¿En què vols que Barcelona et guanyi?

Bé, ja podem advertir què representa aquesta llarga aposta per un AVE radial que converteix en un acudit tota fabulació respecte d’una bicapitalitat Madrid-Barcelona, i que deixa la metròpolis catalana en l’esfera d’unes perifèries mal comunicades entre elles. Tenim les llàgrimes de cocodril per aquesta Espanya-cada-vegada-més-buidada i un aspirador en el quilòmetre zero també beneficiat del seu hub aeri (els llatinoamericans a Madrid ja són un milió) i de l’efecte capitalitat. I a més floten mentalitats diferents: als madrilenys els encanta imaginar-se en una urbs de deu milions, mentre que als barcelonins això els horroritza.

Notícies relacionades

Sateliot, preparada per posar en òrbita 20 satèl·lits el 2026

Depardieu: "Em vaig agafar al seu maluc per no relliscar"

¿I la música? Compte amb les campanyes de màrqueting (fa només un any semblava que el Bernabéu havia d’arrasar, i és fins i tot graciós que estigui en escac per una qüestió mediambiental en què Barcelona és més sensible que Madrid), però és cert que la població i les comunicacions són crucials a l’hora d’atraure les grans figures. I tot i que Barcelona també creix (aquests 5,5 milions de la regió metropolitana), urgeix veure en quins camps és possible conservar un lideratge sense estar pendents de la carrera megalòmana madrilenya.

A gran escala, els festivals són l’aportació barcelonina més distintiva: models únics inventats en aquesta ciutat, associats a creativitat i a avantguarda, i no només a la caça de la vedet pop de la temporada, i que atrauen un públic molt coneixedor. No hi ha res de semblant ni a Espanya ni en gran part d’Europa. En paral·lel, quatre escoles superiors de música, de les quals han sorgit talents com Rosalía, l’artista espanyola més global, que construirà el seu estudi en el molt actiu Districte Cultural de l’Hospitalet. Productores de teatre musical que estrenen a Madrid i que són barcelonines. El títol d’aquest article és una broma provocadora, però la música és, amb l’alta gastronomia, un dels actius punters de la capital catalana, i trobo a faltar una mica més d’atenció al respecte en aquesta ciutat on, des de fa uns quants anys, de debat no n’hi ha hagut gaire i ha sigut desdibuixat, i on presumir d’alguna cosa sembla que sigui de mal gust.