El surrealisme fílmic perd David Lynch

La seva família va informar de la mort amb un breu comunicat a Facebook. No van donar detalls de les causes, tot i que l’agost de l’any passat el mateix Lynch, fumador durant anys, va revelar que tenia una emfisema i que no podia sortir de casa per por d’agafar la covid. I alhora que demanaven privacitat, van deixar un missatge que és pur Lynch. "Hi ha un gran forat al món ara que ja no és amb nosaltres, però com ell diria: ‘Mantingues els ulls posats en el dònut, no en el forat’. És un dia bonic de cel blau i sol brillant i daurat".

Lynch deixa una empremta inesborrable en el cine, però el seu esperit creatiu no es va limitar a un mitjà. Va ser, a més, compositor, pintor, escultor, dibuixant, autor teatral, director de vídeos musicals, fabricant de mobles i dissenyador de locals nocturns. També va posar en marxa un negoci cafeter i va dedicar una bona part de la seva vida a la meditació transcendental, una pràctica budista que va adoptar quan tenia uns 20 anys i a la qual, en les seves memòries Room to dream, va atribuir el moment en què "tot va canviar". El 2005 va establir la Fundació David Lynch per a educació basada en la consciència i la pau mundial.

Uns pares "amorosos"

Lynch hauria fet 79 anys dilluns. Va néixer el 20 de gener de 1946 a Missoula, a l’Estat de Montana, però va viure en molts llocs abans que el seu pare, Donald, un investigador científic que treballava per al Departament d’Agricultura, i la seva mare, Edwina, una professora d’anglès, s’establissin amb ell i els seus dos germans petits a Alexandria (Virgnia). "Els meus pares eren amorosos i bons. Havien tingut uns bons pares, també", va explicar en les seves memòries. "Bona part del que som està marcat quan arribem aquí. En diuen la roda de la vida i la mort, i em sembla que per aquí hi hem sigut moltes vegades".

Amb no gaire interès pels estudis, Lynch, avesat als Boy Scouts, va girar l’atenció a la pintura. Va passar sense èxit per diverses escoles, incloent-hi la del Museu de Belles Arts de Boston i la Cooper Union de Nova York. Mentre era a l’Acadèmia de Belles Arts de Pensilvània, a Filadèlfia, va rodar la primera pel·lícula, el curt de quatre minuts Six men gettin sick (six times), el primer esforç per aconseguir la seva idea de crear "pintures en moviment". Aquell treball i altres d’experimentals van ser algunes de les creacions que li van valer una plaça en un conservatori de l’American Film Institute de Los Angeles.

Notícies relacionades

El TSJC jutja l’exconseller Lluís Puig per desobediència en el cas Sixena

Sergi Pàmies ‘torna’ a la novel·la

Hi va arribar el 1971 i va compartir aula amb uns altres grans personatges del cel·luloide, com Terrence Malick i Paul Schrader. Va començar a gestar el que seria el seu primer llargmetratge, Cabeza borradora, una pel·lícula de culte immediat que Stanley Kubrick va incloure entre les seves preferides. I va ser el principi d’una carrera memorable en la qual va barrejar el surrealisme i l’avant garde, èxits i incomprensions, el mainstream i l’experimentació. Ho va fer sent sempre fidel a si mateix i també, sempre, deixant voluntàriament les portes obertes a la interpretació, negant-se a explicar sentits o imatges.

Lynch, a qui una vegada la crítica de The New Yorker Pauline Kava anomenar "el primer surrealista populista", va tenir tres nominacions a l’Oscar com a director i una estatueta honorífica de l’Acadèmia de Hollywood el 2019 i va guanyar la Palma d’Or a Cannes el 1990 per Cor salvatge. Se’l va poder veure recentment a la pantalla interpretant John Ford a Los Fabelman, de Steven Spielberg. Va estar casat quatre vegades, l’última amb l’actriu Emily Sotfle, i va tenir durant cinc anys una relació amb Isabella Rossellini. Va tenir quatre fills, incloent-hi la cineasta Jennifer Lynch.