El City, la prioritat de Pep Guardiola
Des que va acabar la seva etapa com a jugador al Barça, l’entrenador i la seva família han viscut en sis països. L’última etapa ha sigut més complexa, almenys per a Serra.

La vida de Pep Guardiola i de la seva família aquests anys ha estat centrada en la carrera professional de l’entrenador del City. Des que Guardiola va acabar la seva etapa com jugador al Barça, ell i la seva família han viscut a Itàlia, Mèxic, Qatar, els Estats Units, Alemanya i el Regne Unit. L’última etapa com a entrenador a Manchester ha sigut molt més complexa, almenys per a Cristina.
La logística familiar era la següent. Pep i el seu fill Màrius vivien junts fins fa relativament poc a Manchester. Màrius es va mudar a Dubai fa uns mesos, on està al capdavant de tres empreses. La filla gran, María Guardiola, influencer amb quasi un milió de seguidors a Instagram, es passa la major part del temps viatjant pel món, tot i que el seu centre d’operacions és a Londres. I Cristina Serra viu amb la seva filla petita, Valentina, a Barcelona, a l’espectacular casa que tenen a Pedralbes.
La matriarca ha passat els últims temps viatjant, intentant mantenir la vida familiar el més unida possible i compaginant-ho alhora amb el seu treball al capdavant de l’empresa tèxtil Serrat Claret. Ella estava convençuda que Pep deixaria Manchester per poder portar una vida junts, molt més tranquil·la. Però, per a ell, el repte de revertir els resultats negatius del City i tornar a posar l’equip en les primeres posicions, és la seva absoluta prioritat. Els que el coneixen parlen de la seva obsessió pel treball. Pensa en el futbol 24/7. Cristina no ha tingut més remei que entendre-ho, per això la separació ha sigut totalment amistosa. Els continuarem veient junts. Fins i tot l’entorn de Guardiola creu que, quan finalment decideixi deixar d’entrenar, hi haurà possibilitat de reconciliació. Potser serà massa tard, però qui sap.
La filla d’Anabel Pantoja
Avui es compleix una setmana de l’ingrés hospitalari de la filla d’Anabel Pantoja i hi ha una cosa que sí que ha canviat. Si fa una setmana les expectatives eren totalment devastadores, set dies després un petit fil d’esperança manté els pares una mica més optimistes. Ningú ha pogut veure’ls encara perquè no s’han mogut de l’hospital.
Notícies relacionadesA qui sí que s’ha vist, per fi, ha sigut Isabel Pantoja. La cançonetista s’està convertint en un gran suport per a la seva neboda i bé que ho mereix. Si algú ha demostrat a la Pantoja total lleialtat ha sigut la seva neboda Anabel. Ni els seus fills, ni els seus germans ni els seus amics han estat mai a l’altura. Anabel, sí. Per això, ara que la seva neboda travessa el pitjor moment de la seva vida, mereix el mateix suport.
Els seguidors d’Anabel i tot el públic, en general, volen saber què és el que li passa a la filla d’Anabel, però, arribats a aquest punt, ¿què importa això? ¿De debò necessitem concretar tant? Els pares han decidit que la malaltia de la seva filla es mantingui en la intimitat, i la resta, només amb saber que el tema és greu, hauríem de conformar-nos. Les Mamarazzis ho respectem. Deixem de creure que les xarxes ens donen permís per immiscir-nos en tot.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Anàlisi García Ortiz enfila el judici oral
- Investigació en el ministeri públic El Suprem avala per unanimitat la legalitat dels registres al fiscal general
- Verdals Un consol innocent
- El futur de l’OTAN El preu de la pau: liti, urani, grafit
- Polítiques salarials ¿I per què no un SMI diferent per barri?