El Macba s’endinsa en la seva faceta més "reivindicativa i descolonial"

Pensament crític, transformació social i art com a primera línia de l’activisme. Davant un context internacional marcat per l’auge dels moviments reaccionaris i el populisme, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) es rearma i encara l’any del seu 30 aniversari, gran efemèride que es traduirà, entre altres coses, en una exposició especial centrada en la col·lecció del museu, endinsant-se en la seva faceta més "reivindicativa i descolonial". El lema, la recepta de la temporada, no deixa lloc a dubtes: Panàfrica, activisme i descolonialisme. Al retrovisor, un curs 2024 marcat també per la crítica social i l’ecofeminisme.

"Els 30 anys són un bon moment per adonar-nos que no es comença mai de zero: hi ha una intel·ligència col·lectiva que predomina, que és el que veurem aquest any", va avançar la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, durant la presentació d’una temporada que tindrà com a grans reclams Carlos Motta i Coco Fusco, dos artistes que, en paraules de la directora del Macba, "han creat un diàleg que trenca amb les maneres de veure la història i qüestionen i donen complexitat a tot el que en els noranta s’entenia com a multiculturalitat". Creadors que, va emfatitzar Dyangani Ose, conviden a dirigir la mirada a qüestions que han quedat al marge o que fins i tot s’han ocultat.

Gran antologia

Pregàries de resistència, la primera gran antologia que una institució europea dedica a Carlos Motta, arribarà el 21 de febrer per recórrer 25 anys de "compromís amb històries polítiques, activisme vinculat als col·lectius LGTBI+ i mirada a l’arxiu colonial per qüestionar la seva veracitat". El colombià, artista "tossudament entossudit" a maniobrar per les zones d’exclusió i silenci de la història de l’art, portarà a Barcelona peces d’impacte com We who feel differently, sobre el moviment LGTBI+; Legacy, que reflexiona sobre l’impacte de la sida, o Air of life, instal·lació multimèdia que examina les repercussions interseccionals del colonialisme.

Al maig, la cubanoestatunidenca Coco Fusco prendrà el testimoni de Motta amb He après a nedar en sec, exposició articulada al voltant de la paraula, l’ús simbòlic del silenci i la inversió de llengua i llenguatge en una confrontació històrica entre l’expressió artística i el poder". "El que és interessant de Fusco és com ha intentat revertir el marc de presentació política i institucional", va explicar la directora del Macba. "És una de les artistes més rellevants dins del panorama artístic a l’hora d’explicar el rol de l’altre", va afegir.

Un altre dels plats forts de la temporada serà l’exposició Col·lecció 30 Aniversari, celebració de les tres dècades de vida del museu que, a partir del novembre, reunirà noves adquisicions i peces icòniques de la col·lecció en "una constel·lació d’obres que pren vida i es relacionen entre elles". "Volem celebrar la trajectòria del museu i mostrar que la col·lecció és un dispositiu de recerca", va reivindicar la responsable de la col·lecció, Claudia Segura, sobre una exposició que traçarà "connexions poètiques subjectives" a partir d’obres d’artistes com Joan Ponç, Jean-Michel Basquiat, Ocaña, William Kentridge, Eulàlia Valldosera, Hélio Oiticica, Josefa Tolrà i Onofre Bachiller, entre d’altres.

"Museu obert a la gent"

Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica, ambiciosa coproducció del Macba i l’Art Institute of Chicago en col·laboració amb el Kanal Centre Pompidou de Brussel·les i el Barbican Centre de Londres, analitzarà entre el novembre del 2025 i l’abril del 2026 les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat, completant així el programa temporal d’una institució bolcada a reivindicar-se com a "museu possible i obert a la gent".

Notícies relacionades

Chocolate Amatller torna al seu origen amb una botiga al Born

"¿Cancel·lar un ésser humà?"

"Els canvis no es poden desenvolupar en un instant, costen moltíssim temps. Però aquí hi ha moltes de les respostes a les preguntes que es feien sobre el museu quan vaig arribar el 2021", va destacar Dyangani Ose a l’hora de valorar l’evolució d’un equipament que busca arrelar al barri amb iniciatives com el Jardí Ambulant, hort comunitari que reuneix mig centenar de persones a la setmana. Altres activitats aparentment perifèriques que el museu aspira a convertir en troncals són iniciatives com el simposi Internacional Queer/Cuir, orquestrat al voltant de l’exposició de Carlos Motta; i el projecte Microòperes d’avui, col·laboració a tres bandes entre el CCCB, el Macba i el Gran Teatre del Liceu a què donaran forma la compositora Marina Herlop, el poeta Gabriel Ventura i l’artista visual Rosa Tharrats.

El museu, que va tancar el 2024 amb 261.500 visitants, 4.000 més que el 2023, encara el curs amb un pressupost de 12,6 milions d’euros, i la posada en marxa d’unes obres d’ampliació en el Convent dels Àngels que s’allargaran fins al 2027.