El ‘thriller’ com a teràpia de Whitaker

Abans de protagonitzar una de les bombes editorials del 2022 amb Empezamos por el final abans fins i tot de, agafin aire, rebre dues ganivetades al costat durant un atracament, enganxar-se a les drogues i a l’alcohol (o viceversa; ¿potser importa?), arrossegar una por atroç pels carrers de Londres i, aquí arriba la guinda, la corona de llorer d’una vida a la deriva, perdre un milió de lliures mentre jugava a ser broker a la City londinenca, experiències totes elles expurgades a través de l’escriptura, Chris Whitaker va viure un altre esdeveniment traumàtic que ha acabat donant forma a la seva nova novel·la Todos los colores de la oscuridad (Salamandra).

"Quan era un nen, el nòvio de la meva mare, un tipus bevedor i bastant violent, em va treure una nit del llit sacsejant-me, em va trencar el braç i em va fer quedar-me a la meva habitació i no explicar-li a ningú fins al matí següent per no ficar-se en embolics", relata des del seu pis a Londres abans d’ultimar les compres de Nadal i a un parell de mesos de volar a Barcelona per afegir-se a la nova edició de BCNegra.

D’aquella ferida sense cicatritzar, un sentiment d’"impotència i indefensió" que li persegueix des que era criatura, en sorgeix ara un altre thriller terapèutic amb fusta de supervendes. Una novel·la en la qual els protagonistes, com el mateix Whitaker, viuen assetjats pel seu passat. "No estaria assegut aquí parlant amb tu d’aquest llibre si no m’hagués passat això als deu anys", insisteix. I no només això, ja que per a l’escriptor anglès tot està enredat i encadenat. "Puc rastrejar totes les experiències positives i negatives de la meva vida fins aquell moment. No crec que un atracador m’hagués apunyalat als 19 anys si no hagués tingut una infància abusiva. Quan algú et treu un ganivet i et demana el telèfon, la reacció normal és donar-l’hi, però crec que no m’agradava sentir-me una víctima".

En Todos los colores de la oscuridad no hi ha ganivetades ni ossos trencats, però sí una sèrie de desaparicions que tenen atemorit el petit poble d’Import Clare, a Missouri. Segrestos exprés, nenes que s’esfumen de la nit al dia, i un heroi per accident que acaba tancat en un brut i fosc soterrani durant gairebé un any.

Es diu Joseph, però tothom l’anomena Patch. Tretze anys, passió pels pirates per dissimular que ha nascut amb un sol ull, i tota una vida buscant Grace, la nena amb qui ha compartit captiveri. O això creu, ja que només ha escoltat la seva veu; una vegada fora del forat, Patch es converteix en pintor i fa tot el possible per donar-li forma i cos. "Surt de la foscor i comença a dibuixar el que creu que és aquesta noia desapareguda, ja que si la gent pot veure-la tindrà més possibilitats de trobar-la", explica.

Amistat i ‘thriller’

A això es dedica el protagonista durant gairebé dues dècades, dels setanta als noranta, mentre la seva millor amiga, Saint Brown, intenta treure’l del pou. "Físicament surt del soterrani, però mentalment no; segueix atrapat allà a baix, buscant una sortida. M’ha portat molt temps adonar-me que el passat no ha de dictar la resta de la teva vida. No hem d’estar definits per les coses dolentes que ens passen", reflexiona. Potser per això esquiva la bala del thriller ("hi ha un crim, si, però definitivament no és una història de crims", aclareix) per reivindicar Todos los colores de la oscuridad com un llibre "sobre l’amistat". "Hi ha alguna cosa realment bonica i interessant en l’amistat. És molt més complex que elegir una parella", defensa.

En el seu cas, a més, l’amistat que comparteixen Patch i Saint a través dels anys no desentonaria massa amb la que tan bé ha sabut retratar Stephen King en algunes de les seves novel·les. "Vaig créixer llegint Stephen King. Amb ell vaig descobrir el que els llibres podien fer realment. Abans d’això, sabia que eren entretinguts, sí, però no que podien ser aterridors. Tampoc que podien fer-te voler plorar. Jo no sabia res d’històries d’amor", explica amb orgull Whitaker, lector precoç i furtiu del mestre del terror. "El meu pare tenia una lleixa a la casa amb tots els seus llibres, i com jo tenia prohibit llegir-los, el primer que feia quan sortia de casa era agafar un exemplar. Més tard, quan els meus pares es van separar, la meva mare va haver de buscar-se feines extra per pagar les factures. Jo odiava tornar sol a casa, perquè estava fosc i tenia por, així que anava a la biblioteca i m’asseia allà i esperava que acabés el seu torn", afegeix.

Crescut (i apunyalat) a Londres, Whitaker es va instal·lar breument a Marbella, on va acabar la seva primera novel·la, però a l’hora d’ambientar les seves ficcions, ha trobat l’escenari perfecte a l’altre costat de l’oceà. Empezamos por el final per exemple, transcorria entre Califòrnia i Montana, i Todos los colores de la oscuridad travessa el país amb parades a Kansas, Oklahoma, Nova York o Massachusetts. "Necessitava la mida dels Estats Units per poder explicar una història tan gran", relativitza.

També aquí hi ha una raó de pes per escapar-se d’Anglaterra i aixecar a l’Oest Mitjà americà el seu propi Castle Rock. "Després que m’apunyalessin, un dels exercicis que vaig fer com a part de la teràpia va ser agafar aquell incident traumàtic i canviar la ubicació per l’últim lloc en el qual hagués sigut feliç. I l’últim lloc en el qual recordava haver sigut feliç va ser quan els meus pares es van separar i el meu pare ens va portar al meu germà i a mi a Disney World, a Florida", explica.

A la recerca de justícia

Notícies relacionades

10 tallades de cabells en tendència

Bad Bunny es vesteix de rei d’Orient i estrena nou disc

Poc després, el també autor de Tall Oaks va rebre un encàrrec per escriure una sèrie policial ambientada a Londres, però la cosa no va acabar de quallar. "No volia fer-ho, no ho estava disfrutant. No estic gaire segur de si alguna vegada superaré aquesta necessitat d’escapar de veritat, d’anar-me’n d’on soc", reconeix un autor que va teclejar Todos los colores de la oscuridad en una petita caseta prefabricada que va decidir instal·lar al jardí de casa seva a mig construir a Hertfordshire mentre els dimonis colpejaven la porta. Literalment. "Quan estava escrivint aquest llibre, em van arrestar per un delicte relacionat amb la borsa de valors", confessa.

"Ja m’han arrestat abans i he tingut molts problemes al llarg de la meva vida. Cada vegada que crec que alguna cosa va bé, polso una espècie de botó d’autodestrucció. Però ja no vull continuar posant-me en problemes", explica. Ara, afegeix, prefereix celebrar l’amistat, utilitzar la literatura per cauteritzar ferides i buscar a les novel·les la justícia que no sempre troba en la vida real.