Ramon Masats ressorgeix, icònic i inèdit, a Foto Colectania

Dotze anys, del 1953 al 1965, és tot el que va necessitar Ramon Masats (1931-2024) per aconseguir el que a d’altres els portaria una vida o dues: fer història, revolucionar el periodisme gràfic i formar, juntament amb Català-Roca, la millor dupla de mestres de la fotografia espanyola. "És increïble que algú que no tenia preparació formal ni antecedents familiars artístics de cap tipus sabés el que havia de fer des que va agafar una càmera", destaca Jaume Fuster, estudiós de l’obra del fotògraf català i autor dels textos de sala.

Aquella dècada prodigiosa, anys de formació i consagració abans d’esfumar-se durant un altre decenni per dedicar-se al cinema i la televisió, és la que recupera ara Foto Colectania a Ramon Masats. El fotògraf silenciós, exposició que celebra l’humanisme de l’artista, la seva mirada irònica i sorneguera, un any després de la seva mort.

Masats icònic i inèdit, sintètic i clàssic, a través de 140 imatges, algunes d’elles mai vistes ni positivades, i amb petites grans sorpreses com aquest paquet de 15 instantànies de les Rambles rescatat dels preparatius de l’exposició que va compartir amb Xavier Miserachs i Ricard Terré el 1957. "Estan seleccionades, ordenades i grapades per ell", emfatitza Pepe Font de Mora, comissari de la mostra i director de Foto Colectania.

A la paret, enllustrador, passejants, una corona de flors i una dona emmarcada en la imponent cantonada de l’església Mare de Déu de Betlem. "En aquella època encara dubtava entre fer foto de reportatge o de formes. Va guanyar el reportatge, és clar", assenyala Font de Mora.

Arqueologia i llegenda

Organitzada en col·laboració amb Sonia Masats, filla del fotògraf i encarregada de posar en ordre el seu arxiu, l’exposició, la primera retrospectiva dedicada al seu treball en blanc i negre a Barcelona, combina la imatge llegendària amb un conscienciós treball d’arqueologia documental. "Hi ha imatges que ell va revisar i va marcar com a validades però que mai s’havien positivat", assegura el comissari. En l’altre extrem, el de les fotografies icòniques, una aposta segura: el seminarista Lino Hernando retratat en ple salt felí per evitar que la pilota entrés a la porteria.

"Feia temps que l’arxiu Masats no era tan viu", va celebrar la filla del fotògraf en la presentació d’una exposició que, a la cartellera fins al 25 de maig, incideix especialment en l’humanisme de Masats ; en la seva capacitat per "desbrossar la realitat" eliminant tots els superflu i accessori. Les "imatges de síntesi", com les anomenava ell mateix, resumides en aquesta criatura que dispara el seu tirador contra el cel a Las Vistillas i en les molt poc circenses imatges d’aquest circ fotografiat arran de terra. També en tots aquests souvenirs que es va endur dels seus viatges a Lebrija, Arcos de la Frontera o la Setmana Santa de Medina Sidonia. "El fotògraf s’enfronta al caos del món i va netejant, depurant i destil·lant el que vol explicar perquè no hi hagi res accessori. No hi ha soroll, només la síntesi del que vol explicar", resumeix Fuster.

Aquesta filosofia travessa tota la seva obra i connecta les diferents seccions, ja sigui les que ocupen els retrats de Carmen Amaya, Luis Buñuel o Antonio Gades que va fer per a Gaceta Ilustrada quan va emigrar a Madrid l’any 1957, o la que mostra el seu treball durant la dictadura. "No va fer fotografia reivindicativa perquè en aquella època, amb la censura, hauria sigut impossible, però era molt important contextualitzar-lo i veure també aquelles imatges que sabia que no podria imprimir i que es guardava per a si mateix", apunta Font de Mora.

Se li entenia gairebé tot

Notícies relacionades

Juan y Medio inaugura avui la sisena temporada de ‘Lo de Évole’

Exuberant ball català a NY

A Masats, a més, se li entenia gairebé tot quan es fixava en tricornis, sotanes i fins i tot en Franco, reduït aquí a una gorra planant sobre un parell de micròfons durant un acte d’exaltació patriòtica a Burgos. "No hi apareixerà la crítica revolucionària, però sí molta conya", llegim al cartell.

En realitat, matisa tot seguit Fuster, Masats mai va pensar a exposar; només volia publicar, fer "fotografia útil", com deia. En aquest sentit, les autèntiques troballes d’El fotògraf silenciós són els llibres Sanfermines, del qual s’exposen per primera vegada 38 fotografies d’època, i Neutral Corner, la seva col·laboració amb Ignacio Aldecoa sobre el món de la boxa.