La caixa de ressonància
¿En què vols que Barcelona et guanyi?
Madrid se’ns posa megalòmana i la capital catalana ha de pensar com pot compaginar la seva vocació de seu de grans esdeveniments musicals amb l’aposta per la innovació i el talent com a marques distintives.
Va cobrant forma un discurs èpic sobre Madrid com a única metròpolis ibèrica o, més encara, del sud d’Europa, amb un potencial global, que somia a assolir els 10 milions d’habitants el 2050, com explicava ara fa uns dies Juan Fernández en aquest diari. Una pretensió que presenta unes quantes derivades relatives a la música en directe i a la capacitat d’atracció de les grans gires.
Bé, ja podem advertir què representa aquesta llarga aposta per un AVE radial que converteix en un acudit tota fabulació respecte d’una bicapitalitat Madrid-Barcelona, i que deixa la metròpolis catalana en l’esfera d’unes perifèries mal comunicades entre elles. Tenim les llàgrimes de cocodril per aquesta Espanya-cada-vegada-més-buidada i un aspirador en el quilòmetre zero també beneficiat del seu hub aeri (els llatinoamericans a Madrid ja són un milió) i de l’efecte capitalitat. I a més floten mentalitats diferents: als madrilenys els encanta imaginar-se en una urbs de deu milions, mentre que als barcelonins això els horroritza.
Notícies relacionades¿I la música? Compte amb les campanyes de màrqueting (fa només un any semblava que el Bernabéu havia d’arrasar, i és fins i tot graciós que estigui en escac per una qüestió mediambiental en què Barcelona és més sensible que Madrid), però és cert que la població i les comunicacions són crucials a l’hora d’atraure les grans figures. I tot i que Barcelona també creix (aquests 5,5 milions de la regió metropolitana), urgeix veure en quins camps és possible conservar un lideratge sense estar pendents de la carrera megalòmana madrilenya.
A gran escala, els festivals són l’aportació barcelonina més distintiva: models únics inventats en aquesta ciutat, associats a creativitat i a avantguarda, i no només a la caça de la vedet pop de la temporada, i que atrauen un públic molt coneixedor. No hi ha res de semblant ni a Espanya ni en gran part d’Europa. En paral·lel, quatre escoles superiors de música, de les quals han sorgit talents com Rosalía, l’artista espanyola més global, que construirà el seu estudi en el molt actiu Districte Cultural de l’Hospitalet. Productores de teatre musical que estrenen a Madrid i que són barcelonines. El títol d’aquest article és una broma provocadora, però la música és, amb l’alta gastronomia, un dels actius punters de la capital catalana, i trobo a faltar una mica més d’atenció al respecte en aquesta ciutat on, des de fa uns quants anys, de debat no n’hi ha hagut gaire i ha sigut desdibuixat, i on presumir d’alguna cosa sembla que sigui de mal gust.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Històries del suburbà El metro també va tenir el seu ‘47’
- Obres de sanejament Urgeix una "rehabilitació integral" de l’edifici de l’avió del Tibidabo
- Polèmica a Badalona per l’ús del castellà en la Cavalcada
- Una plaga de coloms envaeix el Poble-sec per la neteja d’una finca abandonada
- La plaça de les Glòries deixa veure el seu nou aspecte