials" de les últimes quatre dècades. La selecció l’obre PJ Harvey i la tanca Steve Albini (aquest ascendent rock), si bé acull figures culturals de diversos àmbits (d’un David Foster Wallace a una Sofia Coppola) i, en el musical, pots trobar-te amb Kanye West, Tego Calderón o Carmen Linares.

Una mirada oberta en la qual Rockdelux es va avançar a la manera actual d’escoltar música. "Ara, amb l’estríming, la gent té menys prejudicis per barrejar coses, i això és el que sempre vam pretendre nosaltres", assenyala Carrillo. Aquesta revista va publicar un informe de hip-hop el primerenc any 1987, mentre dedicava espais a la world music i al flamenc. Les seves apostes sempre han generat debat, n’és un exemple aquella portada del reguetonero J Balvin el desembre del 2018. "El número menys venut de la història de Rockdelux", confessa Carrillo. ¿Un error? "No, tot i que després s’hagi vist que el millor artista de reggaeton era Bad Bunny, no Balvin. Però el seu disc estava bé i ens va permetre informar de les músiques llatines que s’estaven introduint en els corrents majoritaris".

Carrillo no creu que la música comercial actual sigui pitjor que la d’altres èpoques. "En els 80 i 90 hi havia una tèndencia de pop horrible", al·lega. I ara, Charli XCX, per exemple (el seu Brat corona la llista dels millors àlbums del 2024), "està en el mainstream, però al seu torn sembla un accident o que es burli d’ell, com Rosalía". Al cap i a la fi, "s’ha de conviure amb les músiques que siguin interessants, què importa si són comercials o són underground".

Notícies relacionades

Can Lluís reobrirà a l’estiu amb nous amos russos

Netflix aparta Karla Sofía Gascón de la campanya de promoció d’‘Emilia Pérez’

Mantenir certa distància amb els creadors ha sigut sempre un segell distintiu de Rockdelux davant les publicacions que han anat a buscar la concòrdia. Això és perquè "els artistes t’acaben decebent, o bé tu els deceps a ells, perquè esperen coses que no els pots donar". Els 40 anys deixen un rastre entre escèptic i escarmentat. "Els artistes solen ser gent egocèntrica, bestiotes de consideració, però sense ego no serien artistes. Cal veure’ls amb una capa protectora perquè no et perforin emocionalment".

Però Santi Carrillo continua sentint-se motivat 40 anys després (i una mica més: va començar a escriure l’any 1982, amb 18 anys, a Rock Espezial, el precedent de Rockdelux). "Una vegada que ja t’han impactat certes coses quan tocava, ja és difícil que et continuïn impressionant d’altres. A mi, malgrat això, el que més m’agrada és el periodisme".