Amarrats al Marítim per fer la volta al món

Es diuen Igor Carretero, Jordi Mateu, Ignasi Sagristà i Pilar Pasanau. Ronden la cinquantena i han afrontat en els últims anys un repte que d’entrada els semblava impossible: construir el seu propi veler per fer la volta al món navegant en solitari.

Existeix només un matís. Carretero, Mateu i Sagristà han passat quatre anys construint els petits velers que avui, ja acabats o a punt d’estar-ho, es troben amarrats al Reial Club Marítim de Barcelona. Al costat d’aquests hi ha el quart, el de Pasanau, que, com que treballa de marina mercant, passa tant temps fora que li va resultar inviable fabricar el seu: l’ha comprat a un suís.

Tot va començar durant el confinament, el 2020. Igor Carretero, dissenyador gràfic, estava tancat a casa, com tot el planeta, i a internet va trobar la Mini Globe Race 5.80, una competició creada per un australià considerat un referent de la navegació, Donald McIntyre. McIntyre va plantejar una sèrie de condicions. Una, la que dona nom al projecte, és que els velers tinguin una eslora de 5,80.

Quan va arribar l’aniversari de l’Igor, li van regalar els plans del vaixell. Allò dels plans és una espècie de bíblia que cal respectar. Costen 300 euros i, per aconseguir el certificat final que permet participar en la volta al món, cal comprar-los. El número del vaixell és el número que tenien els plans. El veler de Mateu és el 132; el de Carretero, el 94; el de Sagristà, el 136, i el de Pasanau, el 92.

Tots els passos, relatats

Carretero necessitava 15 metres quadrats per treballar. Va pensar fer-ho al Pallars, on té família. "Llavors apareix Elías Álvarez, escultor de gran format, amb una nau a Gelida. Em va cedir l’espai i, a més, em va ajudar". A Gelida va estar un any i mig, i sovint hi dormia dos o tres dies. Al matí, vaixell; a partir de les cinc de la tarda treballava com a dissenyador gràfic.

Jordi Mateu va veure el seu amic tan content que només tres mesos després va fer el mateix que ell. "Vaig comprar els plans". Va començar a treballar a casa seva, a Canet. Va fer caure una paret del garatge perquè no tenia espai per treballar. Després la va refer ell mateix. Mateu, Sagristà i Carretero van haver de seguir un blog en el qual han relatat cada pas: és la manera que l’organització té per comprovar que tot es fa segons les regles previstes sense fer inspeccions presencials. L’embarcació és de fusta forrada amb fibra. Només pot portar un motor elèctric per a les entrades i sortides de port. Res de combustible. Sobre el cost econòmic, xifren que cada veler costa entre 30.000 i 60.000 euros.

Quan el Jordi va veure que no podia continuar fabricant el veler a casa seva, va continuar a la platja, sobre la sorra del Club Vela Canet, on fa gairebé dos segles es construïen vaixells que anaven a les Filipines i altres destinacions llunyanes. "L’últim que es va fer va ser una corbeta, la Voladora. Em van donar el seu quadern de bitàcola. Així que ja tenia nom per al meu vaixell: Voladora.

Carretero va optar per una denominació que també té tot el seu projecte: Marinero de mierda. El va treure del llibre ¡Eh, petrel!, de Julio Villar. "És un homenatge, però també li vaig posar aquest nom per humilitat. Jo no vinc del món de la nàutica", explica. Té el títol de patró de iot. Mateu, professor de la Facultat de Nàutica, ha navegat en veler per tot el món. Sagristà és metge de pal·liatius i treballa en un centre sociosanitari a Badalona. Ha fet diverses travessies en patí de vela, la més intensa el 2019, de Sant Pol de Mar a Ítaca, a Grècia.

Amb el treball ja avançat, Mateu, Carretero i Sagristà van ajuntar les seves embarcacions a la Fundació Navegació Oceànica (ara s’anomena Barcelona Capital Nàutica). Van haver de marxar d’allà per la Copa Amèrica. I, ja amb el veler adquirit per Pasanau, van acabar al Marítim de Barcelona.

Pasanau explica com es va sumar al projecte: "Vaig veure que tres amics construïen un vaixell més petit que el meu per fer la volta al món. I vaig pensar que volia fer el mateix, però al passar mitja vida fora era molt complicat. Així que vaig optar per comprar-lo. Tinc moltes ganes de fer la volta al món en solitari. Estar sola, connectada amb tot i amb tots, amb l’univers, és el que més em captiva".

Notícies relacionades

La segona temporada d’‘El joc del calamar’ trenca un rècord d’audiència

Muti torna l’ànima llatina al Concert de Cap d’Any

La primera edició de la Mini Globe 5.80 començarà al febrer. Els participants sortiran d’Antigua, al Carib, seguiran fins a Panamà, després a la Polinèsia, travessaran l’estret de Torres, a Sud-àfrica, passant per Mauricio i Ciutat del Cap, Santa Elena i tornar a Antigua. Per diversos motius, Mateu, Carretero i Sagristà no participaran en la regata del 2025 i esperaran a una segona oportunitat. Els quatre navegants de Barcelona han creat la que diuen que és l’única associació de Globe 5.80 al món, que els permetrà organitzar les seves pròpies regates.

Han completat el viatge a terra, el de la construcció. Sigui al Carib o al Mediterrani, ara comença el del mar. Volen remarcar que potser l’aventura sigui extraordinària, però que ells, sense experiència prèvia, són la mostra que qualsevol persona pot completar-la.