Morad imposa la seva llei al Sant Jordi

Una salutació a tots ells i a les més de 16.000 persones que corejaven aquest divendres allò de "del camino a la cima solamente yo me voy con los míos a bordo" i a continuar menjant-se el seu primer Palau Sant Jordi a queixalades, que és al que havia vingut. Podria haver-ho fet l’any passat, quan va omplir el Sant Jordi Club durant tres nits consecutives i va posar en òrbita el reivindicatiu i explícit Reinsertado però ha pres el seu temps el jove raper, els 26 a la cantonada, i ha volgut esperar al moment just. Pas a pas i un nou rècord gairebé a cada gambada.

Així, coronat a finals del 2024 com l’espanyol més escoltat a Europa a Spotify (12,8 milions d’oients mensuals i pujant) i amb un horitzó judicial una mica més aclarit després que el mes d’octubre passat s’arxivés la causa del seu desterrament, Morad va entrar al 2025 de la millor manera possible: amb les entrades esgotades des de fa temps i una devastadora exhibició d’himnes de carrer i orgull de barri.

A un cop de pedra del Sant Jordi, un passeig de vint minuts amb cotxe, els blocs estrets i les places dures de la Florida, el barri que alimenta les seves rimes i romantitza les seves no sempre exemplars gestes. Territori Morad trasplantat en una muntanya màgica ahir a la nit també magnètica des de la primera escomesa de Niños pequeños.

Bombo pels núvols, volum eixordador i l’escenari convertit en una extensió dels dominis urbans de Morad. Una finestra enreixada, un parell de patinets i un anar i venir constant de gent; actors accidentals i nens amb micròfons de pega i àlbums de cromos disparant picades d’ullet autobiogràfiques.

El concert de la seva vida, mai millor dit, i nit gran per a la seva legió de seguidors, amuntegats a la pista i a les grades sota una segona pell de dessuadores, plomes foscos i gorres de colors. "Fa un moment em volia tirar d’un cinquè de l’estrès, però per fi ha arribat el meu moment. Espero que Barcelona canti tan fort que s’escolti fins i tot a la Florida", va proclamar després d’irrompre desbocat sobre les taules. Sense parar, el primer tram de la nit va ser pura energia. De Cristales a Aguantando i de Soñar a Motorola. Ritme en mode rodet i Morad en versió estel·lar, rapejant amb elegància atlètica, rescatant A escondidas –"havia promès que no es cantaria mai més, però som a Barcelona", va dir dies després de, ai, haver-la recuperat també a Madrid–, temperant el flow de Tiempo de nada i atrevint-se amb el francès a Seya.

Febre a les grades

Amb Normal, cru retrat de la vida entre blocs de formigó, va arribar el primer cop d’efecte, amb l’escenari escopint llums de policia i Morad apareixent com per art d’eixarm al lateral del Sant Jordi, en una zona de premsa que mai abans havia vist tanta gent junta. Febre a les grades i bogeria a peu de pista, amb els mòbils traient fum i el bombo sacsejant a dojo.

Notícies relacionades

El reclam de Montserrat i l’enoturisme

Els llibres per llegir aquest any que acabem d’estrenar

Com si actués davant més de 15.000 persones cada nit, el de la Florida va esprémer Estopa, va posar el Sant Jordi a saltar amb la seva sessió al costat de Bizarrap i va obrir l’escenari de bat a bat perquè es lluissin Elgranadetoto, Gazo, Rufv i, sobretot, Dellafuente, germans tots i convidats estel·lars d’una nit que es va posar a volar amb No estuviste en lo malo i Manos rotas. "M’heu fet el millor cantant del món, el més feliç", va dir visiblement emocionat. Amb el seu amic Lamine Yamal suposadament entre el públic, Morad va recórrer a la broma per cantar-li a Mbappé a Como están ("ya llegará tu momento", va venir a dir-li al jugador del F C Barcelona), va llançar la resta amb els baixos descomunals de Lo que quiera, va evocar el seu pas pel reformatori a Soledad, i va segellar el seu idil·li amb Barcelona amb Mama me dice i Pelele.

"L’any el vaig començar pres i aquí estic, en un Sant Jordi ple", va dir abans de transformar l’escenari en una multitudinària festa. Difícil afegir-hi res més.