El mític Rebus torna a la tele

Movistar Plus+ estrena avui la sèrie amb Richard Rankin, d’‘Outlander’, com aquell policia fumador, bevedor i en crisi permanent, una llegenda de la novel·la negra escocesa que l’escriptor sir Ian Rankin ha anat explorant a través de 25 novel·les.

El mític Rebus torna a la tele
3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Segons explicava sir Ian Rankin en la seva introducció a una edició de col·leccionista del 2007 de Nudos y cruces, la seva segona novel·la i la primera sobre el policia John Rebus, va ser el març de 1985 (o el dia 19, per ser precisos) quan va apuntar al seu diari que havia tingut una idea brillant per a una història criminal. Idea que li va arribar molt completa, gairebé tancada, igual que la personalitat del seu antiheroi: «Rebus, tal com ho veig ara, va arribar com un personatge perfectament format, amb una dona distanciada, una filla jove i un sentit comú fràgil».

Tot i que aquest cop d’inspiració li va fer il·lusió, Rankin no tenia llavors cap interès particular en la ficció detectivesca ni sabia res de procediments policials. Pensava en Nudos y cruces com en una única novel·la, no pas com en l’inici d’una saga, fins ara mateix, de 25 llibres, una col·lecció de casos recargolats, una biografia per volums d’un home desesperat i una història dels canvis socials a Escòcia al llarg de les dècades. Que ha donat peu a dues sèries televisives, una de principis dels 2000 i una altra que podrem veure a Movistar Plus+ des d’avui gairebé coincidint amb el 40è aniversari del naixement del seu referent literari.

Agent de l’ordre sense ordre

Lleugerament escèptic al principi amb la seva pròpia criatura, Rankin es va acabar enamorant, en part gràcies a l’interès mostrat pels lectors, d’aquest policia aspre nascut al comtat escocès de Fife (com el mateix autor), net d’un immigrant polonès, fill d’un hipnotitzador i soldat de les forces especials britàniques fins que un entrenament intens li va causar una crisi nerviosa. Amb ajuda de l’Exèrcit, es va assegurar un lloc a la policia de Lothian i Borders, en la qual aviat va passar de sergent a inspector.

Per descomptat, tot el que té d’efectiu ho té de problemàtic, o aquí no hi hauria gens de drama ni d’èpica complicada. El Rebus dels llibres, i ara també de la sèrie Rebus, és bevedor i fumador i té certes dificultats per controlar la ira, un alt sentit de la veritat i la justícia i, alhora, una tendència a saltar-se els codis policials quan és presumptament necessari. El clàssic policia o detectiu que, en l’afany per arribar al fons d’un cas, és capaç d’enterrar temporalment la salut mental i les relacions personals.

En la sèrie ens retrobarem amb Rebus en un moment complicat (un altre) en la seva carrera i vida personal. Fa un any de l’accident en què es va veure involucrat amb el patró del crim Cafferty (Stuart Bowman) i que va deixar el seu mentor George (Sean Buchanan), cap de la brigada de delictes greus, en cadira de rodes. Hi ha molt per aclarir d’aquesta història. La seva exdona, Rhona (Amy Manson), i la filla de 12 anys de tots dos, Sammy (Mia McKenzie), tenen una nova vida en companyia d’un home que, a més de bona gent, és ric.

En un dels pocs dies que té la Sammy, una visita a casa dels oncles acaba en baralla. El John no té la millor relació amb el seu germà Michael (Brian Ferguson), aquí tornat a intentar com un antic soldat que malviu repartint paquets i acaba en embolics de gàngster que esquitxaran Rebus. El guionista, Gregory Burke (’71, 7 días en Entebbe), juga bastant lliurement amb les cronologies d’altres personatges de la saga literària, com la comissària Gill Templer (Caroline Lee Johnson) i la inspectora agent Siobhan Clarke (Lucie Shorthouse), que acaba de sortir del curs d’inspector i ara aguanta lliçons de realitat del rondinaire Rebus.

Notícies relacionades

Altres Rebus en pantalla

Des de finals dels anys 80, és a dir, des de poc després de publicar-se Nudos y cruces, hi va haver plans de portar aquest personatge a la televisió. A la BBC es van plantejar comptar amb Robbie Coltrane com a protagonista, un actor segurament encara menys creïble com a personatge que els que finalment li van donar vida a ITV en els primers 2000. Com afirmava no fa gaire el crític Jack Seale a The Guardian, John Hannah (l’amic gai Matthew de Quatre bodes i un funeral) resultava «massa suau i feble» per a aquest paper, i el seu successor Ken Stott va acabar sent «irascible d’una manera genèrica». Richard Rankin, en canvi, sap encarnar més bé les ambivalències del personatge, aquesta enorme vulnerabilitat combinada amb una terrorífica capacitat per fer cruixir ossos de tant en tant.