Kidman a la conquesta de l’orgasme

La premissa de Babygirl bé podria haver sigut la d’un d’aquests thrillers eròtics tan populars a Hollywood en els anys 90: una dona que ho té tot excepte una actitud agradable respecte al sexe arrisca la seva carrera i la seva família a l’iniciar una relació carnal prohibida amb un becari. Però si gairebé totes aquelles pel·lícules tenien un enfocament masculí i solien censurar o castigar els seus personatges femenins, aquesta conta la història d’una dona que arriba a acceptar que fins als seus desitjos més ocults són legítims.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

Mentre la contempla, la directora Halina Reijn combina hàbilment sensualitat, intriga i humor per plantejar diverses qüestions molt complexes sobre l’exercici del poder –a l’oficina i al llit–, els rols de gènere, les necessitats sexuals femenines i les pressions que elles han d’afrontar al viril món empresarial, l’ansietat causada per l’edat i com la bandera del feminisme de vegades s’oneja amb finalitats malintencionades. Per a això compta amb l’ajuda d’una Nicole Kidman prodigiosa, que es despulla –en sentit figurat i sovint també literal– per evocar amb precisió la confusió i vulnerabilitat del seu personatge, i per donar forma als seus sentiments més enutjosos.

En el procés Babygirl es nega a simplificar les emocions contradictòries dels seus protagonistes, i és massa lúdica per jutjar-los o donar sermons. De fet, és tal l’amor i el respecte que els té que potser per això, i en contra del que la seva pròpia història demanda, evita sotmetre’ls a dilemes espinosos i escabrosos o tacar-los amb ambigüitats morals. En lloc de ser realment transgressora, s’acontenta de sacsejar lleument tabús socials i sexuals sense posar en risc ni el confort dels personatges ni el nostre.