‘Emilia Pérez’ i ‘The brutalist’ surten reforçades dels Globus d’Or

El narcomusical (o gonzo-culebró) de Jacques Audiard, que arribava com a màxima favorita amb 10 nominacions (el segon número més alt en la història dels premis de la modernitzada i ampliada Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood), va ser reconegut com la millor comèdia o musical de l’any, i també com la millor pel·lícula de llengua no anglesa; a més a més, va obtenir guardons pel treball com a actriu de repartiment de Zoe Saldaña i per una de les cançons que ella mateixa interpreta, El mal.

Tot i que l’espanyola Karla Sofía Gascón, primera dona trans nominada en les categories d’interpretació, es va quedar a les portes de fer història –li va arrabassar el premi Demi Moore per La sustancia–, Audiard li va cedir l’escenari en el moment cabdal de la nit. I intencionadament vestida de taronja de Saint Laurent (un dels productors de la pel·lícula) l’actriu d’Alcobendas va pronunciar un discurs reivindicatiu i aplaudit. "La llum sempre guanya sobre la foscor", va dir. "Ens podeu ficar a la presó, ens podeu colpejar, però mai ens podreu treure la nostra ànima, la nostra existència, la nostra identitat [...] Soc qui soc, no qui voleu que sigui".

L’altra pel·lícula guanyadora de la nit va ser The brutalist, la monumental obra de tres hores i 40 minuts rodada en 70 mil·límetres per Brady Corbet, guardonada com a millor drama, pel treball protagonista d’Adrien Brody i per la direcció. En el seu discurs d’agraïment, Corbet va fer una petició perquè es continuï donant als cineastes l’oportunitat de fer les pel·lícules que volen, tot i que desbordin les convencions de la indústria. "Deien que [The brutalist] no es podia distribuir, que ningú la veuria, que no funcionaria... Però funciona", va sentenciar.

Sorpreses

La nit, que va tenir com a mestra de cerimònies la còmica Nikki Glaser (que només va necessitar un bon monòleg inicial per superar amb escreix la debacle de l’any passat conduïda per Jo Koy), va oferir algunes sorpreses inesperades, a les quals probablement no és aliè el nou batec d’una organització que ha passat de 87 membres a 340 i que ara representa periodistes de 76 països. La brasilera Fernanda Torres, protagonista dl film I’m still here (Encara estic aquí), l’última pel·lícula de Walter Salles, es va imposar en la categoria de millor actriu de drama a pesos pesants de Hollywood com Nicole Kidman, Angelina Jolie, Kate Winslet i Tilda Swinton (nominada per La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar) i a Pamela Anderson, que amb The last showgirl està vivint una de les històries de ressorgiment de la temporada. Tot i que, com es va veure, no comparable al de Demi Moore, que va ser ovacionada després d’un discurs poderós en el qual va recordar que aquest Globus d’Or era el seu primer premi després de 45 anys treballant, i ha arribat dècades després que un productor li assegurés que mai obtindria reconeixement com a intèrpret perquè feia "cine de crispetes".

En l’apartat d’actor de comèdia o musical també va ser novetat Sebastian Stan, protagonista d’una petita pel·lícula independent, A different man, i que també estava nominat per la seva interpretació de Donald Trump en The apprentice. I en la categoria d’actor de repartiment el premi va ser per a Kieran Culkin pel seu treball en A real pain, una pel·lícula escrita, dirigida i coprotagonitzada per Jesse Eisenberg que es va estrenar l’any passat a Sundance i que està guanyant punts de cara a les candidatures dels Oscars.

Mentre la multinominada Wicked va marxar amb un reconeixement únic en la recent categoria de blockbuster i grans títols com Anora se’n van anar de buit, al Beverly Hilton altres pel·lícules van rebre cert impuls. El va aconseguir, tot i que tebi, Cónclave, l’obra d’Edward Berger basada en la novel·la de Robert Harris, premiada pel guió de Peter Straughan (una categoria en la qual, a diferència del que passa en els Oscars, els Globus no distingeixen entre original i adaptat). I el mateix li va passar a la cinta d’animació Flow, una petita producció de Letònia que va poder amb gegants del sector, i a la banda sonora composta per Trent Reznor i Atticus Ross per a Rivales, que s’assenta com a gran favorita per als Oscars.

En les categories de televisió, pràcticament tots els favorits van traspassar la línia de meta sense sorpreses. En drama, la gran triomfadora va ser, com s’esperava, Shogun, premiada com a millor sèrie i pel treball dels seus protagonistes, Hiroyuki Sanada i Anna Sawai, i pel de Tadanobu Asano, un dels seus actors de repartiment (que va deixar així sense premi Javier Bardem, nominat per Monstruos: la historia de Lyle y Erik Menéndez). En comèdia va repetir Hacks, que li va valer també de nou el premi a millor actriu a Jessica Smart, guardó que en categoria masculina va anar a parar Jeremy Allen White per The bear.

Notícies relacionades

Anna Cornudella: "El capitalisme perjudica el nostre desenvolupament com a espècie"

Meghan Markle compartirà la passió per la cuina en una sèrie

Farrell i Foster

En minisèrie, el Globus d’Or va anar a parar, com també es predeia, a Mi reno de peluche, que va aconseguir, a més, un premi com a actriu de repartiment per a Jessica Gunning. Richard Gadd, el protagonista i creador de la sèrie, es va veure superat com a millor actor per Colin Farrell, premiat per El Pingüino. Jodie Foster, mentrestant, va ser guardonada com a actriu en minisèrie pel seu treball en True Detective. Noche polar.