La postguerra més crua

Un nen d’uns 11 anys. Al seu costat, una goma d’esborrar i un llapis. Al crani, un tret de bala. Va ser una de les 15 víctimes del franquisme trobades l’abril passat en una de les fosses comunes excavades al barranc de Viznar, a prop de Priego de Córdoba. «Aquest xaval hauria pogut ser un gran dibuixant, però no li van donar l’oportunitat. La llei de memòria històrica és una de les més importants que s’han fet a Espanya. Ha permès que aquest nen sortís a la llum, amb la seva única arma, aquest llapis i aquesta goma. És una vergonya que hi hagi partits que diguin que és cosa del passat i que cal eliminar aquesta llei, una llei que ajuda a treure els morts de les cunetes», clama Claudio Stassi, que va conèixer aquesta troballa quan ja tenia gairebé acabat República (Planeta Cómic), el seu primer còmic basat en fets reals i protagonitzat també per un nen, el Manolo, en una història de maquis a l’Andalusia del 1943. En homenatge a aquell petit, l’historietista italià, nascut a Palerm el 1978 i establert des de fa 16 anys a Barcelona, en va modificar el final.

«La mort d’aquest nen significava tot el que van ser aquells anys en què tanta gent sense ànima va matar pobra gent simplement per ser rojos, com els anomenaven, o republicans o per lluitar per derrotar Franco», lamenta Stassi, que confessa que va plorar al dibuixar alguna de les escenes més cruels –tortures, violacions, morts– que revela al lector amb il·lustracions que ho diuen tot sense paraules, «mostrant la violència, però sense emfatitzar-la».

Stassi, bon lector de literatura i còmic, venia d’adaptar amb èxit tres novel·les a la vinyeta, amb la idea «d’animar a llegir els que no llegeixen llibres»: La ciutat dels prodigis, d’Eduardo Mendoza; Nada, de Carmen Laforet, i Los pacientes del doctor García, d’Almudena Grandes. Aquesta última, ja tota una immersió en la Guerra Civil. Això, i la seva inquietud per escriure i dibuixar una història pròpia, es va sumar a la inspiració per a República que li va proporcionar una altra notícia real, sobre la troballa, també a Priego de Córdoba, d’una cinta inèdita, filmada per la productora nord-americana Fox Movietone del dia de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, a la Puerta del Sol de Madrid.

«Es creia perduda, però el president de la República [entre 1931 i 1936], Niceto Alcalá-Zamora, la va donar al seu amic, l’alcalde de Priego de Córdoba [Francisco Adame], a la casa del qual es va descobrir el 2008 en un amagatall ocult darrere d’una paret, al costat de més material republicà», explica qui es va documentar sobre la guerra i especialment sobre els maquis.

Partisans

No són temes aliens a Stassi. «El meu oncle va ser presoner als camps de concentració nazis. Tenia una estafeta i anava per les muntanyes a portar coses als partisans, els maquis italians. Em parlava de les tortures o de quan gairebé el van matar per robar una pastanaga perquè tenia gana», explica sobre un passat familiar que també ha pensat portar al còmic.

«Hi ha paral·lelismes entre les dues guerres i és important recordar-los i no oblidar d’on venim ara que vivim l’auge de l’extrema dreta, que està guanyant eleccions mentre les esquerres no es posen d’acord entre si, o que hi ha partits que es defineixen d’Estat, com el PP, però que utilitzen les fake news per guanyar vots –recalca–. No fa 2.000 anys de la Guerra Civil, sinó que és una època encara molt pròxima, però a Espanya els joves que no van viure la dictadura tampoc l’estudien. Hem de ser guardians de la memòria, fer entendre a les noves generacions el que va passar i cap a on volem anar. Cal explicar-ho d’una manera que els interessi i el llenguatge del còmic hi pot ajudar».

Notícies relacionades

Els llibres per llegir aquest any que acabem d’estrenar

La inquietud que bullia la nit de Reis

Stassi posa el seu país com a exemple. «Vinc d’una Itàlia que sempre ha sigut un banc de proves per a Europa. Tot i que les idees racials s’atribueixin a Hitler, també van ser cosa de Mussolini. El feixisme va néixer allà. I molt de compte amb el que va passar fa 20 anys amb Berlusconi, que quan va perdre les eleccions ja va parlar que hi havia hagut frau electoral. Això acaba amb la democràcia. I ara Meloni va guanyar i està promulgant lleis terribles en contra de les llibertats», alerta qui a Itàlia també va topar amb la Màfia.

«Soc de Palerm, on als anys 90, quan era un xaval, la Màfia va matar els jutges Falcone i Borselino. També el capellà del meu barri. Vaig voler aportar el meu gra de sorra perquè aquests fets terribles es coneguessin i no tornessin a passar i vaig fer dos còmics sobre la Màfia –explica–. Però després d’una presentació en una escola un mafiós em va donar un toc d’atenció. Em va aconsellar que callés. A la directora de l’escola li van tallar els pneumàtics del cotxe...». Tot i que també hi va haver coses positives, conclou. «Anys després, la filla d’un capo va denunciar la seva família després d’haver llegit un dels meus còmics».