Razzmatazz, 25 anys de cultura de club

Fa gairebé 25 anys, el 14 de desembre de 2000, la nau industrial que fins aleshores havia acollit la sala Zeleste obria una nova era amb la vista posada en la cultura de club i en el circuit de concerts. Moltes coses han canviat: la música en directe (multiplicada i festivalizada) la nit (avui subjecta a moltes més pautes) i el mateix barri del Poblenou (que ha substituït descampats per oficines i vivendes). Però allà hi ha Razzmatazz, afrontant aquest aniversari en un moment àlgid i celebrant, apunta el seu propietari, Daniel Faidella, que "des de fa 25 anys, la sala és un referent cultural i de la música en viu a Barcelona".

Aquell any 2000, Zeleste s’esllanguia assetjada pels deutes, donant carpetada a un historial els orígens del qual se situaven al temple laietà original del carrer Argenteria (1973-87). Un tàndem jove, Daniel Faidella i José Cadahía, que ja estava vinculat al club, on havia creat les sessions d’A Saco (amb Dj Amable), va comprar el complex i li va donar immediatament una empremta renovada. No per res la sala es va dir en consideració a una cançó de Pulp, i es va inaugurar amb un concert de The Flaming Lips. "L’indie trepitjava molt fort i hi havia un auge de l’electrònica, i Razzmatazz va ser l’exponent de tot aquest tipus de música", recorda Faidella. "Vam ser els primers a incloure concerts en les sessions de club, amb actuacions a les tres de la matinada".

De Kraftwerk a Slayer

Més enllà d’aquell segell indie, la sala aniria acollint actuacions de tots els perfils. En aquests 25 anys han actuat a Razzmatazz artistes tan variats com Kraftwerk, Kanye West, Ray Davies, Oasi, Coldplay, Yes, Florence + The Machine, Arcade Fire, Estatus Quo, Public Enemy, Morrissey, M.I.A., Slayer, Soft Cell, St. Vincent, Andrés Calamaro, Jane’s Addiction, LCD Soundsystem o Charli XCX, per només esmentar-ne uns quants de l’esfera internacional.

Cinc sales en funcionament i unes xifres de públic que, després de l’aturada pandèmica, han remuntat amb un impuls inèdit: el 2024 van passar per allà 992.000 persones i es van celebrar 385 concerts. "Vam estar 21 mesos tancats, és a dir, 21 mesos pagant, i a l’obrir vam tenir un sold out darrere d’un altre. Ara notem una petita tendència a la baixa perquè la sobreoferta és brutal", assenyala Daniel Faidella. Aquest any, la sala posarà en marxa el RazzStudio, un "hub creatiu" concebut com a "punt de trobada d’artistes, DJ i creadors culturals per crear continguts de qualitat en diferents formats audiovisuals". Razzmatazz celebrarà aquest 25è aniversari amb un cicle de concerts específic, un bolo al mes, cada un d’ells de la mà d’una promotora diferent, en "agraïment" a la seva col·laboració en tots aquests anys. Un cicle que arrenca avui amb Love of Lesbian, presentant la seva nova gira La hermandad tour (repetirà dissabte), i que seguirà amb Franz Ferdinand (18 de febrer), Soziedad Alkohólika (1 de març), Suu (28 de març, data en què la cantant complirà precisament 25 anys), Lia Kali (22 i 23 de maig) i altres artistes per confirmar. En paral·lel, la sala organitzarà taules rodones amb professionals del sector, començant el 2 de febrer, quan quatre artistes locals debatran sobre l’ús de les xarxes socials en un diàleg moderat per Frankie Pizá. Seguiran convocatòries al voltant de temes com el clubbing, la premsa musical i el paper de les administracions.

Els clubs són aquests llocs on "el públic pot tocar a l’artista", en contrast amb els macrofestivals a l’aire lliure, apunta Daniel Faidella, que, contradient cert discurs recurrent, no creu que aquests representin una amenaça. "Les sales estem treballant més que mai gràcies als festivals, que han fet que molta gent descobreixi la música en directe", raona, tot i que adverteix: "Les exclusivitats amb alguns artistes ens compliquen una mica la vida".

Una nit diferent

Notícies relacionades

El rellotge d’un milió d’euros

Els teatres de BCN registren el 2024 el seu rècord històric d’espectadors

La manera d’assistir a un concert i fins i tot de viure la nit ha tingut canvis en aquests 25 anys, i avui els clubs parlen d’inclusió, zones segures i punts lila. "És un tema que a Razzmatazz ens prenem molt seriosament", remarca Faidella, la sala del qual està adherida als protocols No callem i No en passem ni una, i té un conveni amb l’observatori contra l’LGTB-fòbia. Cada nit hi ha dos "orientadors d’igualtat", distingibles pel seu braçalet.

Les diferències amb l’any 2000 es manifesten també en la manera en què el públic es relaciona amb els espectacles. "Fa 25 anys ningú gravava res i ara és la tendència. Però tenim un club, Torax, un diumenge al mes, on posem un gomet a tots els mòbils i la gent ho entén perfectament", apunta Faidella. I estan en voga les protestes per les molèsties, sòniques o ambientals. "El Poblenou ha crescut, però tenim una taula amb els veïns, l’ajuntament i la Guàrdia Urbana, i estic content amb la figura de l’alcaldessa de nit", assenyala el propietari de Razzmatazz. "No és un problema del Poblenou, sinó de Barcelona. Però tots hem sortit de nit i hem anat a concerts. La paraula clau és tolerància".