L’auge de la roba impresa en 3D

La impressió 3D va començar a despuntar als anys 80. No obstant, no ha sigut fins més de quatre dècades després quan la seva utilitat en el món de la moda s’està prenent seriosament. Marques com Nike, Adidas o New Balance ja han desenvolupat alguns models de sabatilles mitjançant aquesta tècnica, i els avenços tecnològics i la investigació de materials ha reforçat la seva posició com a eina clau per al futur d’aquesta indústria.

"La moda 3D permetrà poder imprimir roba a casa en un futur", explica Estel Vilaseca, head of fashion de l’escola de disseny i arts visuals LCI Barcelona. "Hi comença a haver bastanta gent que ja té impressores 3D domèstiques a casa. El seu preu ha baixat. Fins i tot la cadena danesa Fliying Tiger ven un boli [per 25€] perquè els nens experimentin. És una possibilitat real que ja existeix i que serà habitual en 10 o 20 anys. La gent podrà expressar-se creant la seva pròpia roba", afirma.

Nombrosos beneficis

L’ús d’aquesta eina en el sector té nombrosos beneficis. Un és el d’impulsar la sostenibilitat d’una de les indústries, la moda, que més contamina per culpa del fast fashion, al qual Europa s’ha proposat posar límit abans del 2030. "Imprimir roba o accessoris a través d’impressores 3D redueix els desaprofitaments de teixits, així com els errors de patronatge, per la qual cosa pot ser molt beneficiós. Però a més, la investigació que hi està havent quant als materials que s’utilitzen també permet crear roba més sostenible", indica la docent de la institució, que inclou en el seu pla d’estudis assignatures dedicades a la impressió i el modelatge 3D. Aquestes s’imparteixen tant en el grau en Disseny de Moda com en el màster en Disseny de Col·leccions de Calçat, Bolsos i Marroquineria.

En aquest sentit, Vilaseca destaca el treball de la jove dissenyadora israeliana Danit Peleg, que va crear la primera roba impresa en 3D disponible en el mercat, i ha sigut reconeguda per Forbes com una de les 50 dones en tecnologia més importants d’Europa. Amb el seu innovador 3D Printed Fashion Lab, està revolucionant la indústria amb peces personalitzades, a demanda, usables, respectuoses amb el medi ambient i circulars. Per a la cerimònia d’obertura dels Jocs Paralímpics del 2016 a Rio de Janeiro, va dissenyar un vestit imprès en 3D per a la medallista paralímpica i ballarina Amy Purdy, i un altre dels seus treballs destacats és una col·lecció de jaquetes Bomber que els clients poden personalitzar al seu gust.

Una altra dissenyadora pionera és l’austríaca Julia Koerner, amb estudi a Los Angeles i Viena. Col·laboradora habitual en diverses marques de moda així com en produccions de Hollywood, com la famosa pel·lícula Pantera Negra de Marvel, aprofita al màxim les virtuts sostenibles de la moda 3D.

Al cap i a la fi, la fabricació és un procés additiu, cosa que significa que el material s’afegeix en capes i només s’utilitza la quantitat de material que realment es necessita. A més, se solen fer servir materials biodegradables o d’origen vegetal. Un altre avantatge és que els dissenys es poden enviar a qualsevol part del món i imprimir localment, si es disposa de màquina 3D.

Experts com ella, a més, confien que en el futur es podrà fondre roba, és a dir, que la roba ja utilitzada i sense vida útil podrà reutilitzar-se com a material per tornar a utilitzar a les impressores 3D, cosa que tancaria el cercle.

L’holandesa Iris van Herpen, que va aprendre als tallers d’Alexander McQueen, és una altra visionària d’aquesta tecnologia. Va revolucionar l’alta costura el 2010 quan va presentar la seva primera col·lecció impresa en 3D. El seu famós vestit Skeleton, dissenyat amb aquesta tècnica per evocar una closca òssia, s’exhibeix al Museu Metropolità d’Art de Nova York. Els seus vestits també són en museus de Londres o Tòquio. Meravelles, com les que han lluït famoses com Lady Gaga, Cara Delevingne, Beyoncé o Cate Blanchett.

Accessoris preciosistes

Notícies relacionades

El TSJC jutja l’exconseller Lluís Puig per desobediència en el cas Sixena

Sergi Pàmies ‘torna’ a la novel·la

A Espanya, el laboratori d’artesania digital Comme des Machines, nascut a Biscaia el 2016, és un dels exponents més grans dels prodigis que poden crear-se a base de compostos de patata i blat de moro: tota mena d’accessoris, com bolsos i bijuteria, escultures i fins i tot peces. Amb Mango, per exemple, han col·laborat en dues col·leccions d’accessoris preciosistes que inclouen detalls en impressió 3D elaborats amb materials reciclables. Delicades flors que inunden colls, sandàlies, bolsos, arracades i collars.

Amb la tecnologia 3D, a més, s’obtenen col·leccions més inclusives, per a tots els cossos i adaptades a diferents públics. "Permetrà crear dissenys diversos i específics per a cada cos sense tanta feina. Totes aquestes innovacions donen més eines perquè els dissenys creixin i es diversifiquin sense invertir tant temps", remata Vilaseca.