L’any d’or del cine català

Casa en flames, El 47, Polvo serán y Segundo premio parteixen com a favorites en diferents categories dels Gaudí d’aquest any. En l’apartat de millor direcció hi ha una evident absència de realitzadores, ja que els nominats són Marcel Barrena, Dani de la Orden, Marques-Marcet i la dupla Lacuesta-Pol Rodríguez per les quatre pel·lícules esmentades, en les quals a més estan nominats al millor guió original.

Millor direcció novella

Aquesta tendència queda reparada per les nominacions en la categoria de millor direcció novella de Celia Giraldo (Un lugar común), Ariadna Fortuny i Mònica Cambra (Un son radiant) i Clara Serrano Llorens, que codirigeix amb Gerard Simó Gimeno L’edat imminent. La nova fornada és femenina i el canvi és un fet. En aquest sentit sembla haver-hi sintonia amb els Goya, ja que, en els set anys anteriors, aquest guardó l’han obtingut sempre directores: Carla Simón, Arantxa Echevarría, Belén Funes, Pilar Palomero, Clara Roquet, Alauda Ruiz de Azúa i Estibaliz Urresola, quatre d’elles catalanes o que treballen a Catalunya.

Competència ferotge s’intueix, i això sempre és bo, en categories com les de millor actriu protagonista (Emma Vilarasau, Ángela Molina, María Rodríguez Soto i Patricia López Arnaiz mirant-se de tu a tu), mentre que potser en l’apartat masculí destaqui una mica més sobre els altres el nom d’Eduard Fernández, que pot recollir una collita excel·lent en menys d’un mes, si guanya per el film El 47, ja que també està nominat al Goya per la seva interpretació a Marco.

Arribar fins al final, fins al muntatge definitiu i la pel·lícula estrenada, amb més o menys aplaudiment del públic i de la crítica, no és tan fàcil. Mai ho ha sigut, però els plans de producció del cine català i espanyol més recent s’enfronten a més problemes que antany. Fa una setmana, en una trobada organitzada per l’Acadèmia del cine català i el SGAE amb els candidats a millor direcció i guió original, Lacuesta i Rodríguez comentaven la forma tan arriscada en què van iniciar Segundo premio, el seu film sobre la llegenda del grup granadí Los Planetas. Rodríguez explicava: "Vaig entrar en el projecte dues setmanes abans de començar el rodatge, vaig treballar una setmana amb l’Isaki i després directe a rodar", amb ell en el set i Lacuesta dirigint online. "Vam preproduir una pel·lícula que encara no estava escrita", va recordar Lacuesta. "Estàvem escrivint el guió amb el càsting ja decidit. Escrivíem després dels assajos, vam entregar el guió després de Reis del 2023 i al febrer ja estàvem rodant", que és una forma guerrillera de desenvolupar un film perquè el guió no estava pressupostat.

En la mateixa xerrada, Marcel Barrena, director d’El 47, comentava que "vam tenir menys de la meitat del pressupost amb el qual vam fer Mediterrani. Una opció per abaratir costos era la de no rodar la construcció de les barraques de Torre Baró als anys 50, però vam preferir sacrificar subtrames d’alguns personatges. Estic molt content d’haver pres aquesta decisió". En la fase de rodatge, i després en la de muntatge, hi ha renúncies que fan mal. S’han de prendre decisions dràstiques. Barrena va optar per no tallar la part dels 50. Lacuesta va estar "a punt de renunciar a la part que transcorre a Nova York, però el productor, Cristóbal García, em va dir que ni parlar-ne". Una altra bona decisió.

Marques-Marcet si va renunciar a una cosa que per a ell era important a Polvo serán, "el joc de la metaficció entre els personatges reals i el que narrem", però una de les seves guionistes, Coral Cruz, n’assumia els canvis: "Vam acabar d’escriure el guió en el muntatge. Però no ho sento com una renúncia. Tant treus, tant guanyes". És una bona filosofia. De vegades, els autors, més si són directors-guionistes, s’enfronten a decisions doloroses. Una escena pot funcionar més o menys bé per si mateixa, però quan descobreixes que no encaixa del tot en el conjunt, el millor és prescindir-ne tot i que sigui una de les teves favorites.

"Jo vaig dimitir dos cops"

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Escriure i escriure, polir, de vegades tornar a començar. Eduard Sola recordava que el seu guió de Casa en flames "va ser a rodatge en la quarta versió". I recordava divertit: "En la primera versió vaig posar el nom de Begur com el lloc on ho estava escrivint, quan en realitat em trobava a casa reclòs en ple confinament". Les relacions entre els autors són sempre complexes. Alberto Marini, coguionista d’El 47, va dir a Barrena: "El guió està molt bé. No necessites un guionista, el que necessites és un espàrring. Ens provoquem bastant. Jo vaig dimitir dues vegades, però estem treballant junts en una altra pel·lícula".

La idea de llançar la tovallola no és passatgera ni excepcional: ¡Lacuesta també va dimitir dues vegades en la preparació de Segundo premio! I quan el guió està preparat, ¿què? "La clau és quan et diuen les setmanes que tens de rodatge i adaptar-se al finançament que et donen. Per a mi és un procés clau i molt creatiu", apuntava Marques-Marcet.