La contaminació a l’Imperi romà va reduir el quocient intel·lectual

La contaminació de l’aire causa cada any la mort de milers de persones, i cada vegada hi ha més proves que fa segles que la humanitat s’enfronta a aquest problema. Així ho conclou un recent estudi científic que suggereix que la contaminació per plom va poder afectar les capacitats cognitives dels antics romans, amb repercussions en tot el continent europeu.

La investigació, publicada a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), portada a terme per un equip de científics nord-americans i europeus, assegura que els nivells de contaminació de l’aire en l’època romana, a causa de l’exposició al plom, haurien causat "descensos cognitius d’entre 2,5 i 3 punts de coeficient intel·lectual en tot l’Imperi romà".

Cosmètics en pols

Els investigadors van analitzar nuclis de gel de l’Àrtic amb l’objectiu d’identificar períodes de contaminació per plom durant l’època de la Pax Romana. Aquest període, que es va estendre des de l’any 27 aC fins al 180 dC, va marcar l’esplendor més gran de l’Imperi romà.

Notícies relacionades

El TSJC jutja l’exconseller Lluís Puig per desobediència en el cas Sixena

Sergi Pàmies ‘torna’ a la novel·la

Els investigadors van descobrir que precisament aquest creixement econòmic també hauria sigut un dels principals factors de contaminació de l’aire, per activitats com l’extracció i farga de plata, així com l’ús de plom en cosmètics en pols, que va alliberar entre tres i quatre quilotones de plom a l’any a l’atmosfera. Això va afectar de manera significativa la salut, especialment la d’aquells que vivien a prop de les mines, així com la de nens i nadons.

Segons l’estudi, la contaminació atmosfèrica per plom va començar durant l’edat de ferro i va arribar a un punt màxim a finals del segon segle abans de Crist en tot l’Imperi romà. Després va disminuir i va tornar a augmentar, fins a estabilitzar-se sobre l’alta edat mitjana, entre els segles V i X, i va experimentar nous canvis amb la revolució industrial, a partir de mitjans del segle XVIII. Els registres en el gel àrtic també mostren que la contaminació per plom va ser fins a 40 vegades més gran que la registrada durant l’Imperi romà a principis de la dècada de 1970.