El triomf dels herois de barri

Un bany de multituds al qual s’ha d’afegir una vintena de nits, incloent-hi altres estadis (el Metropolitano, de Madrid, o el sevillà de La Cartuja), i també tres places catalanes més (Cap Roig, Cerdanya, Tarragona), el punt final de les quals va tenir lloc al seu estimat Palau Sant Jordi, el 18 d’octubre, jornada elevada a Dia d’Estopa (en aquesta data, de 1999, va veure la llum el primer àlbum, homònim, del grup). Després del tancament no es va acabar la festa: Estopa va encapçalar, amb Serrat, un concert solidari per als afectats de la dana (al mateix Sant Jordi), i encara hi ha hagut una última nit, aquest dissabte, fora de gira, al festival madrileny Starlight Christmas.

Per la seva condició de primer artista espanyol que actua a l’Estadi Olímpic en solitari i l’omple, i per la naturalesa genuïna d’aquesta obra que travessa generacions i estrats socials, els Muñoz es van convertir en la primera parella distingida amb el premi Català de l’Any, que atorga EL PERIÓDICO i que en aquesta edició es va entregar en la gala del 25 de novembre a l’Escola Industrial de Barcelona. Van ser els segons músics a rebre’l, després del mestre Serrat (20 anys enrere).

D’Estopa es destaca la seva manera serena d’interioritzar l’èxit, la seva gestió discreta de la fama, fins i tot una modèstia que sembla créixer a mesura que són més grans els seus èxits. "Patim una mica la síndrome de l’impostor", assegurava el David a aquest diari. Se senten com dos individus que fan cançons, sense més ni més, i que no per això han de ser escoltats com si fossin oracles. No només no obliden els seus orígens, sinó que els porten per bandera, ben visibles en aquelles imatges dels blocs de Sant Ildefons que decoraven els concerts de la seva última gira.

Més enllà de la humilitat, la simpatia i la coherència, en la base d’Estopa hi ha les cançons, que és on han una manera de fer i fins i tot un món, recollit a la portada desplegable del CD i el vinil del seu últim àlbum, Estopía: aquesta reconstrucció d’El jardí de les delícies, del Bosch, firmada pel Jandi, el seu il·lustrador de capçalera. En els seus concerts del 2024 sonaven uns 30 temes, començant per Tu calorro i tancant amb Como Camarón, tots dos del seu primer disc (el més citat cada nit, set vegades en general). Però són nou els seus àlbums amb material original, d’on sortia cada nit una llarg reguitzell de tonades molt reconeixibles, amb punts d’ancoratge com Vacanciones, El run run, Partiendo la pana, Fuente de energía i Vino negro.

Rumba, rock urbà, poesia

Músiques en què els Muñoz han construït un llenguatge propi a partir del ressò de la rumba (catalana o no, de Peret a Los Chichos), l’ascendent del rock urbà (rock radical basc, Extremoduro) i l’herència poètica dels cantautors (Sabina, Aute, Pla). Tot això, passat pel seu màgic tamís personal, la suma de les seves veus i el tacte de la guitarra amb cordes de niló, perquè és aquí on comença el seu art. No hi va faltar cap nit La raja de tu falda, la cançó que en la temporada 1999-2000 va precipitar el brot més primerenc d’estopamania. I les aportacions d’Estopía, com La rumba del Pescaílla, la primera incursió en català que graven en un disc (en les maquetes juvenils havien jugat amb aquesta llengua), en homenatge al rumber gitano de Gràcia.

El David i el Jose tanquen el 2024 agraïts, potser una mica atordits, vivint aquest festival com si fos una pel·lícula, una continuació de la seva idolatrada Amanece que no es poco, sense acabar de creure-s’ho del tot. Han rebut dels Reis la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i han destapat una escultura amb les seves figures a la plaça de Catalunya de Cornellà. I tot i que pensaven descansar el 2025, la demanda no afluixa i s’han avingut a tancar sis concerts més (el 17 de maig encapçalaran el festival Maleducats, al Fòrum), dates col·locades, com sempre, per no interferir en el calendari escolar dels seus fills i que els permetin, fins on sigui possible, dormir a casa. Així són les lleis d’Estopa, i no sembla gaire just discutir-les ara.

Broncano sacseja el ‘prime time’

l L’estrena de La revuelta a TVE i la seva enganxada amb El hormiguero ha donat molt joc els últims tres mesos. No es recordava un duel televisiu tan sonat des de la batalla entre Xavier Sardà i Pepe Navarro. El programa de David Broncano ha aconseguit captar una part de l’audiència (principalment joves) que s’havia despenjat de la tele tradicional.

‘El 47’ i el boom del cine català

l Dues pel·lícules catalanes han conquerit els espectadors de tot Espanya amb històries molt diferents: una, Casa en flames, és el retrat d’una família disfuncional que es reuneix per a la venda d’una segona residència; l’altra, El 47, recrea la història real de Manolo Vital, un veí de Torre Baró que va segrestar l’autobús que conduïa per reclamar els drets més bàsics del seu barri.

La música en directe revisa els seus decibels

Notícies relacionades

¿I si Dexter fos dona?

Andrew Garfield: «De vegades no tinc l’energia necessària per enfrontar-me a la fama»

l Després d’un 2023 marcat pels números de rècord de la música en viu, el 2024 ha donat pas a la reflexió sobre el boom del directe: ¿quants festivals i concerts estem disposats a suportar? Aquest any ha sigut el de la gran posada de llarg del nou Bernabéu amb Taylor Swift, una estrena que va revifar la rivalitat entre les dues ciutats per la capitalitat musical. També ha sigut l’any de l’enuig dels veïns i de les multes milionàries per l’excés de decibels.

Assetjament en el cine

El 2024 serà recordat com un any en què les coses en el cine espanyol es van remoure. Al gener es va publicar el testimoni de diverses dones que acusaven el director Carlos Vermut de violència sexual. I al desembre, una vintena de víctimes han assenyalat per assetjament Eduard Cortés. L’Escac començarà al gener a fer classes per a coordinadors d’intimitat.