Remei de Ca la Fresca, el Montseny indòmit

A Mal de muntanya, als magnats de l’aigua els espera una pel·lícula de folk horror: "Un exèrcit de bestioles no organitzat ocuparà els vostres negocis neeeeets amb set d’aigua, però de venjança, més". A Tots els tons de la ràbia, adaptació d’un poema de Rafeef Ziadah, una dona àrab avisa: "Així que us ho dic i prou: aquest úter que porto a dins només us portarà la propera rebel". A De cara / Esmolada, els senyors que persegueixen noies tenen motius per preocupar-se: "A la llista vas! On t’amagaràs? On t’amagaràs?".

Remei de Ca la Fresca, en fi, no es conforma a denunciar, sinó que batega en algunes de les cançons l’ànim de revenja. "Jo a la vida soc molt poc venjativa –diu Xantal Rodríguez, lletrista i cantant del grup–. L’únic que tinc davant coses que em semblen injustes són cançons per abocar la meva frustració i intentar que qui correspongui es doni per al·ludit. És com dir: ‘La pagaràs’. Tot i que després, a la realitat, ningú paga res".

Formen Remei de Ca la Fresca la Xantal, Artur Piera, Víctor Inskipp i Iago Rueda. 31 anys ella, 24 ells. El grup d’Arbúcies acaba de publicar el seu segon elapé, L’ham de la pregunta (Bankrobber), gravat entre Ca n’Illa i el Konvent. Ca n’Illa és la casa familiar de l’Artur a la població de la Selva; en una antiga cort de la masia el músic ha muntat el seu estudi. Al Konvent, espai artístic autogestionat a Cal Rosal, al costat de Berga, hi té l’estudi Ildefons Alonso, productor de l’àlbum juntament amb l’Artur.

Dos estudis als marges del negoci musical. "La pasta és un tema important –assenyala l’Artur–, però el motiu principal és que donem més importància a treballar amb una persona amb qui ens entenguem que no pas a l’equip". "I que et faci confiança –afegeix la Xantal–. A mi em fa vergonya gravar amb gent que no conec".

Sovint més rapsode que cantant, la Xantal no ho ha tingut gens fàcil per agafar el micròfon. "Cantar sempre m’ha costat molt i tothom em deia que cantava fatal, de manera que pensava que no podia ser cantant –explica–. Però la veu és un múscul que pots exercitar i ara m’atreveixo més a cantar. Al principi em servia molt d’aquesta cosa que no és rap però si fa no fa, i encara ho faig perquè vull dir moltes coses i cantant no te n’hi caben tantes. Soc de parlar ràpid". La Xantal escrivia "textos" abans de Remei de Ca la Fresca. "Suposo que eren poesia, però els entenia com a textos. Escriure. Amb Remei ha sigut com posar-hi música". De tot això, cabal expressiu i limitacions i esforços vocals, sorgeix una veu única, una sacerdotessa emprenyada.

Tornem a l’estudi, en concret al de Ca n’Illa, gairebé el cinquè membre de Remei de Ca la Fresca. "Pots estar-hi fins a altes hores fent música –assenyala la Xantal–. La part dolenta és que el temps sembla infinit i dones moltes voltes a les coses. Però alhora mola perquè arribes a llocs on no podries arribar en un estudi per hores. A nosaltres, la part de gravar i produir ens agrada".

Les cançons de Remei de Ca la Fresca defugen les estructures pop per endinsar-se en territori progressiu, amb generoses infiltracions d’electrònica psicodèlica. "Bé, no sé si és una cosa intencionada o que no ens acaben de sortir cançons pop –matisa l’Artur–. Ens agrada divagar i de les divagacions ens surten cançons".

Triana

L’empremta de Triana és present no només en la cita musical i lírica de Lisèrgica espardenya (Conjur), amb lletra de Maria Callís. "La meva mare em va posar Obre la porta i em vaig quedar bocabadat", explica l’Artur, proselitista del grup de rock andalús entre els seus companys de banda. Després va resultar que el pare del Iago havia treballat com a tècnic en algun concert de Triana.

Notícies relacionades

Montatore converteix en còmic cançons de Talking Heads

‘Paquita’ il·lumina les festes parisenques amb el seu aire castís

Fusta d’artista és la cançó més immediata de L’ham de la pregunta. "Als concerts veiem que les nostres cançons són difícils de cantar pel públic i amb aquesta intentem posar-hi remei", admet la Xantal. Però Remei de Ca la Fresca mossega fins i tot cantant en cor. "El tema està inspirat en l’alcalde d’Arbúcies i dedicat a molta gent –assenyala la Xantal–. Al final va d’un personatge que es troba molt en la política i els artistes, aquest ego enorme que es pensa que s’ha de parar el món quan arriba a un lloc".

¿És bona idea dir a l’alcalde de la localitat de 6.500 habitants on viuen: "Sempre ens cauràs malament"? "A ell segur que li ha encantat –respon la Xantal–. No volen que es faci res que escapi al seu control. Tu truques a l’alcalde i t’ho solucionen, però ¿i els que no tenen el telèfon de l’alcalde?".