Un cant al teatre i a la llibertat

El poder transformador del teatre i de la música ressona a Olympia, la nova proposta de Carlota Subirós. Nascuda a Barcelona el 1974, la creadora indaga en la seva vocació teatral a partir del seu descobriment del mític disc de Paco Ibáñez a París el 1969 i de l’enamorament que van provocar en ella les primeres obres que va veure al Lliure de Gràcia. Es tracta d’una peça de creació i, tot i que el punt de partida és molt personal, en escena s’amplifica interpretat per sis dones molt diferents que han alimentat el procés creatiu d’aquest singular muntatge que és també un homenatge al teatre. La proposta va "del que és personal a l’universal, de l’individual al col·lectiu", va assenyalar Subirós, encantada de tornar al Lliure de Gràcia, sala on va néixer la seva vocació teatral i on no havia estrenat res des d’El malaguanyat, que va muntar el 1997.

Després de triomfar amb la seva polifònica versió de La plaça del Diamant al TNC, la directora s’ha tornat a envoltar d’algunes intèrprets que van participar en aquell aplaudit projecte: Lurdes Barba, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Alba Pujol i Kathy Sey. Subirós barreja a Olympia el descobriment de la màgia del teatre com a espectadora en la dècada dels 80 i l’efecte que va produir en ella, quan era una nena, escoltar una vegada i una altra el disc del concert de Paco Ibáñez a l’Olympia de París que tenien els seus pares. "Aquest directe, que és un viatge per la poesia antiga i moderna, i aquests crits de llibertat, llibertat del públic connecten amb aquest espai de comunió que és el teatre", comenta la directora.

En un món on tot va tan de pressa i on ressorgeix la ultradreta, Subirós es planteja: "¿Per què continuem fent teatre?". Ella i les actrius del muntatge s’ho han preguntat constantment durant un intens procés creatiu ric en improvisacions, música, text, records i experiències personals que s’han acabat destil·lant en aquest espectacle. La posada en escena ha anat a l’essencial, a un espai buit amb capacitat per transmetre i adaptar-se a tot, creant "espais delicats, subtils i ambigus que permeten un diàleg entre allò íntim, personal i col·lectiu" jugant amb la realitat i la ficció, el més espontani i el més elaborat.

Experiències personals

Notícies relacionades

La contaminació a l’Imperi romà va reduir el quocient intel·lectual

El Tradicionàrius viatja a les músiques del Mediterrani

Olympia ha permès a l’equip experimentar i arriscar en un procés de creació intens però bastant curt per a l’habitual en aquest tipus de muntatges. Les intèrprets han treballat com Subirós des de la seva pròpia història personal. Kathy Sey, per exemple, desconeixia el disc de Paco Ibáñez i no sabia massa sobre els orígens del Lliure, al contrari que Lurdes Barba, la més veterana del repartiment, per a qui el disc de Paco Ibáñez forma part de la seva banda sonora. Ella va ser testimoni de "la meravella que va suposar el Lliure", va ressaltar. Quan va començar a caminar aquell projecte "¡tots teníem enveja del que feien!", va recordar. "La Carlota és capaç de fer-te posar en un lloc on ets vulnerable i valent", comenta Vicenta N’Dongo.

L’espectacle recupera el disc de Paco Ibáñez, sí, però inclou novetats. Paula Bonet, Neus Pàmies i Kathy Sey uneixen les seves veus per reelaborar unes cançons les paraules de les quals ressonen avui igual o més que quan es va gravar el disc a l’Olympia.