Els Globus d’Or obren la carrera

Enguany hi ha una pel·lícula que sembla hegemònica: Emilia Pérez, coproducció francomexicana de Jacques Audiard sobre un narcotraficant trans. Va sortir molt ben parada del festival de Cannes, ha obtingut bon rèdit de taquilla i de crítica, i, en la categoria de comèdia o musical, ha obtingut 10 nominacions, una més que l’estel·lar Barbie de l’any anterior. Competeix com a millor pel·lícula en aquesta categoria de musical o comèdia –tot i que és un musical dramàtic–, però també com a millor film de parla no anglesa. La seva protagonista espanyola, Karla Sofía Gascón, també parteix com a favorita, tot i que té Demi Moore i el seu horror corporal a La substància com a dura competidora.

Als antípodes d’aquesta pel·lícula transgressora se situa una altra de les revelacions de l’any, The brutalist, la segona que compta amb més nominacions, set, i un bon exemple de producció de plantejaments indie tot i que de pressupost A que s’ha colat entre les grans sense fer gairebé soroll. Aquesta meditació sobre l’Amèrica de postguerra i l’arquitectura brutalista podria ser la clara guanyadora del Globus al millor film dramàtic si no fos per l’estratègica aparició d’A complete unknown, el biopic sobre els primers anys musicals de Bob Dylan protagonitzat per Timothée Chalamet, i pel consens de què gaudeix Cónclave, un nou retrat de conclave papal i fumata blanca, amb un Ralph Fiennes que està estel·lar.

Entre ell i Chalamet, més el Daniel Craig queer de Luca Guadagnino (i William S. Burroughs), estarà gairebé segur el premi al millor actor en registre dramàtic. En l’altra categoria salta la sorpresa, perquè considerar Hugh Grant com a candidat en film de comèdia o musical per Heretic, quan és el primer paper rellevant de l’antic galant en els dominis del terror, té el seu què.

Emilia Pérez, The brutalist i Cónclave són les més ben posicionades en diverses categories, mentre que la resta de les pel·lícules opten de manera ferma a una o dues candidatures a tot estirar: La substància, Anora, Rivales, Wicked o A complete unknown. De tota manera, els premis existeixen per oferir bones o males sorpreses. El duel més potent es troba en la categoria de millor actriu dramàtica –l’única on ha entrat La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar, amb Tilda Swinton nominada–, ja que Kate Winslet i Angelina Jolie, per les seves composicions de la fotògrafa Lee Miller i la cantant d’òpera María Callas, parteixen amb avantatge sobre Swinton, Nicole Kidman, Fernanda Torres i Pamela Anderson (un premi que seria gratificant, perquè està excel·lent a The last showgirl i pel seu posicionament davant la fama i el glamur fatu), tenint en compte les preferències per premiar interpretacions de personatges reals de vides conflictives.

Notícies relacionades

10 tallades de cabells en tendència

Bad Bunny es vesteix de rei d’Orient i estrena nou disc

Televisió

En l’apartat televisiu, la qüestió sembla més repartida. Premiar Mr. & Mrs. Smith, la sèrie de Donald Glover i Francesca Sloane que es basa –tot i que després s’assemblen com un ou a una castanya– en la pel·lícula homònima amb Brad Pitt i Angelina Jolie, seria bonic, però en la categoria de sèrie dramàtica potser compleixen més el cànon Chacal i La diplomática, per no parlar de la segona temporada d’El joc del calamar, nominada abans de l’estrena. En la comèdia catòdica sembla que les noves temporades de The bear i Solo asesinatos en el edificio compten amb cert favoritisme, però és difícil imaginar quina minisèrie es ficarà el premi a la butxaca, ja que l’any ha sigut brillant amb Ripley, El pingüino o Monstruos: La historia de Lyle y Erik Menéndez.