El surrealisme fílmic perd David Lynch

La seva família va informar de la mort amb un breu comunicat a Facebook. No van donar detalls de les causes, tot i que l’agost de l’any passat el mateix Lynch, fumador durant anys, va revelar que tenia una emfisema i que no podia sortir de casa per por d’agafar la covid. I alhora que demanaven privacitat, van deixar un missatge que és pur Lynch. "Hi ha un gran forat al món ara que ja no és amb nosaltres, però com ell diria: ‘Mantingues els ulls posats en el dònut, no en el forat’. És un dia bonic de cel blau i sol brillant i daurat".

Lynch deixa una empremta inesborrable en el cine, però el seu esperit creatiu no es va limitar a un mitjà. Va ser, a més, compositor, pintor, escultor, dibuixant, autor teatral, director de vídeos musicals, fabricant de mobles i dissenyador de locals nocturns. També va posar en marxa un negoci cafeter i va dedicar una bona part de la seva vida a la meditació transcendental, una pràctica budista que va adoptar quan tenia uns 20 anys i a la qual, en les seves memòries Room to dream, va atribuir el moment en què "tot va canviar". El 2005 va establir la Fundació David Lynch per a educació basada en la consciència i la pau mundial.

Uns pares "amorosos"

Lynch hauria fet 79 anys dilluns. Va néixer el 20 de gener de 1946 a Missoula, a l’Estat de Montana, però va viure en molts llocs abans que el seu pare, Donald, un investigador científic que treballava per al Departament d’Agricultura, i la seva mare, Edwina, una professora d’anglès, s’establissin amb ell i els seus dos germans petits a Alexandria (Virgnia). "Els meus pares eren amorosos i bons. Havien tingut uns bons pares, també", va explicar en les seves memòries. "Bona part del que som està marcat quan arribem aquí. En diuen la roda de la vida i la mort, i em sembla que per aquí hi hem sigut moltes vegades".

Amb no gaire interès pels estudis, Lynch, avesat als Boy Scouts, va girar l’atenció a la pintura. Va passar sense èxit per diverses escoles, incloent-hi la del Museu de Belles Arts de Boston i la Cooper Union de Nova York. Mentre era a l’Acadèmia de Belles Arts de Pensilvània, a Filadèlfia, va rodar la primera pel·lícula, el curt de quatre minuts Six men gettin sick (six times), el primer esforç per aconseguir la seva idea de crear "pintures en moviment". Aquell treball i altres d’experimentals van ser algunes de les creacions que li van valer una plaça en un conservatori de l’American Film Institute de Los Angeles.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Hi va arribar el 1971 i va compartir aula amb uns altres grans personatges del cel·luloide, com Terrence Malick i Paul Schrader. Va començar a gestar el que seria el seu primer llargmetratge, Cabeza borradora, una pel·lícula de culte immediat que Stanley Kubrick va incloure entre les seves preferides. I va ser el principi d’una carrera memorable en la qual va barrejar el surrealisme i l’avant garde, èxits i incomprensions, el mainstream i l’experimentació. Ho va fer sent sempre fidel a si mateix i també, sempre, deixant voluntàriament les portes obertes a la interpretació, negant-se a explicar sentits o imatges.

Lynch, a qui una vegada la crítica de The New Yorker Pauline Kava anomenar "el primer surrealista populista", va tenir tres nominacions a l’Oscar com a director i una estatueta honorífica de l’Acadèmia de Hollywood el 2019 i va guanyar la Palma d’Or a Cannes el 1990 per Cor salvatge. Se’l va poder veure recentment a la pantalla interpretant John Ford a Los Fabelman, de Steven Spielberg. Va estar casat quatre vegades, l’última amb l’actriu Emily Sotfle, i va tenir durant cinc anys una relació amb Isabella Rossellini. Va tenir quatre fills, incloent-hi la cineasta Jennifer Lynch.