Unes quantes certeses abans dels Oscars

No hi va haver grans sorpreses en el repartiment dels Globus d’Or 2025, ja que el fet que Demi Moore pogués arrabassar el premi a la millor actriu de comèdia o musical a Karla Sofía Gascón entrava dins de les possibilitats. Emilia Pérez es va emportar quatre Globus d’Or dels deu als quals aspirava i The brutalist en va aconseguir tres dels set en els quals havia sigut nominada. Eren les dues pel·lícules que partien amb avantatge sobre les altres i les que van triomfar en la gala celebrada al Beverly Hilton de Beverly Hills.

La delirant història en clau musical del narcotraficant mexicà que transiciona a dona i crea una oenagé per ajudar les víctimes de la violència al seu país, cortesia del director francès Jacques Audiard, es va emportar els Globus a la millor pel·lícula en categoria de comèdia o musical, film de parla no anglesa, actriu de repartiment (Zoe Saldaña, que en el fons és tant protagonista com Gascón) i per a El mal, una de les dues cançons que havia col·locat en la categoria. The brutalist va guanyar els premis a la millor pel·lícula dramàtica, director (Brady Corbet, a partir d’ara un nom per tenir en compte tot i que ja tingui una sòlida trajectòria com a realitzador i actor) i intèrpret masculí per a Adrien Brody, qui més pot presumir després de desbancar el Daniel Craig de Queer, Timothée Chalamet fent de Bob Dylan en A complete unknown i el Ralph Fiennes de Cónclave. Precisament Cónclave, la pel·lícula sobre la reunió eclesiàstica per escollir un nou papa, va descarrilar i només es va emportar el guardó al millor guió. On sí que hi va haver sorpresa, i majúscula, va ser en l’apartat de millor actriu dramàtica. Potser per ser la menys coneguda de les cinc (competia amb Nicole Kidman, Kate Winslet, Angelia Jolie, Pamela Anderson i Tilda Swinton) o perquè el film en el qual treballa, I’m still here (Ainda estou aqui), notable pel·lícula de Walter Salles sobre la dictadura brasilera dels 70, era el que tenia menys ganxo, però la realitat és que pocs apostaven per Fernanda Torres per a aquest, d’altra banda merescut, guardó.

La carrera per als Oscars queda oficialment inaugurada. Hi haurà dura competència entre Emilia Pérez i The brutalist, ja amb l’etiqueta de favorites, tot i que s’espera la recuperació anímica de Cónclave, tan oscaritzable com les altres. O més.

Un bis una mica avorrit dels Emmy

Com s’ha anat publicitant gairebé en excés, els Globus d’Or no són exactament el que eren: ara els porta un conglomerat de conglomerats amb (més oberts) finalitats de lucre i el seu grup de votants és més gran i de més diversitat racial i ètnica. No obstant, les seves últimes nominacions televisives eren molt de Globus de vella escola. És a dir, per cada encert hi havia una decisió estranya o desconcertant. ¿Es pot nominar una sèrie més de dues setmanes abans de la seva estrena? Ells ho feien amb la segona temporada d’El juego del calamar tot i que només fos per cridar l’atenció.

Aquesta classe de decisions sempre han donat als Globus una emoció única, un factor diferencial, una sensació que tot és possible, igual que passa en les gales regades amb massa alcohol i sense por de l’error de timing. Però a l’hora de la veritat, en el moment d’entregar premis, es va optar pel que és segur, per fer gairebé una espècie de bis dels últims Emmy i celebrar el ben conegut.

Com en els premis de l’acadèmia televisiva, Shogun va triomfar en l’apartat dramàtic, cosa que no va sorprendre ningú. Entra en el perfil de sèrie que acostuma a guanyar en els Globus: amb aires d’importància, costosa, severa, com The Crown, El cuento de la criada i La Casa del Dragón. Però ironies o escepticismes a part, es va agrair veure les seves estrelles japoneses (Hiroyuki Sanada, Anna Sawai, Tadanobu Asano) pujant a recollir premis per papers parlats sobretot en japonès. La diversitat també és això.

Igual que en els últims Emmy, Hacks va passar per sobre de The bear i Jean Smart per sobre d’Ayo Edebiri; també el 2022 va aconseguir els Globus a millor sèrie i millor actriu protagonista en l’apartat de comèdia. Mai es donaran prou premis a Smart, però cal preguntar-se si no s’ha desaprofitat una oportunitat històrica per donar un primer Globus a la inigualable Kathryn Hahn, excel·lent i emotiva en Agatha, ¿quién si no? i, bé, en tot el que fa.

Notícies relacionades

Anna Cornudella: "El capitalisme perjudica el nostre desenvolupament com a espècie"

Meghan Markle compartirà la passió per la cuina en una sèrie

Tot i que The bear no guanyés, sí que ho va fer (com en els Emmy, així és) el seu protagonista, Jeremy Allen White, només el tercer actor a aconseguir tres anys seguits aquesta distinció, després de l’Alan Alda de M*A*S*H i el Michael J. Fox de Spin City: loca alcaldía. Aquí es va desaprofitar l’oportunitat de premiar Adam Brody, que abans de Nadie quiero esto ja havia mostrar carisma madur en Fleishman está en apuros.

Richard Gadd i Jessica Gunning, dos noms que, fins no fa gaire, sonaven a poca gent, van recollir premi com a creador i actriu secundària de Mi reno de peluche, però els nous Globus, com els vells, van insistir en la seva defensa del concepte star-system. No sabem encara si nominen celebritats perquè s’ho mereixen o perquè es deixin veure en la gala, a ser possible a sobre de l’escenari. Colin Farrell es va emportar el Globus a millor actor de sèrie limitada per El Pingüino; tercer de la seva carrera ja, després dels obtinguts pels seus papers en Escondidos en Brujas i Almas en pena de Inisherin. Però la que més mereixia guanyar d’aquesta sèrie era Cristin Milioti per la seva aterridora Sofia Falcone. El seu nom, per desgràcia, no sona com el de Jodie Foster.