Lee Miller, la fotògrafa que es va ficar a la banyera de Hitler

Allà, a Fotonostrum, hi ha la seva foto més icònica. La fotògrafa Lee Miller, despullada a la banyera de Hitler, al pis de Múnic del líder nazi, el 30 d’abril de 1945, el mateix dia en què ell es va suïcidar al búnquer de Berlín. En aquella foto, Lee va col·locar al seu darrere un retrat oficial del Führer, i a terra, embrutant la catifa del lavabo, les botes amb què durant la jornada havia trepitjat la pols del camp de concentració de Dachau com a corresponsal de guerra per a Vogue, acreditada per l’Exèrcit dels Estats Units. Miller (1907-1977) va decidir l’escenografia i va posar, i David E. Scherman, fotògraf de Life, va prémer el disparador.

"No s’havien canviat de roba en setmanes, feien pudor, i aquella banyera amb aigua calenta va ser irresistible", explica Antony Penrose (1947), fill de Miller i de l’artista i poeta Roland Penrose. Li ho va explicar Scherman, perquè ella "mai va parlar de la guerra". "Ocupar aquella casa de Hitler, dormir al seu llit... era morbós, i va veure l’exclusiva de prendre aquella foto", afegeix, argument al qual va sumar la simbologia de rentar-se el cos i les botes dels horrors que havien vist aquell dia a Dachau, i els del també alliberat camp de Buchenwald. En l’exposició Lee Miller. Cròniques de guerra, Penrose diu que Fotonostrum exposa fins al 20 de març una selecció de 124 imatges que va prendre entre 1940 i 1946, durant la Segona Guerra Mundial, comissariada per Leonor Fernandes, codirectora de la galeria amb Julio Hirsch-Hardy.

Un exemple de la reivindicació que viu la creadora abans que el 7 de març s’estreni a Espanya la pel·lícula biogràfica protagonitzada per Kate Winslet i dirigida per Ellen Kuras, de la qual també poden veure’s fotos i vídeos a Fotonostrum, que en uns mesos traslladarà la seu al cèntric carrer Princesa.

"Va ser una lluitadora", però la guerra li va passar factura. "Quan va tornar a Anglaterra amb el meu pare, va patir estrès posttraumàtic i va caure en depressió i en l’addicció a l’alcohol", assumeix el seu fill, també fotògraf, amb la seva filla i neta de Miller, Amy Bouhassane, els dos responsables del llegat d’una dona avançada al seu temps, independent, model d’alta costura abans de consagrar-se a la fotografia amb el surrealista Man Ray, de qui va ser amant i musa al París de la preguerra, on va freqüentar, entre altres artistes, Picasso.

Notícies relacionades

Juan y Medio inaugura avui la sisena temporada de ‘Lo de Évole’

Exuberant ball català a NY

No va ser fins uns mesos després de la mort de Miller que el seu fill va trobar a les golfes 60.000 negatius i 20.000 fotos que va començar a catalogar i arxivar. Durant la guerra, la seva càmera va captar infermeres, soldats i civils, el dia D, l’alliberament de París, on es retrata amb Picasso, que li diu: "El primer soldat aliat que veig, i ¡ets tu!"; el front de batalla a Saint-Maloù; Dachau i Buchenwald, on va veure muntanyes de cadàvers, supervivents o nazis colpejats o morts.

A l’Ajuntament de Leipzig, en un sofà, va fotografiar la filla de l’alcalde. "La noia, d’uns 18 anys, sembla adormida però és morta; es va suïcidar –diu la neta de Miller–. És una foto respectuosa, tot i que la meva àvia va escriure: ‘Aquesta és una bona nazi perquè està morta’. Reflex de quanta ansietat va viure aquells anys". En una altra imatge, destaca Penrose, una infermera amb un nen agonitzant. "He vist durant una hora com el nadó es moria", va escriure Miller.