L’enginyer que va impulsar HP a la impressió en 3D

Quan va entrar en el que llavors encara es deia Hewlett-Packard, aquesta companyia nord-americana encara no feia una dècada que havia llançat el seu primer ordinador i impressora al mercat. El 1992, un jove mallorquí que s’havia traslladat a Barcelona per estudiar aterrava en la filial catalana de la companyia pel costat de les operacions. Era la seva primera feina, però no va trigar a arribar a responsable d’R+D de les impressores de llarg format. Una dècada després el nomenarien vicepresident i director general d’aquesta àrea de negoci, i també de la d’impressió 3D. Després –quan tot això ja depenia d’una empresa escindida anomenada HP–, president d’aquest últim negoci. I, durant l’últim lustre, el seu líder i director general a escala mundial. Fins al 2025, quan Ramon Pastor ha decidit tancar una etapa.

Ho va anunciar fa setmanes, però ara és quan s’ha fet efectiva la sortida. "Avui comparteixo amb vosaltres una notícia molt significativa per a mi. Després de 32 anys de dedicació a HP, a finals d’any tancaré aquest capítol de la meva carrera professional", va explicar en una publicació a LinkedIn. No és una jubilació –ha pogut saber EL PERIÓDICO–, sinó una sortida "amistosa i voluntària". I un fre definitiu a la voràgine que va associada a l’alta direcció.

Perquè Pastor també ha sigut, durant 12 anys, el màxim responsable del centre internacional que HP té a Sant Cugat del Vallès, un dels enclavaments estratègics per a la companyia per la seva dimensió (més de 2.500 treballadors de 65 nacionalitats i una quinzena d’unitats de negoci) i pel que s’hi desenvolupa. El seu vincle amb el lloc ve de lluny. Tant que hi ha qui no dubta a assegurar que la infraestructura no seria el que és sense ell. "Va muntar el negoci de zero: es va plantar davant la consellera delegada amb una maleta plena de mostres... i ho va aconseguir", explica una font pròxima a Pastor.

Ell mateix apuntava fa anys que una de les claus de la importància d’aquest centre va ser, paradoxalment, que la direcció general traslladés a principis dels 2.000 la fabricació a Àsia i que ell i el seu equip decidissin aprofitar el buit per orientar-se cap a la innovació. Al cap de 15 anys, la multinacional faria de Sant Cugat l’epicentre mundial del negoci d’impressió 3D.

"Tenia dos barrets: la direcció general del campus i la part més executiva, la del negoci mundial d’impressió 3D, explica a aquest mitjà el mateix directiu, que aquest últim any ha estat involucrat en les estratègies per començar a imprimir peces de metall, no només de plàstic.

Perfil tècnic i humà

Notícies relacionades

El ‘senyor dels anells’

La (nova) reivindicació de Jeanette

Aquesta trajectòria explica que el seu text oficial de comiat sigui ple d’elogis. S’hi ressalta la "dimensió com a professional", haver sigut "una inspiració per a tot HP" o les "excel·lents aportacions" que ha fet durant uns anys de lideratge "ferm però tranquil". L’altre denominador comú és l’enaltiment a la seva persona. Que si claredat, que si transparència, iniciativa, creativitat, companyonia... "És algú molt estimat, perquè és molt bona persona", simplifica un altre algú que ha treballat amb ell. "És un perfil molt complet perquè és enginyer, així que té tot el coneixement tècnic, i una part molt humana i molt pròxima. Això és un llegat que no tenen tots els directius", afegeix.

Ara aquest llegat pesa sobre l’esquena de l’executiu barceloní Daniel Martínez. És a qui HP ha nomenat director del centre de Sant Cugat, un càrrec que compatibilitzarà amb el de director general de la divisió d’impressió de gran format.