L’Estat compra la Casa Gomis per convertir-la en centre públic

"Per conservar-la, per les visites i per la investigació", va remarcar Urstasun envoltat del mobiliari original, tot picades d’ullet a Le Corbusier, amb el segell de qualitat del Club 49, d’aquesta "obra de referència" de l’arquitectura catalana. El cost de l’operació, que inclou tant la casa i el seu contingut com l’extens jardí que l’envolta, ascendeix a 7,2 milions d’euros i, malgrat que la factura l’ha abonat íntegrament el ministeri, en el projecte participen també la Conselleria de Cultura i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.

Efectes de l’ampliació

"Serà un espai imprescindible per a l’estudi i la interpretació de la relació entre cultura i medi ambient", va abundar el titular de Cultura, que no es va voler mullar massa a l’hora de valorar si aquesta adquisició podria afectar una futura ampliació de l’aeroport de Barcelona. "El que vull remarcar és que estem davant una gran operació de protecció patrimonial", va dir esquivant la qüestió.

Una hipotètica ampliació de l’aeroport que allargués la tercera pista sobre el paratge natural de la Ricarda suposaria la pràctica incomunicació de la casa Gomis i, denuncien grups ecologistes, seria un crim per l’altíssima biodiversitat protegida que concentra: 43 espècies animals entre peixos, rèptils i aus com gavines o flamencs en ruta des de l’Àfrica i un verger de fins a 23 tipus diferents d’orquídies. Amb tot, Urtasun sí que va voler recordar que "ara mateix" no hi ha cap projecte d’ampliació en aquest sentit "sobre la taula".

"Aquesta casa sempre ha estat oberta a tot el món, així que és molt important que continuï així. És un lloc per rebre, discutir, créixer i incrementar la cultura", va valorar al costat de les autoritats Inés Gomis, una de les sis filles de l’entusiasta mecenes que va començar a somiar la casa el 1949. Una vivenda de tancaments i passadissos vidrats, gelosies de ceràmica i sostres voltats que Bonet Castellana, deixeble de Le Corbusier, va dissenyar i va projectar des de l’exili.

Centre d’intel·lectualitat

Una joia amagada que, com va recordar l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, va néixer com a "refugi intel·lectual" pel qual van passar artistes de la talla de John Cage, Merce Cunningham, Antoni Tàpies, Joan Miró i Joan Brossa, Carles Santos o Robert Gerhard, entre d’altres. "Ara podrem donar a conèixer aquesta joia a què no teníem accés", va afegir Mijoler. En l’actualitat, la casa es podia visitar amb cita prèvia o aprofitant ocasions especials com la biennal d’art Manifesta de la tardor passada.

Notícies relacionades

Anna Cornudella: "El capitalisme perjudica el nostre desenvolupament com a espècie"

Meghan Markle compartirà la passió per la cuina en una sèrie

"Teníem un somni i, gràcies al Ministeri, s’ha fet realitat. Ens ho han posat molt fàcil. Sabien la importància que tenia i que s’havia de preservar", va agrair la portaveu dels Gomis Bertrand. Ministeri i Conselleria, per la seva banda, van coincidir a destacar el treball de la família a l’hora de conservar la propietat durant les últimes sis dècades. "És un espai que està extremadament ben preservat, així que partim d’una molt bona base", va valorar Urtasun. Sense terminis ni calendari a curt termini, aquest punt de partida, va afegir el ministre, sens dubte ajudarà a accelerar els tràmits i convertir la casa "en un gran espai de referència".

La Casa Gomis, construïda entre 1957 i 1963, es va convertir en la llar d’estiu somiada per Ricardo Gomis i la seva dona, Inés Bertrand. A només 15 minuts amb cotxe de Barcelona, però amagada en una imponent pineda, la casa, amb les voltes catalanes i els impressionants finestrals, va ser refugi avantguardista durant la dictadura i pol de creació on tant se sintonitzava la BBC com sonaven discos de John Coltrane i Thelonious Monk.