Així s’escriu (i dirigeix) una pel·lícula nominada al Gaudí

A falta de 10 dies per a la gala dels Gaudí, l’Acadèmia del Cinema Català i la Fundació SGAE van organitzar ahir unes converses amb els nominats al millor guió original i millor direcció. Moderada per Eva Mor, l’animada xerrada col·lectiva va tenir com a protagonistes els responsables de Segundo premio, els directors IsakiLacuesta i Pol Rodríguez i el guionista Fernando Navarro; Marcel Barrena i Alberto Marini, director i guionista d’El 47; Carlos Marques-Marcet i els seus dos coguionistes de Polvo serán, Coral Cruz i Clara Roquet, i el guionista Eduard Solà en representació de Casa en flames, ja que el director, Dani de la Orden, finalment no hi va poder assistir.

Tots van explicar l’inici dels seus projectes. El de Segundo premio es remunta a fa sis anys, més o menys els mateixos de Polvo serán. Solà va recordar que Casa en flames és del 2020: "La primera versió del guió la vaig fer durant el confinament. La meva dona estava embarassada i jo escrivint tancat en una habitació". Fernando Navarro va explicar que la idea inicial era "explicar una escena musical, la de Granada, a través de les cançons de Los Planetas".

Polvo serán va sorgir, en paraules de Marques-Marcet, d’"uns amics que són família d’actors i em van explicar que eren membres d’una associació de mort assistida a Suïssa. Era com fer el revers del meu anterior film, Els dies que vindran, sobre un embaràs". També en el confinament a causa de la covid es va gestar el film El 47. "Vaig escriure llavors una primera versió per a una productora, però es va quedar en un calaix", va comentar Barrena. "Vam passar d’una productora a una altra i el 2022 va arribar l’Alberto per posar ordre en el guió".

No tots treballen igual, per descomptat. "El meu guió era un collage d’escenes i textos. El vam arreglar en una primera fase amb la Clara", va confessar el director de Polvo serán. Afegeix Roquet: "És un film que parla de prendre una decisió. Vam fer un document de 50 pàgines, que vam anomenar Las variaciones suizas, en el qual vam estudiar totes les possibles decisions". Coral Cruz: "Em vaig trobar una pel·lícula impossible, amb moltes capes, i vam aconseguir arribar més al fons. Habitualment, les pel·lícules van del dubte a la certesa. La nostra va d’algú que té una certesa, fa el que ha dit que farà, però té dubtes".

Cine social

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

El repte en aquest cas era incorporar el musical. Segundo premio és un film sobre un grup de música que es va començar a preproduir quan encara no estava a punt el guió. El 47 és cine social i Barrena es mostra orgullós del seu èxit i repercussió: "El film ha ajudat a canviar un barri". Critica que ara tothom diu que va conèixer el Manolo, el personatge encarnat per Eduard Fernández, i fins i tot el Filipín: "Hi ha gent que ens ha dit que no era així. ¡Però si és un personatge que hem inventat l’Alberto i jo!", va afirmar.

Quan els van preguntar sobre les renúncies que no han volgut fer, Solà va ser molt taxatiu: "No vaig voler renunciar a l’àvia morta al principi de la pel·lícula". És la clau per entendre el personatge d’Emma Vilarasau.