Irene Vallejo, des del cim

Acaba d’arribar de gira per Mèxic, hi ha deixat el canell a la Fira del Llibre de Guadalajara (FIL), on es va haver d’endarrerir el tancament de portes perquè ningú es quedés sense firma, i encara li queden forces per tornar a començar i llançar-se de nou a un escenari per inaugurar el nou festival Abrapalabra a Madrid o presentar a Barcelona l’edició en català de l’adaptació al còmic de L’infinit dins d’un jonc, el seu assaig supervendes.

"Al novembre només vaig estar quatre dies a casa", diu Irene Vallejo (Saragossa, 1979) mentre exhaureix un nou any, i ja en van cinc, en el punt més àlgid. Pel retrovisor, uns altres 12 mesos d’infart i un tour que ni l’estiu d’Alcalá Norte: de Pequín a San Luis Potosí passant per Viena, Medellín, Lima, Óbidos (Portugal)...

A l’agost, l’escriptora va passar per la Biblioteca Nacional de la Xina per recollir el premi Wenjin i va participar en la Setmana Internacional de la Literatura de Shanghai. Uns mesos abans, al març, va anar a Tòquio per meravellar-se amb l’edició japonesa del llibre i la coberta desplegable. Fa tot just unes setmanes, a finals de novembre, 25 llibreries independents consultades per la revista WMagazín van triar L’infinit dins d’un jonc com el millor llibre espanyol del segle XXI. Pocs llibres espanyols, per no dir que cap ni un, han arribat a aquest nivell de notorietat els últims anys i han sacsejat d’aquesta manera de la indústria editorial.

Causes perdudes

"Segueixo en un estat d’incredulitat, perquè encara em sembla molt estrany i a contracorrent que un assaig de 500 pàgines hagi tingut aquest recorregut", assegura Vallejo ara que aquest assaig de mig miler de pàgines, aquest llibre dels llibres consagrat a "tota una sèrie de causes perdudes com els clàssics i les humanitats", acaba de superar les 50 edicions i ja suma més d’1,2 milions d’exemplars venuts. No està malament per a una obra que va néixer "amb la llibertat de les baixes expectatives i sense gens ni mica d’ambició", gairebé com una teràpia autoimposada mentre el seu fill acabat de néixer estava ingressat a l’uci de l’Hospital Infantil de Saragossa.

"La família feia molt de temps que deia que havia de buscar una feina de debò", recorda Vallejo, que venia de publicar novel·les com La luz sepultada i El xiulet de l’arquer. "Jo havia passat la dècada anterior lluitant per professionalitzar-me en la literatura amb grans dificultats i una enorme precarietat econòmica, visitant clubs de lectura i petites fires del llibre, travessant el país per anar a una escola d’adults que decidia llegir el llibre. Sempre amb la sensació que als lectors gairebé calia atrapar-los un per un", explica l’autora aragonesa.

Tot va canviar, però, o això pensava, quan el seu fill Pedro va néixer el 2015 amb una estranya malaltia respiratòria. "Quan vam saber que tenia uns problemes de salut tan greus, vaig creure que s’acabava el somni de ser escriptora professional", assenyala. L’infinit dins d’un jonc, de fet, va sorgir com un comiat. Una carta d’amor als llibres vestida de dol. "Vaig començar una fase de dol pel meu somni de convertir-me en escriptora i part d’aquest dol va ser escriure aquest últim llibre", assenyala.

Perquè, aleshores, Vallejo estava convençuda que no tornaria a publicar. Potser per això es va buidar en aquest text "experimental" sobre la invenció dels llibres, un híbrid de ficció i no-ficció "amb passatges periodístics, recreacions literàries de la Biblioteca d’Alexandria, una breu enciclopèdia del món antic i parts autobiogràfiques que pouen de Montaigne".

Un assaig sui generis que va aparèixer el 2019, es va enfilar amb la pandèmia, va guanyar el Premi Nacional d’Assaig del 2020 i va transformar una filòloga de formació clàssica en superestrella literària. Segons Siruela, l’editorial a qui el 2019 li va tocar la grossa sense saber-ho, en realitat són 45 els idiomes a què ja s’ha traduït L’infinit dins d’un jonc. Ben aviat, el llibre també es podrà llegir en àrab de la mà de l’editorial libanesa Al-Adab i el traductor Mark Gamal.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

D’impensable a imparable

Cinc anys després de revolucionar la impremta amb ciutats de plaers i llibres, amics macedonis i veus femenines fetes miques, Vallejo ha vist com el seu llibre ha metamorfosat en còmic mentre estudia acuradament qualsevol salt a l’audiovisual. Per ara, el que li demana el cos és "espaiar els viatges, tenir una mica més de tranquil·litat" i dedicar-se a donar continuïtat a L’infinit dins d’un jonc. "Em fa l’efecte que això només pot passar una vegada a la vida, que és impossible que un nou llibre produeixi una cosa semblant", reconeix en vista de l’excés d’expectativa.