Els llibres per llegir aquest any que acabem d’estrenar

Amb les llistes i les travesses del millor del 2024 encara a mig pair, toca girar full i treure el nas als magatzems i aparadors de novetats per veure què tenen preparades les editorials per a aquest any que acaba de començar. Un contínuum llibresc sense pausa ni respir que s’inaugura amb La estatua (Alfaguara), text dedicat a Uta de Naumburg que Günter Grass va escriure el 2003 i que s’ha mantingut inèdit fins ara. Una estrena del Nobel per a un any en què presenten novetat dos autors més distingits recentment per l’Acadèmia Sueca: Olga Tokarczuk publica Tierra de empusas (Anagrama), la seva primera novel·la des que va rebre el Nobel el 2018, i Jon Fosse (Random House) es retroba amb la seva infantesa a Escenas de una infancia, relats breus i autobiogràfics escrits entre el 1981 i el 2013.

A la lliga dels veterans, grans retorns com els de James Ellroy, embarcat en el seu nou quintet sobre Los Angeles i amb la lupa posada en la mort de Marilyn Monroe a Los encantadores (Random House), tercera novel·la de la saga; i Pierre Lemaitre, que continua estirant el fil del clan Pelletier a Un futuro prometedor (Salamandra), tercera entrega de la seva fulletonesca tetralogia sobre els anys gloriosos del capitalisme. Isabel Allende, l’autora en espanyol més venuda del món, també s’aproximarà al 2025 amb Mi nombre es Emilia del Valle (Plaza & Janés), història d’amor i guerra a cavall dels segles XIX i XX.

Una mica més lluny ha viatjat Virginia Feito per donar continuïtat a La señora March i rubricar la fenomenal acollida del seu debut amb Victorian Psycho (Lumen), perversa relectura de la novel·la victoriana de perfil gòtic. A l’altra riba, la del relat de terror made in USA, Páginas de Espuma celebrarà el seu 25è aniversari amb una nova traducció dels contes d’Edgar Allan Poe i una antologia, també de contes, de Ray Bradbury.

Si res no canvia, el 2025 també serà l’any en què es començaran a publicar les cinc novel·les de Michael McDowell que Blackie Books ha adquirit aprofitant l’èxit de la saga Blackwater. Un altre fenomen editorial, el d’Els jocs de la fam, de Suzanne Collins, sumarà una inesperada bola extra amb Amanecer en la cosecha, llibre ambientat 24 anys abans que la primera entrega de la sèrie.

En català, l’any que arrenca està marcat per les noves novel·les de Marta Orriols (A l’altra banda de la por, Proa), Jordi Nopca (El futur és una petita flama, Proa), Núria Cadenes (En carn i ossos) i Maria Barbal (Peripècies, Columna), tot i que els titulars de Sant Jordi se’ls emportarà Xavier Bosch, la nova novel·la del qual, encara sense títol, publicarà Columna just abans de la diada. Per aquestes dates també arribaran a les llibreries El carrer de la xocolata (Proa), de Ramon Solsona La passada a l’espai (Destino), de Manel Vidal, i La dona del segle (Columna), de Toni Cruanyes.

En el ball editorial de grups i segells, un parell de novetats suculentes: Maria Oruña deixa Destino i s’estrena a la Plaza & Janés amb El albatros negro; Samanta Schweblin desembarca a Seix Barral, on publicarà el llibre de contes El buen mal, i Javier Cercas torna a Random House amb El loco de Dios en Mongolia, una "novel·la sense ficció" que evoca el viatge de l’escriptor amb el papa Francesc a Mongòlia, el setembre del 2023.

Un altre supervendes, el barceloní Ildefonso Falcones, emergeix de la seva Fortaleza de la Soledad amb En el amor y en la guerra (Grijalbo), tercera entrega de La Catedral del Mar, mentre que Javier Sierra torna a les llibreries amb El plan maestro, novel·la que reivindica l’art com a porta d’accés a altres mons.

Anglaterra, França, Irlanda

En castellà, Pilar Adón torna a la narrativa després d’una breu aturada en la poesia per explorar amb Las iras (Galaxia Gutenberg) "els territoris del monstre amb aspecte d’àngel"; Kiko Amat s’entrega a la promiscuïtat fal·locèntrica i el rampell obscè amb Dick o la tristeza del sexo (Anagrama); Ignacio Peyró s’endinsa en el camí del Hey de Hans Laguna i firma amb El español que enamoró al mundo (Libros del Asteroide) una nova biografia de Julio Iglesias; i Rosa Montero s’acomiada de la detectiu Bruna Husky amb Animales difíciles (Seix Barral).

Notícies relacionades

10 tallades de cabells en tendència

Bad Bunny es vesteix de rei d’Orient i estrena nou disc

Des d’Anglaterra arriba Orbital, meravella còsmica amb què Samantha Harvey va guanyar el Premi Booker 2024; de França, Y no te llamé más papá (Seix Barral), esgarrifós relat autobiogràfic de Caroline Darian, filla de Giselle Pellicot; i d’Irlanda, Casas salvajes (Sajalín), primera novel·la del comediant Colin Barrett, deixeble de Colm Tóibín i extraordinari retratista de la vida als marges.

En les efemèrides culturals del 2025, dos moments destacats: el centenari d’Ana María Matute i els 250 anys del naixement de Jane Austen. De la primera, Destino rellança Olvidado Rey Gudú i publica una nova edició de Primera persona, amb pròleg d’Inés Martín Rodrigo (busquin-la també a Otra versión de ti, la seva nova novel·la); de la segona, Alianza reuneix en un estoig commemoratiu totes les seves novel·les, des d’Orgullo y prejuicio, Mansfield Park i Emma a Los Watson i Lady Susan.